BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)
L'Obra Social La Caixa, en col·laboració amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), han inaugurat aquest divendres al CaixaForum Barcelona l'exposició 'The most important thing. Retrats d'una fugida', que es podrà visitar fins al 8 de febrer del 2015 i és el reflex de l'estudi fet pel fotoperiodista estatunidenc Brian Sokol en els camps de refugiats que acullen milions de persones procedents de Síria, Sudan del Sud, República Centreafricana i Mali.
Organitzada per la responsable del programa de Cooperació Internacional de l'Obra Social, Ariadna Bardolet, i el director del Comitè Català de l'Acnur, Joan Reventós, la intenció de l'esmentada exhibició fotogràfica és la de sensibilitzar la ciutadania sobre la situació dels refugiats i desplaçats d'aquests països, dominats per greus i violentes crisis humanitàries, reflexionant així sobre el fet d'haver estat forçats a fugir de la seva llar i què els va portar a prendre tal decisió.
Partint del posterior retrat que Sokol va fer després d'una sèrie d'entrevistes, l'exposició se centra en els testimonis de 24 persones concretes que, en el moment de ser fotografiades, acabaven de veure's forçades a fugir de casa seva emportant-se únicament el que consideraven més important per a ells.
Són 24 vides que han girat al voltant de la persecució, la por, les violacions i la mort, i els centres neuràlgics dels quals són una varietat d'objectes que van convertir el seu viatge en una poderosa història de supervivència i esperança, lliurant el seu testimoni de manera "entusiasta i càlida" al projecte, segons ha descrit Sokol en una entrevista per a Europa Press.
Sokol ha destacat l'enorme paradoxa que suposa trobar persones amb una alegria de viure tan plena, desbordants de positivitat, després d'escoltar les terribles experiències que van patir i comprovar, "llegint el seu llenguatge corporal, el seu interès per tot".
Els viatges d'aquestes persones, a peu en la seva majoria, per "carreteres instransitables, terres desolades, i realitzats amb urgència", acostumen a ser tan difícils com les pròpies experiències viscudes en els seus respectius llars, enfrontant-se a malalties, fam i a perills naturals, sense comptar la fustigació dels seus perseguidors.
Els objectes van des d'una xarxa de pescar a un carnet d'identitat --el propietari del qual, el centreafricà Jean-Baptiste, afirma que és la seva única prova d'identitat que demostra qui és i per què ha fugit del seu país--, uns pantalons, polseres, una cartera buida, una olla, una tenda de campanya o i fins i tot absolutament "res", i defineixen clarament les històries de necessitat que Sokol va immortalitzar, en una selecció de 24 fotografies d'entre 55, compostes en la seva majoria per una enorme varietat d'edats, sexes i ètnies.
LA TASCA "REHUMANITZADORA" DEL FOTOPERIODISME
Sokol ha comentat que actualment la tasca fotoperiodística està subjecta a la necessitat invariable dels mitjans de comunicació, i l'encaix d'aquesta eina en ells és clau, però moltes vegades el seu únic objectiu és "vendre una imatge", fent que el missatge perdi tota la seva objectivitat.
El principal problema d'aquests projectes són els recursos econòmics, i el finançament que suposa incloure fotògrafs dins països amb tan alt risc humanitari.
Les organitzacions humanitàries disposen d'objectius molt diferents dels dels mitjans de comunicació i, en la seva tasca per retratar les situacions que es viuen en països en conflicte, els resultats estenen a distorsionar-se i a variar, al que el fotògraf reconeix el perill del fotoperiodisme pel que fa a "humanitzar i deshumanitzar", depenent d'en quins manes es trobi.
