El 75% d'óssos nascuts en els últims 15 anys en aquesta zona són fills del mateix mascle
LLEIDA, 13 ago. (EUROPA PRESS) -
L'ós bru ha protagonitzat un mínim de dos nous parts durant aquest any als Pirineus, un a la Vall d'Aran i un altre al Pallars Sobirà, si bé encara no se sap el nombre de cries nascudes, que oscil·la normalment entre un i tres ossets.
"Sabem que estan aquí però encara no tenim la foto", ha indicat en una entrevista amb Europa Press el director de Serveis de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat, Jordi Ruiz, qui ha precisat que és a partir de juliol quan és possible observar les mares amb les seves cries a l'entorn.
Els experts calculen que actualment habiten al Pirineu uns 30 óssos, tots ells descendents dels vuit plantígrads eslovens --sis femelles i dos mascles-- que han estat alliberats el 1996, 1997 i 2006, i després de la mort dels últims autòctons ja només queda un ós híbrid de les dues poblacions.
En el nucli entre Navarra i Osca sobreviuen dos mascles aïllats, mentre que és a la zona que va d'Aragó a la Cerdanya --amb la vessant francesa-- on es concentra el gruix de la població, en un sector que ocupa 180 quilòmetres de longitud per 30 quilòmetres de latitud.
De fet, des del començament del programa de reintroducció fa 15 anys, han nascut més d'una vintena d'óssos, i es té la certesa que com a mínim el 75% són fills de Pyros, el mascle que va arribar el 1997, que s'ha aparellat successivament amb tres femelles.
"El 25% restant no ho sabem. Podria ser que també", ha explicat Ruiz, ja que els óssos nascuts en aquest temps encara no s'han reproduït, un dels mascles alliberats no ha aconseguit aparellar-se, una femella tampoc, i dues femelles més han mort, elements que ha potenciat el domini de Pyros sobre el terreny.
"Ara mateix no tenim un problema genètic", ha indicat Ruiz, si bé sí ha reconegut que pot existir un cert risc en el futur en el cas que la tendència es mantingui com fins ara.
CONFLICTE AMB ELS RAMADERS
L'expert de la Generalitat s'ha felicitat pel programa desenvolupat a Catalunya per evitar conflictes entre la conservació de l'ós i els ramaders de la zona, tot i reconèixer que no és perfecte, perquè mesures com l'agrupació de ramats, la contractació de pastors i la instal·lació de tanques protectores en els ruscos ha reduït la conflictivitat.
De fet, tot i l'expansió de l'ós, Ruiz ha xifrat en uns 5.600 euros a l'any els diners que costa compensar els atacs i morts d'ovelles que es produeixen cada any --una mitjana de 16 caps de bestiar--, en una tendència a la baixa que, paral·lelament, són molt menys diners del qual pot generar l'ós en sectors com el turisme.
Preguntat sobre la possibilitat que es produeixin nous alliberaments d'óssos i reforçar així la variabilitat genètica de l'espècie, Ruiz ha precisat que la prioritat de la Generalitat és tenir la complicitat del territori i la seva participació.
"La tornada dels óssos amb beneficis i sense perjudicis està ben vist", ha resumit, si bé després d'haver millorat molt en la coexistència amb els guanyadors ara cal començar a generar llocs de treball i economia relacionada amb l'ós, ha apuntat.
