La injecció d'unes nanopartícules creades al laboratori frenaria la destrucció de les cèl·lules del pàncrees que produeixen la insulina
Badalona (ACN).-
Investigadors de l'Hospital Germans Trias de Badalona (Can Ruti) han fet un pas important per fer possible una vacuna contra la diabetis de tipus 1, que actualment no té cura. La descoberta, publicada a la revista científica 'Plos One', consisteix en la creació al laboratori d'unes nanopartícules que, en introduir-se al cos, frenen la destrucció de les cèl·lules beta que generen la insulina. La diabetis de tipus 1 és la que es produeix per aquesta destrucció de les cèl·lules del pàncrees perquè el cos no les identifica com a seves. Ara per ara, per combatre la malaltia, els pacients s'han de punxar diàriament per controlar els nivells de sucre de la sang i injectar-se la insulina que els manca.Aquesta descoberta és un pas més d'una investigació iniciada anys enrere pel Grup d'Immunologia de la Diabetis. El 2013 els investigadors van descobrir que modificant unes altres cèl·lules del sistema immunitari anomenades dendrítiques es podia aconseguir la destrucció de les cèl·lules beta. L'avenç era important però requeria extreure de l'individu cèl·lules dendrítiques i fer-hi canvis, per després tornar-les a injectar.
Ara nous estudis amb ratolins demostren que es pot aconseguir el mateix efecte d'una manera molt més senzilla i a través d'un sistema amb moltes més possibilitats de traduir-se en una vacuna per als humans. La invenció està en vies de protecció industrial i se n'ha sol·licitat ja una patent internacional.
La solució passa per crear al laboratori unes nanopartícules anomenades liposomes que, en ser introduïdes al cos, aconsegueixin frenar la destrucció de les cèl·lules beta, i per tant, evitar la diabetis. Els liposomes ja s'han utilitzant com a tractament mèdic en diverses ocasions que es poden generar mitjançant un procés altament especialitzat, però senzill i segur, i que dóna facilitats de producció a gran escala.
Per a l'estudi del Germans Trias, els investigadors han treballat amb un grup de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia i un Centre d'Excel·lència Severo Ochoa ubicat al Campus de la UAB. El grup investigador és dels primers del món que usa liposomes que imiten cèl·lules en procés de mort natural per combatre una malaltia autoimmunitària, i el primer que ho fa per combatre la diabetis. En l'avenç també hi han col·laborat investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Lleida.
Ara els pròxims passos són fer la prova in vitro amb cèl·lules humanes, fer assajos clínics en persones candidates a vacunació preventiva i curar la malaltia combinant la vacuna amb teràpies regeneratives. És previst que els assajos es facin amb pacients de l'Hospital Germans Trias, mentre que en paral·lel també es preveu optimitzar el producte amb estudis de dosi i pauta, i obrir la possibilitat de personalitzar-lo.
Les causes de la malaltia no es coneixen, tot i que hi tenen influència factors genètics i ambientals. Afecta aproximadament un 0,3% de la població i la incidència augmenta entre un 3 i un 4% cada any. La cap del Grup d'Immunologia de la Diabetis, Marta Vives Pi, explica que la diabetis de tipus 1 és aquella que "apareix sobretot en nens i adolescents i que està causada per un atac selectiu del sistema immunitari contra les cèl·lules que fabriquen la insulina". Actualment no té cura. Per tot plegat, la immunoteràpia es presenta com a una solució per a la prevenció i la cura de la diabetis de tipus 1.
Vives assenyala que els pacients amb aquest tipus de diabetis desenvolupen "complicacions secundàries a llarg termini i s'ha d'abordar la malaltia des d'un punt de vista immunològic, metabòlic i de futura regeneració de les cèl·lules beta". "Simplificar les teràpies i fer-les possibles i personalitzades és molt important", subratlla.
La publicació a 'Plos One', un reconeixement a l'avanç de la investigació
La investigadora postdoctoral del Grup d'Immunologia de la Diabetis i autora principal de l'article publicat a 'Plos One', Irma Pujol Altonell, afirma que la descoberta és "un pas important i senyal que la investigació està avançant" però precisa que "queda feina" fins a una futura aplicació clínica. "D'entrada, estem treballant amb un model de prevenció. El que hem publicat és que som capaços de frenar la progressió de la malaltia i un dels passos següents seria treballar amb ratolins ja diabètics per intentar revertir la diabetis i curar-los", apunta Pujol, que afegeix: "També estem començant a treballar amb cèl·lules humanes amb una futura visió cap a l'assaig clínic. De totes maneres, encara queda molt de camí per fer".
