CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 13 (EUROPA PRESS)
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) han desenvolupat un sistema de nanoencapsulament que augmenta l'eficàcia dels bacteriòfags, uns virus innocus que s'usen per eliminar infeccions bacterianes, incrementant la seva resistència a l'àcid de l'estómac.
Alhora, allarga l'activitat a l'intestí i consisteix a un procediment que s'envolta amb lípids per via oral, permetent així ser més estables en els fluids gàstrics i que s'ha provat en un model de pollastres d'engreix que simula les condicions de les granges de producció aviària, segons ha informat la UAB en un comunicat.
En concret, s'ha assajat contra el bacteri 'Salmonel·la' i els resultats obtinguts han mostrat una reducció de la concentració intestinal, més prolongada en el temps quan la teràpia aplicada ha estat amb bacteriòfags en comparació dels efectes dels no encapsulats.
En aquest sentit, després de 72 hores es van detectar bacteriòfags encapsulats al 38,1% dels animals, mentre que els no encapsulats van ascendir al 9,5%.
La tecnologia desenvolupada podria aplicar-se en bacteriòfags amb diferents morfologies per al seu ús en teràpia fàgica --ús de virus per matar bacteris--, tant en animals com en éssers humans.
Gràcies a aquest estudi s'han desenvolupat càpsules a escala nanomètrica amb un diàmetre mitjà de 320 nanòmetres --un nanòmetre és una mil milionèsima part d'un metro-- i una càrrega positiva de 33 Megavolts, d'aquesta manera, la mida permet la seva addició a l'aigua potable i el pinso per als animals.
La investigació, que s'ha publicat en la revista 'Applied and Environmental Microbiology', s'ha portat a terme pel grup de Microbiologia Molecular del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB i el grup Supramolecular NanoChemistry & Materials de l'ICN2 en el Servei de Granges i Campos Experimentals del centre universitari per simular la condicions d'una granja real.
