L'equip de govern s'ha reunit amb la Diputació de Girona i vol "fixar les bases" per tirar-ho endavant
ACN
Figueres .-L'equip de govern de Figueres (ERC, PSC, Guanyem Figueres i Canviem Figueres) busca finanament per tirar endavant el pla de rondes i descongestionar el trnsit al centre de la ciutat. L'Ajuntament projecta dues noves rondes (la nord-est i la oest) i l'ampliació de l'actual Ronda Sud, la única executada fins ara. En total, els treballs estarien valorats en 11,6 milions d'euros. Figueres té l'objectiu de "fixar les bases" durant aquest mandat per poder executar-les els propers anys per es marca com a "prioritat" la construcció de la ronda nord-est, valorada en 2,8 MEUR. De moment, ja s'ha reunit amb la Diputació de Girona, a qui ha presentat el projecte. Aquesta ronda ha de connectar la carretera de Llan amb l'N-II, direcció la Jonquera.
Per completar-se i enllaar amb l'estació de l'Alta Velocitat, per, hauria d'incloure el túnel sota el castell de Sant Ferran, projectat des de fa anys i que no est incls en aquest projecte. L'Ajuntament vol acudir a altres administracions, com la Generalitat o l'Estat, per aconseguir que es facin crrec de l'obra. El govern municipal va presentar el mes de setembre un document amb les inversions necessries per "posar la ciutat al dia" i va xifrar el cost en 144 milions d'euros. Entre els projectes que s'hi contemplaven, hi havia precisament la construcció de la ronda nord-est, la ronda oest i una ampliació de la sud, la única que hi ha executada. La ronda nord-est la més prioritria, segons l'equip de govern- proposa la connexió de 1,8 quilmetres entre la rotonda de la carretera de Llan just on acaba la ronda Sud-, la rotonda de l'Aigüeta a la carretera de Vilabertran i l'Avinguda Perpiny, a l'entroncament amb el carrer Port-Lligat, fins arribar a l'N-II, en direcció la Jonquera. De tot aquest tram, segons el govern municipal, el més urgent és el que ha de connectar la carretera de Llan fins a l'Aigüeta. Els estudis tcnics realitzats preveuen que el sl es podria obtenir en part de les concessions anticipades de sistema viari de planejaments parcials vigents o bé d'expropiacions del sl rústic en la resta. El document planteja, també, que el tram de 750 metres entre la carretera de Llan (N-260) a l'Aigüeta fos assumit per alguna altra administració com la Generalitat o la Diputació, tenint en compte que la carretera uniria una Nacional amb una carretera de titularitat catalana (C-252) i que bifurca amb una de provincial (GIV-6024). El projecte tindria un cost de 2,8 MEUR. També es contempla una segona actuació "complementria de desdoblament que podria anar associada a la promoció immobiliria dels sectors adjacents de l'ARE dels Cendrassos Nord\/ Horta Capallera i que aportaria, diu el document, i que aportaria uns altres dos carrils i les connexions i serveis complets. Aquesta segona part estaria valorada en 2,5 MEUR. Precisament, en aquesta línia, l'Ajuntament ha endegat converses amb la Diputació de Girona, a qui ha fet arribar el projecte. Lladó explica que l'Ajuntament assumiria part de la inversió per que calen altres administracions per assegurar que es fixin les "bases" per poder tirar-ho endavant. El túnel sota el castell De fet, aquesta ronda moriria a l'N-II i faltaria encara l'enlla fins a l'estació de l'AVE. Aquí és on s'hauria de recuperar el projecte del túnel sota el castell de Sant Ferran que no est incls en el mapa d'infraestructures de l'Ajuntament. El vicealcalde, Pere Casellas, diu que cal aconseguir que altres administracions s'hi involucrin. Casellas assegura que ha mantingut alguns contactes amb l'Estat espanyol per que també es plantegen abordar-ho amb la Generalitat. I és que aquesta infraestructura fa anys que cueja i, fins i tot, s'havia projectat. De fet, l'any 2010 va sortir a informació pública l'estudi per fer la ronda nord, que incloa el túnel artificial a tocar del castell de Sant Ferran, per va quedar al calaix. La ronda oest i l'ampliació de la sud També caldr trobar finanament per tirar endavant els altres dos projectes, que sumen més de 6 MEUR. En concret, la ronda oest a la zona de l'Olivar Gran fins al sector industrial sud (2,6 MEUR) i l'ampliació de la ronda sud (3,6 MEUR). En relació a la primera, l'Ajuntament proposa una connexió de 670 metres des de la carretera de les Forques (a l'Olivar Gran) fins a l'avinguda del Rec Susanna, al sector industrial Sud, que enllaa amb una rotonda amb l'N-IIa, al paratge de Sant Pau de la Calada. Finalment, l'actuació a la ronda sud preveu augmentar la capacitat del trnsit rodat en una via que actualment pateix una important saturació en hores punta. Aquesta opció la menys prioritria- implicaria passar de dos a quatre carrils, desplaant i reposant els vorals que hi ha actualment per a ciclistes i vianants. El document tcnic alerta, per, que no hi ha cap estudi previ de mobilitat que justifiqui l'eficcia de la mesura i avisa de les dificultats per encaixar aquesta ampliació al tram de via que discorre sota la via del tren convencional. Una assignatura pendent en mobilitat Per Lladó, el pla de rondes és una de les assignatures pendents de la ciutat i es tracta d'un projecte "molt necessari" per treure trnsit del centre de la ciutat i evitar la Rambla, que actua com a canalitzadora de la mobilitat dins de Figueres. "Volem tenir una ciutat més amable, amb més carrils bici i més espai per als vianants", afirma l'alcaldessa. "Cal fixar les bases, perqu aix no es pot fer en un sol mandat, per poder-ho tirar endavant en els propers anys", insisteix Lladó. "Hem de ser capaos de projectar i planificar les inversions necessries per a la ciutat", afegeix. Per aix, han comenat una ronda de converses. La primera amb la Diputació de Girona, a qui han presentat el projecte perqu l'estudi. El nou POUM Els projectes s'hauran d'abordar necessriament al nou POUM, que l'ajuntament té previst portar a aprovació inicial a finals del primer semestre del 2021. Lladó es mostra convenuda que comptar amb el consens necessari i que permetr deixar de fer "pedaos" a l'actual pla a través de modificacions puntuals. El Pla General de Figueres data del 1983. L'Ajuntament, per, no va comenar el procés de revisió del planejament fins al setembre del 2013. El ple va aprovar l'avan del POUM l'any 2015, amb l'aleshores alcaldessa Marta Felip al capdavant.
