Mes d'una cinquantena de candidatures estan encapçalades per persones que no resideixen a la localitat per la qual es presenten
Lleida (ACN).-
Les comarques de Lleida han vist proliferar en aquestes eleccions municipals del 24-M les anomenades 'llistes fantasma', encapçalades per una candidat que no resideix ni en molts casos manté cap vincle amb el municipi pel qual es presenta, de la mateixa manera que la majoria o la resta de persones que les configuren. Tot i no ser un fet nou ni tampoc il·legal, els partits, especialment el PSC i el PP, opten per aquesta solució per poder presentar llistes en poblacions on molt probablement no ho podrien fer, i incrementar així el nombre de candidatures totals que presenta el partit. A la demarcació de Lleida es calcula l'existència de més d'una cinquantena de 'llistes fantasma' de diferents formacions.En aquestes municipals s'han incrementat a les comarques de Lleida les candidatures encapçalades per persones que no resideixen al municipi pel qual es presenten, amb el qual en la majoria de casos no tenen tampoc cap tipus de vinculació. Aquesta 'llistes fantasma' es donen sobretot en municipis petits i PSC i PP són els partits que més utilitzen aquesta fórmula, tot i que no els únics.
Una mostra d'això la trobem a les Garrigues on 23 de les candidatures que es presenten a les municipals del 24 de maig estan encapçalades per persones que no resideixen al municipi, 16 llistes més que al 2011, segons assegura la publicació Somgarrigues. D'aquesta manera una de cada tres candidatures d'aquesta comarca són d'aquest tipus, percentatge similar al de la Noguera. A les Garrigues, el PSC -amb la marca blanca Candidatura de Progrés-, amb 13, torna a ser el partit que més 'llistes fantasma' presenta, seguit del PP, amb 8 i de CiU, amb 2. Alguns dels candidats són de Salou, Mataró, Esparreguera, Lleida o Sabadell, mentre en altres casos són de localitats de la mateixa comarca.
Així, el PSC presenta 'llistes fantasma' a Aspa, Bellaguarda, Bovera, Fulleda, el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Granyena de les Garrigues, Juncosa de les Garrigues, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, Tarrés i els Torms. Les del PP es troben a Aspa, Fulleda, el Cogul, la Floresta, Granyena, la Pobla de Cérvoles, Tarrés i els Torms. En el cas de CiU, ha presentat 'llistes fantasma ' a Alcanó i Fulleda, segons Somgarrigues.
Si ens fixem només en el PSC, Moviment d'Esquerres (MES) ha detectat que en una desena de pobles petits cap dels membres que formen part de la llista electoral del PSC viu al municipi pel qual es presenta. Alguns dels quals són Preixana (Urgell), Torrefeta i Florejacs (Segarra), Ivars de Noguera (Noguera), Guimerà (Urgell), Sant Ramon (Segarra), Talavera (Segarra), Cubells (Noguera), a més de les candidatures a localitats de les Garrigues.
En alguns dels casos hi ha caps de llista que tenen un càrrec al PSC que encapçalen candidatures en municipis en els quals no resideixen, segons MES. És el cas del responsable de política municipal del PSC a Ciutat Vella, Antoni Estopà Garcia, que encapçala la llista socialista a Ivorra (Segarra) o de Joan Canongia, diputat del PSC per Barcelona al Congrés i primer secretari del PSC Bages-Berguedà -Solsonès, que és figura com l'únic membre de la candidatura socialista dels Omellons (Garrigues).
Els motius pels quals els partits utilitzen l'estratègia de les 'llistes fantasma' passen per poder presentar candidatures en municipis on molt probablement no ho podrien fer i així incrementar el nombre total de llistes que presenta la formació en cada comarca i en el conjunt del país. Cal tenir en compte que la composició dels consells comarcals i de les diputacions surt a partir dels regidors i dels vots que cada partit obté a la comarca i a la demarcació, respectivament. Però un altre factor és merament econòmic ja que els partits reben subvencions per cada vot obtingut en unes eleccions.
La presidenta del PP de Lleida, Dolo López, va reconèixer en una entrevista a l'ACN la dificultat que la formació ha tingut per confeccionar llistes amb vista a les municipals i sobretot per trobar candidats, situació que atribueix al fet que "hi han molts municipis petits, on la qüestió separatista és més asfixiant".
