Publicat 13/02/2023 18:56

Sis candidatures nacionals concorreran a les eleccions d'Andorra del 2 d'abril

El Consell General i l'edifici administratiu del Govern andorr
EUROPA PRESS

Estan cridades a les urnes 29.957 persones, 2.679 més que fa quatre anys

ANDORRA LA VELLA (ANDORRA) 13 (EUROPA PRESS)

Un total de sis candidatures concorreran en la circumscripció nacional de les eleccions generals que se celebraran a Andorra el prxim 2 d'abril, i els electors podran triar, també, entre 20 llistes diferents per a la circumscripció territorial.

Així ha quedat definit finalment el mapa per als prxims comicis després que aquest dilluns a les 12 del migdia s'ha acabat el termini de presentació de candidatures.

Els votants hauran de dipositar a l'urna dues paperetes: una per a la circumscripció nacional i una altra per a la territorial, ja que el parlament andorr (Consell General) est configurat en una sola cambra per representants sorgits de totes dues circumscripcions.

Aquesta vegada seran 29.957 ciutadans els cridats a les urnes, la qual cosa suposa un increment de 2.679 nous electors (+9,82%) respecte als 27.278 que van poder exercir el dret a vot en les eleccions de fa quatre anys.

Finalment, els sis partits que es disputaran els 14 consellers nacionals (diputats) del Consell General (Parlament) són Demcrates (DA), Liberals d'Andorra (L'A), la coalició entre Partit Socialdemcrata (PS) i Progressistes-SDP, Acció, Concrdia i Andorra Endavant.

DA i L'A ja han tingut representació parlamentria i, de fet, eren dues de les formacions que constituen el govern de coalició que es va configurar després dels últims comicis.

PS era fins ara el principal partit de l'oposició i l'aliana suposa tornar a unir les dues formacions que es van crear després de l'escissió que va patir aquesta formació fa deu anys.

Acció és un partit de nova creació que va sorgir l'estiu passat després que una part de militants de L'A va decidir deixar el partit per desavinences en el lideratge sorgit de les primries per a les eleccions.

Finalment, Concrdia i Andorra Endavant també són partits de nova fornada, tot i que en el segon cas l'ha impulsat la fins ara consellera general no adscrita, Carine Montaner, que inicialment formava part del grup parlamentari de Terceravia.

Per partits, els candidats a cap de govern són Xavier Espot per a DA, que repetiria en el crrec, Josep Maria Cabanes per a L'A, Pere López per a PS-SDP, Judith Pallarés per a Acció, Cerni Escalé per a Concrdia i la ja esmentada Montaner per a Andorra Endavant.

Tot i que aquesta vegada es presenta una candidatura nacional menys que fa quatre anys, l'elevat nombre de llistes fa preveure unes eleccions molt disputades, després que en les anteriors DA ja va perdre fora i va necessitar pactar amb L'A i Ciutadans Compromesos per aconseguir la majoria.

La sorpresa aquesta vegada l'ha donada Terceravia-Unió Laurediana, partit liderat per Josep Pintat i que en el seu vessant parroquial (UL), vinculada als liberals, era un histric, de fet és la formació que governa el Comú (ajuntament) de Sant Juli de Lria.

TERRITORIALS

En el cas de les llistes territorials, en qu estan en joc 14 consellers més, Demcrates és l'única formació que és present a totes les parrquies (municipis), tot i que en algunes ho fa amb el suport d'altres formacions.

En el cas de la Massana repeteix el suport de la formació parroquial Ciutadans Compromesos, a Andorra la Vella compta amb membres de L'A i a Escaldes-Engordany ha pactat amb Acció.

El PS es presenta a sis parrquies diferents, a quatre de les quals fent tndem amb SDP, mentre que en dues més els progressistes no hi seran ja que a Encamp el PS ha sumat Agrupament Encampad i a Ordino X'Ordino, en els dos casos forces parroquials.

Acció, a més de sumar amb DA a Escaldes-Engordany, presenta llista a la Massana.

Concrdia s'estrenar en unes eleccions amb tres candidatures parroquials: a Andorra la Vella, Sant Juli de Lria i Escaldes-Engordany.

Finalment, Andorra Endavant també ha aconseguit tancar tres llistes territorials, concretament a Ordino, Sant Juli de Lria i Andorra la Vella.