El consistori veu "por" d'algunes persones a perdre ajudes socials
BARCELONA, 24 febr. (EUROPA PRESS) -
L'Ajuntament de Barcelona ha explicat aquest dilluns que entre 2015 i 2024 s'han multiplicat per 12 el nombre de persones empadronades sense domicili fix, passant de 4.000 en 2015 a més de 45.000 en 2024.
Així ho reflecteix l'informe 'L'impacte de les prestacions socials sobre les dinàmiques del padró municipal', encarregat per l'àrea de Drets Socials del consistori i encarregat a l'empresa KSNET, i que la comissionada d'Acció Social, Sonia Fuertes, ha presentat a la premsa.
Segons Fuertes, aquest increment de persones que decideixen empadronar-se a la ciutat sense domicili fix podria explicar-se per la "por" a perdre determinades prestacions socials.
En aquest sentit, el govern municipal es fixa com a objectiu que especificar en el padró el lloc de residència no interfereixi a rebre aquestes ajudes.
Per a la comissionada, aquest fet, junt amb altres factors, evidència que, a més de la problemàtica de l'habitatge i l'increment dels pisos compartits, el creixement d'aquest tipus d'empadronament respon a la incertesa de perdre o no una prestació social.
Una altra de les conclusions de l'informe és la falta de dades sobre les persones empadronades sense domicili fix, ja que pot ser que comparteixin pis, que estiguin atesos per serveis socials o que, fins i tot, es trobin en situació de sensellarisme.
UNITAT DE CONVIVÈNCIA, FAMILIAR I ECONÒMICA
L'Ajuntament es posa com a objectiu definir de forma clara quines persones formen part de la unitat familiar, de la unitat econòmica i de la unitat de convivència, així com establir criteris per a determinar quins membres s'han de tenir en compte en el càlcul dels ingressos de la unitat.
Fuertes ha apuntat que hi ha persones que estarien optant per la via d'empadronar-se sense domicili fix perquè, segons com està conceptualitzada la prestació, no està recollint la situació d'exclusió residencial de la persona, ja que podria compartir pis amb altres persones, però no la seva economia.
"Hem d'aprofundir en el concepte", ha dit, amb l'objectiu de revisar si realment les prestacions estan adaptades.
HOMOGENEÏTZAR CONCEPTES
Entre les recomanacions de l'informe es troba la d'unificar la praxi i la coordinació en l'àmbit de l'àrea metropolitana; homogeneïtzar les definicions dels tres tipus d'unitat i ajustar la normativa per permetre en algunes ajudes la seva concessió a més d'una unitat econòmica en un habitatge.
A més, des de l'Ajuntament també criden a la resta d'administracions a reduir la burocràcia i obtenir informació a través d'altres mecanismes al padró --com a través d'entitats del Tercer Sector--, ja que reconeixen que, malgrat ser una eina que mostra una fotografia "real" d'on viuen les persones, també permet acollir-se a empadronar-se sense domicili fix, quelcom que dificulta la recollida de dades concretes.
"EFECTE CRIDA"
Una de les hipòtesis que també apunta al creixement de l'empadronament sense domicili fix i que planteja l'informe és el "efecte crida" que es produeix a Barcelona amb l'arribada de ciutadans que provenen majoritàriament de municipis de la resta de la província.
De fet, el 2024 un total de 4.832 persones procedien de la província de Barcelona, majoritàriament de la seva àrea metropolitana, en una llista que encapçalen L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat i Terrassa (Barcelona).
No obstant això, Fuertes ha assenyalat que Barcelona té un compromís "claríssim" amb fer efectiu el dret a l'empadronament, ja que és una obligació de l'administració, però ha instat als altres municipis a tenir aquests mateixos circuits: "Seria desitjable que altres municipis puguin tenir circuits tan clars d'empadronament sense domicili fix".
