El Consell Social de la UB i la Fundació Bosch i Gimpera lliuren els seus Premis
BARCELONA, 12 des. (EUROPA PRESS) -
El vicerector de Política Científica de la Universitat de Barcelona (UB), Enric Canela, ha reclamat aquest dijous més inversió pública en investigació perquè les universitats puguin transferir el coneixement que generen, ja que el sistema públic és el principal "tractor", i no els centres i el sector privat.
Ho ha dit Canela a l'esmorzar informatiu dels Premis del Consell Social de la UB i la Fundació Bosch i Gimpera, que han recaigut sobre un article relacionat amb el procés d'aprenentatge de les paraules; un altre sobre l'ús de la nanotecnologia en la lluita contra el càncer; un projecte d'algoritmes de visió artificial per a la salut coronària, i un model de negoci innovador sobre molècules que s'utilitzen en la cosmètica.
"No pots dir que anem cap a l'economia del coneixement i s'estigui expulsant els investigadors que ho fan", ha significat en declaracions als mitjans Canela, que ha assegurat que no existeix en el món un altre model d'investigació en el qual la inversió pública no tingui un paper destacat.
Ho ha exemplificat amb les empreses públiques que té cada universitat israeliana i amb l'aposta que realitza el país hebreu, ja que finança el 85% dels resultats dels projectes universitaris per transferir-los, i el 15% ho assumeixen les incubadores, que també són públiques, per la qual cosa al final inverteix 50 milions d'euros anuals.
"Si nosaltres som relativament bons en algunes àrees --segons els rànquings--, per què ho traduïm poc en transferència? És que som tontos i no sabem fer les coses? Què ens està passant?", ha criticat Canyella, qui ha lamentat que s'acusi a la universitat de no transferir, el que ha atribuït a la insuficient capacitat econòmica per treure'l al mercat a falta d'inversió.
Ha indicat que la Universitat de Stanford, per exemple, dedica 1.300 milions de dòlars a la investigació, dels quals el 85% és finançament de l'Administració, i té una tornada de 76 milions, mentre que la UB inverteix uns 100 milions d'euros, amb "molt poc tornada".
A diferència de la UB, Stanford té una Oficina de Transferència de Llicències (OTL) que recull entre nou i deu resultats de la investigació a la setmana, dels quals la meitat són descartats i un 25% passen a ser llicenciats després de cinc anys.
La UB ha generat 545 tesis doctorals en 2012 i més de 200 patents en vuit anys --a raó de 20 a l'any--; ha realitzat 60 contractes de llicència, i ha creat més de 75 empreses, 11 de les quals la UB té accions, i 20 són spin-off --empreses joves fruit de la investigació de la UB--, segons ha explicat la directora general de la Fundació Bosch i Gimpera de la UB, Maria Carme Verdaguer, que és l'entitat encarregada de fer aquesta transferència.
El president del Consell Social de la UB, Salvador Alemany, ha dit que el preocupa que els investigadors es quedin a treballar a l'estranger, però s'ha mostrat esperançat sobre que el "vincle mai es perd", i ha dit que durant la seva estada poden amarar-se, i ha ressaltat l'actitud emprenedora dels científics.
PREMIATS
Un dels projectes premiats més destacats és el Premi Ramon Margalef al millor article publicat en una revista reconeguda en ciències experimentals i salut, que ha recaigut sobre la doctorada en Biomedicina de la UB i investigadora a la Universitat de Texas (Estats Units), Mar Creixell, que ha aplicat la calor per matar les cèl·lules cancerígenes amb metàstasi, un projecte en fase preclínica.
La professora de la UB Petia Ivanova Radeva ha guanyat el Premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement, a l'aplicar algoritmes per poder inspeccionar millor les artèries i mesurar la placa arterioscleròtica, el que pot facilitar guiar els tractaments coronaris.
El treball 'Com aprenem les paraules?' de Toni Cunillera ha rebut el Premi José Manuel Blecua pel millor article publicat en una revista reconeguda de les humanitats i les ciències socials, en un treball que conclou que el cervell aprèn quan s'exposa de manera massiva a una llengua estrangera tot i que la persona no tingui aquesta percepció, el que s'explica pels "patrons regulars" --la regularitat de les paraules--.
El Premi Senén Vilaró a la millor empresa innovadora ha estat per a l'empresa biotecnològica Infinitec Actius de l'àmbit de la cosmètica, impulsada per dos científics emprenedors, Alfons Hidalgo i Josep Maria Borràs, que es van aliar amb investigadors del Parc Científic de Barcelona (PCB) i, després de set anys, han aconseguit una facturació de dos milions d'euros, contracta 16 persones, té 46 distribuïdors per tot el món, i el 80% de la seva facturació és internacional.
