La Unesco va declarar les construccions patrimoni immaterial de la humanitat fa 10 anys
ACN
Barcelona.-La Unesco inscrivia ara fa deu anys els castells a la llista representativa del patrimoni immaterial en una cerimnia a Nairobi. Des de llavors, aquesta expressió de la cultura popular ha viscut un impuls generalitzat per tot el territori i ha doblat el nombre de colles, que han passat de les 56 el 2010 a les 102 d'aquesta temporada. El reconeixement també ha perms popularitzar-les més enll de la zona tradicional i traspassar fronteres, creant una dotzena de colles a l'estranger. L'efemride, per, arriba en plena aturada del món casteller, en qu queden lluny les 900 actuacions i els 10.000 castells anuals. Com a repte a l'horitzó, destaquen la necessitat d'aprovar una llei que blindi les diferents expressions de patrimoni immaterial.
"Els castells són torres humanes construdes per grups amateurs, habitualment, com a part de les festes de pobles i ciutats de Catalunya. El coneixement per fer-los pujar passa de generació a generació en un grup i només s'aprn a base de prctica". Amb aquesta definició, la Unesco inscriu des del 16 de novembre del 2010 els castells com a patrimoni immaterial a proposa del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat, la Coordinadora de Colles Castelleres (CCCC), la revista 'Castells' i el Centre Unesco de Catalunya. Des de llavors, el món casteller ha viscut "una dcada de revolució", segons ha explicat la Coordinadora de Colles a l'ACN. El seu president, Sergi Font, opina que la declaració ha contribut al "ressorgiment i l'inters cap a la cultura popular catalana que hi ha hagut durant el procés d'independncia", a més de posicionar el món casteller i a fer-ho "com a cultura popular referencial". Una prova d'aquest impuls és el fet que s'hagin quasi doblat les colles, segons dades del cens del 2020 de la Coordinadora, un creixement que es va donar especialment fins al 2016 i, des d'aleshores, hi ha hagut una estabilització, amb un pic mxim de 104 colles reconegudes a Catalunya, la Catalunya del Nord, les Illes Balears i Andorra. El reconeixement també ha perms anar més enll de Catalunya, amb una dotzena de colles internacionals, entre les quals s'hi inclouen els Gatos de Madrid, els Castellers de París, els Castellers de Londres, els Castellers de Berlín, els Xiquets de Copenhagen, la Colla Castellera d'Edimburg, els Cangurs de Sydney, els Koales de Melbourne, els Castellers de Montreal, Lo Prado de Santiago de Xile o els Xiquets de Hangzhou. La Coordinadora reconeix el suport institucional a Catalunya, per Sergi Font considera que encara fa falta aprovar una llei per protegir i fomentar les diferents expressions de patrimoni immaterial de la humanitat -entre les quals també hi ha la Patum o les Falles del Pirineu. Un altre dels responsables d'haver fet possible el reconeixement va ser la Unesco de Catalunya. Eduard Vallory, l'actual president de l'entitat, ha manifestat que els castells són una expressió cultural que sorprn tot el món. "Barregen tradició, arrelament, vincle associatiu, i també tcnica i clcul", precisa Vallory a l'ACN. Alhora, explica que la declaració ha donat a aquesta expressió cultural "rellevncia i reconeixement més enll dels que la practiquen i la gaudeixen". "Aquests anys hem viscut un creixement de lactivitat dels castells, del seu seguiment, i que dalguna manera la ciutadania ha mostrat el mateix tipus de reconeixement que va fer fa deu anys la Unesco", ha afirmat Vallory, que també creu que encara els queda molt camí per recórrer, encara, en la seva difusió.Els Castellers d'Andorra, una colla nova i de fora de CatalunyaUna de les colles que va sorgir després de la declaració, en ple moment d'efervescncia dels castells, és la dels Castellers d'Andorra. El seu president, Juli Peña, destaca la importncia per l'impuls que ha suposat pel territori, tenint en compte que "el Pirineu i Andorra no és una zona de tradició castellera". Així, explica que en els sis anys de trajectria de la colla s'han donat més de 250 camises.Peña reconeix que encara els queda molt camí per recórrer respecte altres colles plenament consolidades, per destaca que la temporada passada van poder aixecar un 3 de 6 per sota i un 5 de 6 i precisa que es troben en un moment "ascendent" respecte l'entrada de gent nova. De fet, comptaven amb unes 110 persones de forma efectiva, algunes de les quals provinents de la Seu d'Urgell o d'altres punts de la comarca alturgellenca.Un altre dels canvis significatius després d'entrar a la prestigiosa llista de la Unesco els han experimentat colles castelleres que no copaven els grans titulars per que feia anys que plantaven construccions a les places. És el cas, per exemple, dels Moixiganguers d'Igualada, que enguany compleixen 