BARCELONA, 16 Oct. (EUROPA PRESS)
Les retallades socials vulneren el dret a l'alimentació adequada a Catalunya, segons revela un informe elaborat per les ONG de Drets Humans Observatori Desc, Entrepobles i Educació per l'Acció Crítica-GIDHS, els primers resultats del qual s'han avançat aquest dijous.
L''Informe de dret a l'alimentació a Catalunya', que es presentarà a finals d'any, constata la necessitat d'"abandonar enfocaments assistencials i pal·liatius", i d'abordar les causes estructurals de la malnutrició, segons han informat les tres entitats en un comunicat.
"Tenir accés a una alimentació saludable i suficient és un dret inherent a la dignitat humana", que en cap cas pot ser ignorat per les administracions públiques, que tenen l'obligació de garantir-lo, assenyala l'estudi.
Les elevades xifres d'atur i pobresa a Catalunya, així com les conseqüents deficiències alimentàries de moltes famílies, "demanden reformes estructurals per evitar l'exclusió social, però la resposta de la Generalitat ha estat reduir en dos milions les beques menjador i restringir l'accés a la renda mínima d'inserció (RMI)", una mesura que va deixar 7.000 llars sense ajudes entre el 2011 i 2012.
A més, "les modificacions restrictives a la llei de dependència fan que el treball d'atencions, entre els quals hi ha l'alimentació, recaigui progressivament en l'espai privat, i molt especialment en les dones", afegeix l'informe, que indica que la regressió d'aquestes polítiques vulnera els compromisos adquirits a escala internacional de protecció del dret a l'alimentació.
DOS CASOS
L'estudi se centra en la privació a l'alimentació en dos casos, protagonitzats pels veïns dels districtes barcelonins de Ciutat Vella i Nou Barris, per als quals s'han entrevistat a més d'una vintena d'entitats que gestionen ajudes alimentàries.
En aquestes entrevistes, es constata que "la falta d'informació i diagnòstic per part dels àmbits institucionals d'atenció a les persones impedeix fer una anàlisi global de les necessitats alimentàries i de la situació de vulnerabilitat de la població".
"Aquesta carència dificulta l'actuació coordinada de les diferents entitats i associacions, malgrat la implicació en l'àmbit alimentari de nombrosos projectes de barri i comunitaris", assenyala l'informe.
També s'ha verificat que la compactació dels horaris en els centres d'educació secundària --que ja en el curs 2012-2013 es va aplicar en tots els centres de Ciutat Vella-- suposa una "exclusió directa a les beques menjador dels estudiants que hi podrien accedir".
L'informe documenta que les polítiques públiques d'atenció a persones empobrides "desconeixen les necessitats alimentàries de la població, ja que el lliurament d'aliments s'orienta més aviat a compensar excedents de la producció industrial més que a combatre la malnutrició".
"Les polítiques públiques en matèria d'alimentació no poden consistir, doncs, en retallar ajudes d'una banda --beques menjador, RMI-- i, per un altre, en delegar la gestió de les ajudes a entitats privades", conclou l'informe.
