Publicat 13/11/2018 14:54

La Model reflexiona sobre l’art brut i la seva evolució al llarg del segle XX

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Obres d'interns psiquiàtrics i artistes amb malaltia mental conviuen amb documentació històrica d’institucions asilars

ACN

Barcelona.-La Model estrena l’exposició ‘L’art irreductible: Miratges de l’Art Brut’, una mostra que revisa el concepte art brut a partir de documentació històrica i obres d’art contemporànies d’interns psiquiàtrics i artistes amb malaltia mental. L’exposició -la primera d’obra original que acull l’antiga presó barcelonina- és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona amb la Fundació Setba, la Fundació Bassat, la Fundació Sant Pere Claver, l’Ajuntament de Mataró i el departament de Cultura. I a partir del 22 de novembre la mostra s’estén a la Nau Gaudí de Mataró, una segona seu amb obres de la Col·lecció Bassat en diàleg amb peces seleccionades per la comissària de l'exposició, Mery Cuesta.

L'exposició ‘L’art irreductible: Miratges de l’Art Brut’ revisa el concepte art brut a partir de la seva recuperació històrica per tal de redefinir-lo, en el marc de la societat actual, i defensar la integració social de persones que conviuen amb la malaltia mental, lluitant contra l’estigma que pateixen. Ubicada a les cel·les d’una de les galeries de La Model, el recorregut de la mostra explora d’entrada els orígens de l’art brut, un concepte encunyat per l’artista francès Jean Dubuffet a mitjan segle XX per referir-se a l’art creat per persones alienes al món artístic, i en especial, pacients d’hospitals psiquiàtrics i interns de presons.Material gràfic i documentació històrica de dues institucions de referència com la presó Model i el Frenopàtic de Les Corts situen el visitant en el tipus de centres on malalts i interns trobaven vies d’expressió artística malgrat la reclusió. La mostra també visibilitza la vessant mèdica i terapèutica d’aquest tipus d’art (la base sobre la qual Dubuffet va definir l’art brut), amb obres de pacients de les col·leccions dels Doctors Obiols i Sarró, i amb peces actuals de persones amb malalties mentals, de la col·lecció Sant Pere Claver. A banda, el vestíbul de la presó s’hi ha instal·lat l’escultura participativa ‘Milcaps’, ideada pel creador Marcel·lí Antúnez i realitzada per un col·lectiu de persones que conviuen amb trastorns mentals de l’Hospital de Mataró, Alterarte, el Centre d’Higiene Mental de les Corts, estudiants de La Llotja i alumnes de batxillerat de diversos centres de Mataró. El comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes ha fet notar aquest dimarts que aquesta és la primera exposició organitzada per l’Ajuntament que converteix la Model en un espai d’exhibició “d’obra nova” (el festival privat Ús Barcelona ho va fer el passat mes de setembre ).I en relació a la mostra, Vinyes ha valorat que la seva ubicació a la Model és “idònia”, no només per la seva atmosfera i per ser en part objecte de la temàtica que toca l’exposició, sinó per la convivència dels “grafits sorprenents” dels antics reclusos amb l’obra seleccionada per la comissària, Mery Cuesta. Contra les etiquetesCuesta, ha explicat que més enllà de fer una “geneaologia” de l’art brut, la mostra pretén reflexionar “sobre la necessitat ‘de fer’, de la pulsió interior que a vegades senten les persones d’expressar-se artísticament, sigui en la situació que sigui”. L’art brut, com a etiqueta, va anar acumulant significats i noves etiquetes, com el d’art outsider, “amb els seus teòrics, crítics i galeristes al voltant”. Cuesta lamenta aquest etiquetatge i subratlla que l’exposició va en la direcció contrària i qüestiona que “es redueixi la pura singularitat, irreductible a qualsevol etiqueta”. A partir del 22 de novembre, la mostra ‘L'art irreductible: miratges de l'Art Brut’ aterrarà també a la Nau Gaudí de Mataró per reflexionar sobre els miratges de l'art brut, amb obres de la Col·lecció Bassat en diàleg amb peces seleccionades per la comissària de l'exposició. Un trajecte que comença a la quarta galeria de l’antiga presó Model i acaba a la vella nau de blanqueig i km 0 de l’obra gaudiniana, convertida en espai museístic.