"Sóc un perdedor socialment i políticament", ha afirmat
BARCELONA, 20 febr. (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor ngel Casas reuneix a 'L'agonia de Bakunin' (Univers) sis relats amb els quals explora algunes de les contradiccions de la Barcelona actual, on assegura que se sent "molt incmode".
"Jo sóc un perdedor socialment i políticament", ha afirmat en una entrevista d'Europa Press per la publicació del seu nou llibre, escrit amb una mirada que descriu com a satírica i sarcstica.
Casas (Barcelona, 1946) retrata personatges com el gos Bakunin, capa d'unir una antisistema amb un dels hereus de les grans fortunes de Barcelona; un capell i una monja fervents defensors de la resistncia contra el celibat, i un escriptor de novelles policíaques assassinat al seu apartament quan era a punt d'entregar el seu últim 'best-seller'.
"Est escrit d'una manera que en una primera lectura tot el llibre fa grcia, té sentit de l'humor", ha explicat l'autor, tot i que en el fons aix li permet parlar de qüestions que li preocupen, com el celibat dels sacerdots, els assassins de dones i les incongruncies entre els okupes i la burgesia catalana.
Per escriure, Cases sempre s'inspira en persones que coneix o histries que ha vist de primera m que després barreja amb parts inventades, de manera que de vegades les situacions més inversemblants de les seves obres són reals i les coses que semblen reals són completament inventades: "Aquest és el joc divertit de la literatura", ha dit.
L'autor també ha detallat que són relats que podrien haver aparegut al seu llibre 'Carta d'una desassossegada' (2019), tot i que els contes de tots dos llibres es diferencien per la seva extensió --els de 'L'agonia de Bakunin' són més aviat novelles curtes--, i perqu en aquest últim el sexe apareix en tots aquests com un element important.
"DE MMIES I ENDOLLS"
Casas ha confessat que viu en una ciutat que ja no li agrada gens, i que quan es va posar malalt al 2013 s'havia plantejat anar a viure a Portugal, un pla que es va truncar quan la seva salut va tornar a empitjorar.
"Em sento molt incmode vivint en aquest país amb la seva situació política i cultural. És un país de mmies i d'endolls tant d'un costat com d'un altre. Jo sempre parlo de l'Espanya antiptica i la Catalunya virtual", ha lamentat l'escriptor.
Admet que ja no té ganes de posar-se a lluitar com ho va fer contra el franquisme fins als seus 29 anys, perqu llavors "hi havia coses a esquivar i sortejar", mentre que ara sembla que sigui un país ordenat encara que en el fons, segons ell, estigui tot molt malament.
Lamenta també la situació del periodisme, la professió a la qual es va voler dedicar des dels 5 anys i de la qual ja s'ha retirat, i assegura que ha rebutjat tots les collaboracions que li han ofert des de llavors perqu li semblaven molt precries: "Em solidaritzo d'aquesta manera amb els qui comencen. L'única cosa que puc aportar és que diguin: 'Per aquí no passo'."
En ser preguntat pels seus propers projectes, Casas ha dit que té un llibre de poesia prcticament acabat amb el títol 'La poca fe', per que no sap encara si el voldr publicar.
