La Terra Alta ocupa la darrera posició en l'índex de competitivitat comarcal de la FEGP
ACN
Barcelona.-El Barcelons lidera un any més el rnquing comarcal de competitivitat que impulsa la Federació Empresarial del Gran Peneds (FEGP) i que enguany registra l'entrada del Bages a les deu primeres posicions. Aquest 'top ten' est format per Barcelons (79,2), Valls Occidental, Girons, Baix Llobregat, Tarragons, Segri, Valls Oriental, Maresme, Garraf i Bages. Garraf i Baix Llobregat són les que més creixen. En l'altre extrem, la Terra Alta (22,8) és la comarca menys competitiva, precedida per les Garrigues i l'Alta Ribagora. El secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo, ha insistit que cal oferir polítiques a aquestes comarques perqu puguin millorar la competitivitat.
L'índex -elaborat per la consultora Actíva Prospect- mostra estabilitat entre les comarques que ocupen les vuit primeres posicions, ostentades totes per comarques de l'mbit metropolit i per les capitals de demarcació. No és fins a la novena posició que es registren canvis. Així, el Garraf escala de la desena a la novena posició i el Bages arriba a la desena provinent de l'onzena. En canvi, Osona baixa dues posicions i perd la novena posició fins a l'onzena. Com en anys anteriors, la part mitjana i baixa de la taula és la que registra majors canvis, ja que les diferncies entre els índex de competitivitat són més petites. A la part mitjana, les que durant el 2018 han vist créixer més la seva competitivitat han estat la Conca de Barber i el Ripolls. De fet, la Conca de Barber ha estat la comarca que més posicions ha pujat, passant de la trentena a la vint-i-tresena. En canvi, la que ha perdut més posicions ha estat el Solsons, que n'ha retrocedit 14 fins a la posició 28, tornant a nivells del 2007. A la part baixa de la taula, el Pallars Sobir i la Ribera d'Ebre han registrat els majors creixements, grcies a la positiva evolució dels indicadors d'escolarització post-obligatria, al dinamisme del sector immobiliari i a al creació d'empreses. En canvi, la destrucció de teixit empresarial ha fet empitjorar la competitivitat a la Terra Alta o l'Alta Ribagora. Capitals de demarcació i venatgeTant el responsable de l'estudi, David Moreno, com el secretari general adjunt de Foment han apuntat el fenomen que fa que les capitals de demarcació siguin els territoris de més competitivitat i que se'n beneficin les comarques venes. Tot i aix hi ha el cas del Baix Llobregat, que tenint en compte la srie histrica des del 2009 no ha registrat la millora que sí que tenen la resta de comarques de la zona. Mirant la srie histrica, totes les comarques a excepció dels Pallars Juss han millorat el seu índex de competitivitat i les que més ho han fet són Barcelons, Valls Occidental, Cerdanya, Bages, Baix Empord, Priorat, Pla d'Urgell, Garraf, Girons i Maresme. Per contra, les que han registrat una millora menys significativa han estat Pallars Sobir, Baix Llobregat, Selva, Noguera, Terra Alta, Ripolls, Alta Ribagora, Alt Camp, Alt Urgell i Ribera d'Ebre. Tanca la taula el Pallars Juss amb un empitjorament de l'índex entre 2009 i 2018. Més distncia entres les més competitives i les que menys ho sónUna de les conclusions d'aquesta edició és que la distncia entre les comarques amb índex de competitivitat més alts i les que els tenen més baixos tendeix a incrementar-se. Aix s'explica pel fet que les comarques que lideren el rnquing estan més exposades a un context global de competitivitat i tendeixen a reforar aquells vectors que els permeten avanar, com per exemple l'accés als mercats internacionals. D'altra banda, Guillermo ha afirmat que el fet que el Barcelons lideri el rnquing fa que hi hagi efectes secundaris com la poca disponibilitat de sl i problemes de sostenibilitat ambiental. A més, ha destacat que l'índex revela que com millors condicions de competitivitat hi ha, millor viuen els habitants d'aquells territori. Per aix, ha apuntat que amb l'índex a la m es pot veure "on s'han d'articular polítiques econmiques" per aconseguir millorar aquesta competitivitat i aquest benestar. Així, coincideix que a més PIB a la demarcació, millor competitivitat.
