Les societats implicades neguen haver-se beneficiat del suposat frau per aconseguir subvencions més quantioses i addueixen que els fets haurien prescrit
L'Aldea (ACN).-
L'exgerent de la Cooperativa de l'Aldea, Daniel Ferré, i sis empresaris imputats pel cas del frau en l'emissió de factures per incrementar les subvencions han demanat a la jutgessa del cas el sobreseïment d'aquesta part de la investigació, segons ha pogut saber l'ACN. Com a argument principal, les empreses sostenen que els fets ja haurien prescrit, que desconeixien el frau i que no van obtenir beneficis per modificar les factures. Segons els Mossos, la falsificació hauria permès Ferré aconseguir 1 milió d'euros en subvencions després de duplicar fraudulentament el seu import, de 4 a 8 milions. L'Associació d'Afectats de la Cooperativa de l'Aldea s'ha oposat ja judicialment a aquestes pretensions.Després de prestar declaració als jutjats de Tortosa, sis dels catorze empresaris implicats en el cas - Joaquín Castell, Isidro Roca Miralpeix, Eduardo Roca Morato, José Antonio Sánchez i Maria Teresa Pardo, Maria Antònia Vivo i Juan José Príncep- han recorregut la seva imputació amb l'argument principal que els fets investigats haurien superat el termini de prescripció de tres o cinc anys. Aquest seria el període previst per als suposats delictes de falsificació de document mercantil i frau de subvencions que se'ls imputen. L'exgerent, a qui la investigació atribueix el paper principal en la fallida de la Cooperativa de l'Aldea, s'ha adherit a aquesta demanda.
Davant d'aquesta interpretació, l'acusació particular de l'Associació d'Afectats de la Cooperativa de l'Aldea ha argumentat que, més enllà de les qualificacions policials o durant la instrucció, els fets podrien resultar constitutius d'estafa agreujada o blanqueig de capitals, que tenen un període de prescripció de deu anys. En aquest sentit, consideren precipitat considerar en aquest moment la prescripció i demanen esperar a la possible obertura de judici oral.
Així, a banda de l'argument de la prescripció, els empresaris intenten defensar-se amb arguments diversos, com el relatiu baix import de la diferència entre factures així com el fet que no haurien obtingut cap tipus de benefici, ni econòmic ni fiscal, per haver-les rectificat. En alguns casos, també esgrimeixen que la modificació estava motivada per l'aplicació de descomptes a clients habituals que, en teoria, es compensaven amb posterioritat a l'emissió de la primera factura, mitjançant abonaments. Neguen tenir coneixement d'haver comès cap il·legalitat amb aquesta pràctica, que consideren correcta des del punt de vista tributari.
El recurs d'oposició de l'Associació d'Afectats, en aquest sentit, recorda però que les modificacions de factures es feien amb "ànim defraudador", més enllà que els guanys redundessin o no en els imputats, fet que suposaria "cooperació necessària" per generar "beneficis il·lícits". Remarca també l'existència de comunicacions i correus electrònics amb les peticions de l'exgerent als empresaris per inflar les factures. Un cop s'havien emès i lliurat, s'acordaven els abonaments, en documents a banda, per poder presentar la factura original inflada davant organismes públics i aconseguir més quantitat d'ajuts. Tot plegat, concloent, es tractava d'un "negoci simulat absolut".
Segons les investigacions i declaracions recollides pels Mossos d'Esquadra, Ferré -detingut el passat 15 d'octubre per noves imputacions: delicte societari, alçament de béns o utilització d'informació privilegiada, entre d'altres- hauria comptat amb la complicitat dels empresaris per inflar de forma sistemàtica els imports dels serveis dels proveïdors amb la finalitat de justificar un major volum de despeses i incrementar la quantitat de les subvencions.
Per ocultar la falsificació de les factures utilitzaven tècniques de maquillatge comptable a través de la secció de crèdit, possibilitant que l'exgerent modifiqués els seients comptables per poder compensar i quadrar les sobre factures de serveis i els fluxos de diners entre la Cooperativa, els comptes corrents i els empresaris. Tot plegat, segons els mateixos investigadors policials, li va permetre duplicar, de 4 a 8 milions d'euros, l'import real de les factures. El major volum de despeses justificat va servir, al seu torn, per aconseguir 1 milió d'euros addicional en subvencions.
