Els regidors Serra i Martín van negar les acusacions divendres
BARCELONA, 12 març (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declarar aquest dilluns com a investigada al jutjat per presumpta prevaricació i coaccions al fons d'inversió Vauras perqu donés en lloguer social pisos de la seva propietat, entre els quals el Bloc Llavors, que estaven ocupats per famílies vulnerables.
Colau est citada les 10 hores al jutjat d'instrucció 18 després que l'Audincia de Barcelona ha acceptat la petició de Vauras per reobrir la causa que ja va arxivar la jutgessa instructora.
Divendres, van declarar els regidors Marc Serra i Lucía Martín i una funcionria municipal, també investigats, que van negar les acusacions i van explicar a la jutgessa que representants del fons d'inversió van demanar al consistori que accelerés llicncies d'obres per a altres edificis que tenen a la ciutat a canvi de donar en lloguer social per a famílies vulnerables pisos del Bloc Llavors.
El consistori va multar sis vegades Vauras per un total d'uns 400.000 euros per no donar en lloguer social pisos de la seva propietat malgrat ser un gran tenidor.
COLAU, "MOLT TRANQUILLA"
En una roda de premsa després que s'anunciés la seva citació per declarar, Colau va afirmar: "Estic molt tranquilla. Evidentment collaborarem amb la justícia com hem fet sempre. Aix acabar arxivat", i va defensar que el consistori s'ha limitat a complir amb la llei catalana d'habitatge.
Vauras atribueix les presumptes coaccions a dues reunions entre l'empresa i el consistori en les quals Martín suposadament "hauria reconegut obertament el suport de l'Ajuntament al moviment okupa i la realitat d'aquestes pressions i d'aquest presumpte mercadeig de permisos d'obres a canvi de cessió d'habitatges per a lloguer social", la qual cosa l'Ajuntament nega.
Per la seva banda, l'Ajuntament ha reconegut que va requerir diverses vegades a Vauras que oferís un lloguer social a les persones que ocupaven el seu edifici del carrer Lleida 38, conegut com a Bloc Llavors, per recorda que així ho preveu la llei catalana d'emergncia en l'habitatge i descarta que el consistori cometés cap delicte en el procediment.
