La mostra compta amb més de 200 obres procedents de diverses col·leccions particulars, tres museus i la Biblioteca de Catalunya
Girona (ACN).-
El Museu d'Art de Girona ha inaugurat aquest diumenge la mostra 'Josep Aragay, temperament noucentista', una exposició que repassa mitjançant unes 200 obres la trajectòria artística d'un dels personatges més rellevants del noucentisme. L'exposició ha estat produïda pel centre gironí en col·laboració amb el Museu Municipal Josep Aragay de Breda i compta amb peces procedents de col·leccions privades, el MNAC, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Aragay de Breda i la Biblioteca de Catalunya, entre d'altres. A la mostra s'hi pot veure l'obra més coneguda d'aquest artista barceloní: els plafons ceràmics de la font de Santa Anna, un dels tresors més preuats del noucentisme ceràmic.L'exposició és una extensa revisió de l'obra i trajectòria vital d'aquest artista polifacètic que va néixer a Barcelona el 1889 i va morir a Breda el 1973. Una mostra que pretén posar en valor i recuperar la història artística i vital d'un artista noucentista.
Per a l'ocasió, el Museu d'Art de Girona ha estat treballant amb el Museu Municipal Josep Aragay de Breda amb qui ha creat els continguts i la proposta expositiva. Les peces de diverses col·leccions privades i d'altres museus han acabat de complementar l'exposició que ajuda a mostrar l'Aragay més desconegut: el dibuixant, ninotaire teòric de l'art i defensor de l'ideal noucentista a ultrança.
Josep Aragay i Blancher va ser un dels personatges més rellevants del panorama noucentista. Durant la seva vida, va tocar moltes facetes artístiques des de gravador, passant per pintor, ceramista, poeta, teòric de l'art i fins i tot professor o polític. Va influir decisivament en el debat intel·lectual entre classicisme i modernitat i, fins a la seva mort, va mantenir els ideals noucentistes. Una passió que va donar-lo a conèixer però també ha acabat desterrant-lo a l'oblit. Tal com informen des del Museu d'Art de la ciutat gironina, han calgut molts anys per poder restituir la memòria d'aquest artista, que va estar compromès amb els principis de la República i qui va veure frustrada la seva carrera durant els anys del franquisme.
La mostra compta amb la seva obra més coneguda: els plafons ceràmics de la font de Santa Anna que va fer conjuntament amb el seu mestre ceramista, Francesc Quer. Actualment estan considerades com un dels tresors més preuats del noucentisme ceràmic i, al mateix temps, són l'obra més coneguda d'Aragay. A més, també serveixen per mostrar un canvi d'orientació artística en la seva trajectòria. Quan va realitzar-los acaba d'arribar d'un viatge a Itàlia que va suposar un trencament en la seva obra i vida personal.
Va ser durant aquest viatge que va abandonar els antics barroquismes apostant per un llenguatge més clàssic i en l'harmonització.
