"Per què aquest col·lectiu ha de demostrar la seva capacitat de comprensió d'un programa i la resta dels ciutadans no?", pregunta Down Espanya
MADRID, 18 Maig (EUROPA PRESS) -
L'Estat espanyol continua sense aplicar la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, ratificada el 2008, i impedeix exercir el dret de sufragi a 80.000 persones que tenen una sentència judicial d'incapacitat total --dada de la Fiscalia General de l'Estat--. La Llei Orgànica de Reforma Electoral (Loreg) encara no ha estat modificada pel Parlament i milers de ciutadans queden exclosos dels comicis.
"Aquest és el problema més radical i estructural: ho permet la legislació electoral", adverteix el president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), Luis Cayo Pérez Bueno en declaracions a Europa Press, que recorda que la Convenció de les Nacions Unides obliga Espanya a modificar la llei sota la premissa que cap persona per raons de discapacitat pot ser privada d'aquest dret fonamental.
El 2011, l'ONU va examinar Espanya per comprovar el nivell d'adaptació de més de 90 normatives a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que havia signat tres anys abans. Segons recorda el president del Cermi, "les Nacions Unides va advertir el Govern espanyol que no havia fet els deures en matèria electoral en no modificar la Loreg".
Segons la seva opinió, es tracta d'una qüestió de "voluntat política". L'octubre del 2013, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats va aprovar per unanimitat sol·licitar al Govern central que elaborés una proposta de reforma electoral en el termini de sis mesos. Ha passat més d'un any i mig i des de l'Executiu de Rajoy no ha sortit cap informe sobre aquesta qüestió.
"A NINGÚ SE LI DEMANA QUE JUSTIFIQUI EL SEU VOT"
"No costa res emprendre aquest canvi", lamenta Pérez Bueno, que assegura que el Ministeri de l'Interior, que és l'organisme competent en matèria electoral, "insisteix que no cal modificar la llei", malgrat l'advertència de l'ONU, la petició del Congrés dels Diputats i la insistència del Reial Patronat de la Discapacitat.
Per al gerent de Down Espanya, Agustín Matía, el problema sobre la restricció del vot del col·lectiu amb discapacitat intel·lectual radica en l'"aplicació estricta" de la Loreg per determinats jutges, que en les seves sentències realitzen una definició de la capacitat de la persona per determinar si pot o no exercir el seu dret al sufragi.
Segons la seva opinió, la "qüestió de fons" és que a Espanya actualment a cap persona se li demana una explicació o valoració sobre el partit o candidat el qual vota, ni una demostració de si comprèn o no els missatges o programes. "Per què s'exigeix això a les persones amb discapacitat intel·lectual i a la resta no?", es pregunta Matía, que recorda que la gent pot donar suport a un partit perquè li agrada el color de les seves sigles o el somriure del seu candidat.
REVISIÓ DE SENTÈNCIES D'INCAPACITAT
"El sistema electoral també ha de ser obert per a les persones amb discapacitat", assegura aquest representant de Down Espanya, que compara la situació que viuen ara milers de ciutadans amb discapacitat amb la de les dones a Espanya a les quals se'ls va impedir votar fins al 1933.
Una altra de les iniciatives per ampliar aquest dret de sufragi és la de demanar la revisió de les sentències judicials d'incapacitat, tal com fa la Confederació espanyola d'organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament Feaps. Segons el seu responsable de Comunicació, Fermín Núñez, tot i que s'ha aconseguit incapacitacions parcials o fins i tot revocar-ne de totals, encara hi ha milers de persones privades d'aquest dret fonamental.
Feaps va posar en marxa el 2014 la campanya '#MiVotoCuenta' per a les eleccions europees amb l'objectiu de conscienciar la societat i les persones amb discapacitat intel·lectual de la importància d'exercir el seu dret al vot i incidir directament en les campanyes dels partits polítics.
PROGRAMES ACCESSIBLES
Aquesta mateixa iniciativa la va continuar desenvolupant el 2015 per als comicis municipals i autonòmics. A més de reclamar la revocació de les incapacitacions legals, també se centra en els problemes d'accessibilitat a l'hora de votar i en l'adaptació dels programes electorals a 'lectura fàcil' per afavorir la seva comprensió.
Des de les eleccions generals del 2012, Feaps s'ha reunit amb els responsables de campanya dels principals partits per fer accessibles els programes a través de vídeos resum o adaptant-los al sistema de 'lectura fàcil'. D'entre tots ells, Núñez posa com a exemple UPyD per ser la formació política més diligent en aquest sentit.
El PSOE també va penjar el 2012 al seu web una versió més senzilla i la va posar al mateix nivell que la normal i Izquierda Unida (IU) va fer un vídeo, un recurs utilitzat també pel PP a les europees de l'any passat. Equo i Podem també van realitzar una versió de 'lectura fàcil'.
"Si es dirigeixen a la ciutadania a captar el vot, sàpiguen que hi ha un 10% que té més complicat accedir-hi perquè pot no assabentar-se'n bé o no rebre el missatge. Tot i que sigui només per egoisme, els partits haurien de prendre més mesures d'accessibilitat", subratlla el president del Cermi sobre aquesta qüestió.
POLÍTICS AMB DISCAPACITAT
Antonio Guilló, una de les persones amb discapacitat intel·lectual que ha participat en edicions anteriors de la campanya #MiVotoCuenta i és formador de Drets de Feaps, afirma que fins fa poc aquest col·lectiu tenia "molt difícil" comprendre el que deien els polítics. "Molta gent no entenia els missatges i com a conseqüència no opinava i decidia no votar", adverteix.
Si bé Guilló celebra que les persones amb discapacitat intel·lectual cada vegada són més conscients de la seva capacitat per exercir el dret de sufragi, també assegura que "encara queda molt per fer" sobre aquesta qüestió. Per a ell, el més desitjable seria que hi hagués també a les llistes més polítics amb discapacitat per sentir-se "realment representats i escoltats".