25 anys. Per aquesta colla anoienca, els castells s'assenyalen des de fa una dcada com un activitat singular i de prestigi, fet que fa que hagin notat un inters "més alt" per la colla, segons relata el president dels Moixiganguers, Oriol Sol, a l'ACN. Per ell, l'inters ha estat doble: tant de persones particulars que s'han unit a la colla, com també d'ajuntaments i institucions que els criden per fer actuacions.Un cas similar és el dels Castellers de Sant Cugat, que han experimentat de primera m un canvi significatiu en el sector, tant per la percepció que es té de la seva activitat com per lexperincia guanyada i posen la mirada en la seguretat. "Caiem menys que fa 20 anys, hem incorporat una analítica més conscient i rigorosa, la coordinadora mira les dades amb lupa, i sabem que hi ha hagut més incidncia de lesions amb castells grans", explica Marcel Serra, cap de colla dels Gausacs.Aquesta colla castellera ha vist en els seus 24 anys de trajectria les noves mesures de protecció i seguretat implementades, que han perms perfeccionar els castells i obtenir un reconeixement social, entre daltres, pel reconeixement de la Unesco. Alhora, apunten també a la importncia que el Concurs de Castells de Tarragona hagi obert la porta a més colles, i no exclusivament a les punteres. Les colles de primer nivell, dcades fent d'ambaixadorsDues de les colles que actualment estan en el primer nivell del món castellerels Verds i la Vella- coincideixen en indicar que la declaració de la Unesco ha servit per guanyar visibilitat. Per als Castellers de Vilafranca, també ha servit per "protegir" els castells de possibles ingerncies europees o espanyoles que volguessin imposar limitacions, com va passar amb els correfocs. El cap de colla dels Verds, Sisco Benet, també destaca que "es va posar en valor a nivell internacional" una tradició cultural "que va més enll de pujar uns damunt els altres". de les xarxes socials: "Són dues coses que han anat del bra". En una línia similar s'expressa Albert Pedret, president de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que creu que la declaració els va permetre expandint-se i presentar-se al món amb un "segell de prestigi". La Colla Vella dels Xiquets de Valls diu a l'ACN que sempre han assumit la funció "d'ambaixadora en tots els viatges internacionals" perqu són el "quilmetre zero del món casteller, l'origen". Una aturada de llarga durada La celebració dels 10 anys ha arribat en la pitjor aturada de la histria dels castells. "Ha estat un cop dur i també ho és pensar com pot ser la recuperació de l'activitat", asseguren a l'Agncia des de la CCCC. La Coordinadora dona per fet que degut a la pandmia hi haur un descens "que pot ser considerable" de colles perqu les baixes que sol haver-hi cada any no es compensarien amb cap nova alta durant almenys un o dos anys per la covid-19. Segons Font, aix no es notaria tant a la zona "tradicional" per sí en la zona d'expansió, on la manera d'entendre els castells es fa més "com un cicle vital i no com un plantejament de vida".Després de l'estiu una desena de colles havien comenat a fer activitats amb la canalla seguint les restriccions imposades pel Procitat, per amb la segona onada han quedat cancellades. Tot i aix, les agrupacions ja han definit el calendari de l'any vinent, pendents de quan pugui materialitzar-se la tornada. La Coordinadora treballa amb tres possibles escenaris de represa de l'activitat. El primer seria tornar a fer castells abans de l'estiu o a l'estiu; el segon seria una tornada després de l'estiu, i el tercer contempla la possibilitat que la temporada que ve no hi hagi castells. "Com a mínim, tal com els coneixem, amb assajos i actuacions obertes", puntualitza Font. L'opció d'un retorn a l'activitat total mitjanant la realització de tests d'antígens es descarta per l'elevat cost econmic, que es xifra en uns 150.000 euros a la setmana. Seria el resultat de fer testos valorats en uns 5 euros als 13.000 castellers abans de cada assaig -un o dos per setmana- i almenys una actuació setmanal. "No és viable econmicament", reconeix Font. Estar parats un any "no ser gratut", reconeix el president dels Moixiganguers d'Igualada, per assegura que se'n podran recuperar. Sol creu que on es pot notar més aquesta aturada és en la canalla, ja que "a mesura que creixen van baixant de pis i guanyant noves posicions i, per tant, aquesta transició ara no hi ser i hi haur un trencament".Un dels riscos, segons el president dels Castellers d'Andorra, és que davant de la situació sanitria la gent es vagi "desenganxant" de la colla, tenint en compte que ara per ara no es poden reunir ni assajar. Per aix té clar que després de la covid-19 s'haur de tornar a trobar la "illusió" del comenament per poder ressorgir "amb més fora".
