BARCELONA, 16 des. (EUROPA PRESS) -
Núria de Gispert i Català s'ha convertit aquest dijous en la primera dona que presideix el Parlament, fet que la consolida com a pionera en la història política de Catalunya, ja que també va ser la segona dona que va ocupar una Conselleria de la Generalitat --la primera d'UDC, després de la convergent Maria Eugènia Cuenca--.
A més, és filla d'un predecessor seu al Departament de Justícia, el polític i advocat Ignasi de Gispert, que va exercir el càrrec de 1980 a 1982.
Nascuda a Barcelona el 1949, està casada i té quatre fills, i és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona.
Tot i que va exercir d'advocada, és militant d'UDC des de 1986 i membre de la direcció, i ha basat gran part de la seva trajectòria en la política, ocupant càrrecs de responsabilitat en els governs de Pujol, com la Secretaria General de Justícia i Governació (1984-1993) i la Vicepresidència del Comitè Director per a l'Organització de l'Administració de la Generalitat (1993-1994).
Va ser el 1995 quan va saltar a la primera línia de la política com a titular de Justícia, en substitució d'Antoni Isac, càrrec que va mantenir en els següents governs de Pujol, amb una excepció: quan va agafar el relleu de Josep Antoni Duran al capdavant de Governació i Relacions Institucionals, després que aquest dimitís.
En el període en què va estar al capdavant de Justícia va treballar en la millora dels equipaments judicials, la consolidació d'un model català de justícia juvenil i dels serveis penitenciaris, i va impulsar la primera llei de parelles de fet de l'Estat.
També va haver de lluitar amb els seus adversaris polítics quan, com consellera de Justícia i Interior, va haver de justificar la concessió del tercer grau al financer Javier de la Rosa, que havia estat condemnat a 20 mesos de presó per haver intentat estafar el Grup Kio el 1992.
A més d'haver presidit la part catalana de la Comissió mixta de Transferències Estat-Generalitat i haver estat ponent de l'Estatut del 2006, De Gispert va ser elegida diputada al Parlament per CiU a les eleccions del 2003 i 2006, dues legislatures presidides pel tripartit.
Malgrat que la dirigent democratacristiana era la tradicional número dos a la llista de CiU a les eleccions catalanes, Joana Ortega va ocupar aquesta posició en els comicis del 2010 i ella el número 12, tot i que li reservaven la possibilitat de presidir el Parlament si la federació guanyava el 28 de novembre.
Ara, s'ha convertit en la XIII presidenta de la cambra i en la primera dona que s'hi posa al capdavant.
En reconeixement a la seva feina pel dret i la justícia té la Creu de Sant Ramon de Penyafort, la Creu al Mèrit al Servei de l'Advocacia i la medalla del Col·legi d'Advocats de Barcelona. És membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des de 2006 i defensora del mutualista de la Mútua dels Advocats.
