ANDORRA LA VELLA (ANDORRA), 24 (EUROPA PRESS)
Els analistes d'Andbank preveu que el Banc Central Europeu (BCE) apliqui el 2024 dues baixades dels tipus d'inters i que la Reserva Federal (Fed) ho faci tres o quatre vegades, en contra de les previsions del mercat, que preveuen més de cinc retallades aquest any.
Així ho han exposat l'economista en cap i director d'inversions del Grup Andbank, Álex Fusté, i la responsable de macro a Espanya, Marian Fernández, que han presentat aquest dimecres en roda de premsa les seves previsions econmiques i de mercats per al primer semestre del 2024.
Sobre la situació dels Estats Units, Fusté ha explicat que la inflació est estancada des de fa sis mesos al voltant del 3%, fins i tot que en els últims mesos s'ha tornat a elevar lleugerament. "La Fed no est aconseguint controlar la inflació i ho tindr en compte a l'hora d'abaixar els tipus", ha assenyalat.
Així, ha indicat que la seva entitat est en línia amb les previsions de baixades que el mateix banc central nord-americ ha avanat, en qu preveu entre tres i quatre baixades dels tipus el 2024 en el mercat, que espera una retallada "agressiva" d'entre sis i set retallades.
"La Fed no ser tan agressiva per la inflació i perqu l'economia nord-americana continua sorprenent favorablement", ha afirmat l'economista en cap d'Andbank. "En economia no ho pots tenir tot: una economia forta, un mercat laboral prsper i tipus baixos, perqu si no xocars amb un mur, que és una inflació descontrolada. La Fed ha de donar un petit cop, desaccelerar l'economia", ha afegit.
Quant al BCE, Andbank descarta que les retallades comencin a l'abril, en contra del que estan estimant els mercats, i també que es produeixin més de cinc baixades. En canvi, preveu dues baixades dels tipus d'inters i, seguint la presidenta del banc central, Christine Lagarde, es produirien la segona meitat del 2024.
Sobre la reunió de dijous, Marián Fernández ha explicat que es tractar d'una cita de "transició" en qu el BCE podria donar "més llum" sobre els seus prxims passos, semblant al que passa en el cas de la Fed, que ja ha anticipat quines són les seves intencions per al 2024.
Fernández, no obstant aix, no descarta que el mercat tingui raó sobre l'evolució de la política dels tipus del BCE, tot i que assenyala que cal "verificar" que la inflació es modera, acostant-se a l'objectiu del banc central del voltant del 2%. A més a més, ha assenyalat que hi haur més informació sobre el ritme de l'economia europea a la primavera, ja que les dades d'aquests primers mesos seran "errtiques", davant la fi de les mesures de suport d'alguns governs europeus i el decalatge en la publicació de les dades d'atur.
Sobre la qüestió de la inflació, Andbank explica que previsiblement la desinflació a l'eurozona continuar durant el 2024, per afirma que les grans caigudes en el nivell general de preus "ja s'han produt", per la qual cosa l'últim descens "sembla més difícil d'aconseguir".
"La contribució negativa del component energtic podria desaparixer, per els preus alimentaris es continuaran moderant i la prdua d'impuls del sector serveis alleujaria les xifres d'inflació subjacent", prossegueix la companyia. Així, creu que la inflació general a la zona euro tancar al voltant del 2,8% el 2024, mentre que la subjacent disminuir a nivells del 3%.
PREVISIONS DE CREIXEMENT
D'altra banda, els experts d'Andbank assenyalen que les previsions d'organitzacions oficials i privades no esperen una recessió econmica global el 2024. De fet, l'estimació de creixement per al PIB mundial és del 2%.
L'expansió de les economies desenvolupades ser "limitada". Per a l'eurozona, Andbank espera un creixement del 0,5%, al Regne Unit, del 0,4%, mentre que als EUA creixer una mica més, un 1,2%. el Japó s'expandir un 1%.
Quant als mercats emergents, Andbank assenyala que l'impuls "més significatiu" procedir de l'Índia, amb un creixement projectat del 7%, a més del Vietnam, amb una ala del 6,4%. La Xina continuar amb la seva desacceleració, amb un creixement previst del voltant del 4,5%. Per darrere, el Brasil creixer un 1,5% i Mxic, un 2,2%.
RENDA VARIABLE
Sobre l'evolució dels mercats de renda variable i les oportunitats inversores que poden brindar, Fusté ha explicat que els mercats d'accions poden generar beneficis aquest any, especialment si s'aprofita la gestió activa i la desindexació en alguns índexs.
Pel que fa a aquest tema, Andbank explica que hi ha alguns índexs que mostren nivells "molt atractius" de primes de risc, la qual cosa comportaria que els mandats de gestió discrecional es podrien beneficiar de centrar-se en índexs amb un nivell de prima per sobre de la seva mitjana histrica, com l'Ibex-35, el StoxxEurope 600, els índexs mexicans i japonesos.
No obstant aix, per als mercats amb nivells actuals de prima de risc "mediocres o inferiors" a la seva mitjana histrica, com el S&P500, la companyia recomana l'exposició, per de manera diferent a l'índex.
RENDA FIXA
Respecte al mercat de renda fixa, l'entitat va "en contra de l'opinió popular" i prefereix explotar el tram curt de la corba durant la primera part de l'any, en lloc dels trams llargs, tal com estaria apostant el mercat. Andbank pren aquesta decisió en espera que els inversors recalibrin els passos de la Fed i el BCE en la seva política monetria, en un procés que pot impulsar a l'ala la TIR en els trams llargs.
Així mateix, indica que la fam pels bons es manté "elevada", per anticipa que la liquiditat podria ser un problema el 2024. L'entitat explica que la Fed i el BCE acceleraran el seu procés de reducció quantitativa durant l'any, venent bons i retirant liquiditat del sistema.
"Powell [en referncia al president de la Fed, Jerome Powell] ha anunciat la intenció de reduir el balan en 2.800 milions de dlars en bons del Tresor nord-americ i 1.100 milions de dlars en titulitzacions ('asset-backed securities') en els prxims dos anys", explica Andbank. En el cas del BCE, l'entitat anticipa una reducció del balan mitjanant la venda de 2.400 milions d'euros en bons durant els prxims dos anys.
D'aquesta manera, preveu una reducció dels balanos dels dos bancs centrals de 6.500 milions de dlars en dos anys el que unit a la forta emissió esperada als EUA per l'any electoral, far que la capacitat d'absorció per part del mercat "es pugui veure estressada".
