El periodista narra la voluntat de dileg del polític sud-afric durant l'apartheid en el cmic 'Mandela i el general'
ACN
Barcelona.-Només quan sigui "qüestió de vida o mort", els polítics "es deixaran de tonteries i s'asseuran a negociar", seguint l'exemple de Mandela. Així ho considera el periodista John Carlin, que en una entrevista amb l'ACN a propsit del cmic 'Mandela i el general' (Comanegra), no veu ningú que tingui, o "desitgi", les "virtuts o el talent" de Mandela per trobar una solució al conflicte catal. Qui va ser corresponsal a Sud-frica durant sis anys veu en Mandela la "recepta" a la "polarització" actual. El cmic, que illustra Oriol Malet i arriba en catal després de versions en diverses llengües, narra la negociació entre Nelson Mandela i el comandant Constand Viljoen, responsable de l'apartheid sud-afric. "Mandela i el comandant Viljoen tenien molts més motius per odiar-se que Casado i Puigdemont", diu Carlin, com a mostra de la "ironia" de la situació.
La llavor del llibre és, precisament, el repte "més gran de tots": "Convncer que el general d'extrema dreta abandonés la seva causa i les armes". "El que és un crim és no intentar-ho, no fer el possible. En el cas de Mandela, va ser un autntic mestre de la persuasió política", explica Carlin, fins a un extrem en qu no només va convncer la seva prpia gent, per seguir un camí polític de pau i no de venjana, sinó que va aconseguir persuadir "la gent que l'odiava a ell" i que "ell tenia motius per odiar". "La incapacitat és tal que és inconcebible que Casado i Puigdemont s'asseguin com van fer Mandela i el general", assegura Carlin. El periodista remarca que, extrapolant la situació al conflicte polític a Catalunya, Pablo Casado i Carles Puigdemont són dos "senyors de classe mitjana que viuen en un lloc prsper, sense haver-se maltractat". A diferncia de la situació que narra el cmic 'Mandela i el general', en qu el polític sud-afric va asseure's amb el comandant que va condemnar-lo a 27 anys a la presó. També qui va "matar la seva gent", i tot i així, Mandela va intentar trobar una solució amb la comprensió de "l'enemic" com a punt de partida. El primer pas va ser aprendre la llengua i la cultura dels 'afrikaners', és a dir del sector de població blanca un 60% que "es va inventar l'apartheid" i administrava el govern. "Els companys presos polítics li deien que qu feia aprenent la llengua de l'opressor", assenyala el corresponsal. Per quan es va dirigir al comandant Viljoen, aquest es va sentir "afalagat, respectat" i va veure que "entenia" a la seva gent. "Havia fet un esfor per posar-se a la seva pell". Quan era a la presó, Mandela sabia que el seu destí era "alliberar la seva gent". Així ho explica Carlin, que va conixer el polític sud-afric en la seva etapa com a corresponsal entre el 1989 i el 1995. El cmic es basa en els apunts periodístics i les entrevistes que l'escriptor va fer a les acaballes de l'apartheid. Extrapola així la necessitat de "comprendre" l'altre: "Si tu ets un nacionalista espanyol que detesta la independncia, podem posar-nos a cridar tots o podem entendre les qüestions psicolgiques, culturals o histriques, i si es fa aix es partir amb avantatge i amb possibilitats de trobar un terreny comú". "Aquesta es la llió de Mandela", rebla.Amb les ensenyances del llibre, el periodista considera que "fa falta un Mandela en tots els contextos polítics", des de pobles a grans nacions, per especialment en casos com el catal, el Brexit, o el fenomen Trump als Estats Units. "No veig massa inters per part de ningú de resoldre el problema. La gent gaudeix massa del xoc i l'antagonisme", apunta el periodista sobre la relació entre Catalunya i l'Estat. Carlin considera que l'exemple de Mandela no se seguir fins que sigui "qüestió de vida o mort", ja que és només "quan ests contra les cordes", quan la gent "es posa a negociar de veritat". "Per aquí, en un lloc prsper com Barcelona o Madrid, es poden donar el luxe de les seves retriques, els seus tripijocs i dilegs de sords i donar-se d'hsties, perqu el preu a pagar encara no és molt".
