Alerta Solidària argumentava que l'amnistia exclou les tortures i els tractes degradants
BARCELONA, 27 març (EUROPA PRESS) -
La secció tercera de l'Audiència Provincial de Barcelona ha arxivat la investigació a 11 agents de la Guàrdia Civil per presumptes tortures a un membre dels CDR durant la seva detenció, efectuada dins l'operació Judes el 23 de setembre del 2019, en aplicar-los la llei d'amnistia, segons la interlocutòria consultada per Europa Press.
L'Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la representació del detingut, que exerceix Alerta Solidària, contra la interlocutòria del jutjat d'instrucció 2 de Sabadell (Barcelona), que ordenava el sobreseïment provisional "en no apreciar-se indicis racionals ni suficients dels delictes investigats".
La decisió va ser impugnada i, en el recurs, com també ja havien sol·licitat les defenses dels agents, Alerta Solidària va demanar al tribunal que resolgués la qüestió de l'amnistia, recordant que els delictes de tortura i tractes degradants no quedaven emparats per la llei.
Van al·legar que el fet que la instructora no ho hagués resolt --en estar pendent la qüestió prejudicial davant el TJUE-- suposava "un subterfugi, un frau de llei, per poder arxivar novament el procediment aplicant l'amnistia" en cas que l'Audiència de Barcelona estimés el recurs d'Alerta Solidària.
NO ESPECIFIQUEN "ACCIONS CONCRETES"
Ara, l'Audiència de Barcelona conclou que l'amnistia és aplicable a algunes actuacions policials, com per exemple "als agents policials que van intervenir el dia 1 d'octubre", tot i que excloent els fets que superin el llindar de gravetat establert.
Sosté que tota actuació policial "ha de venir guiada per un respecte escrupolós als drets fonamentals", però que en aquest cas concret no n'hi ha prou amb afirmar genèricament que els fets denunciats consistents en amenaces, coaccions i tortures constitueixen una violació clara i flagrant de l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans.
El tribunal argumenta que per part del detingut no es va esmentar "quina acció o accions concretes" dutes a terme pels agents quedarien excloses de les emparades per la llei d'amnistia per la seva gravetat.
En la interlocutòria recorreguda s'afirma que el recurrent "es va limitar a ratificar-se en el relat de la querella, sense descriure ni aportar més dades sobre com s'haurien produït els fets" i que no va detallar ni va explicar com haurien ocorregut les suposades amenaces, coaccions i el tracte degradant.
En conseqüència, les actuacions dutes a terme pels agents investigats queden "dins" l'àmbit de la llei d'amnistia, conclou el tribunal, en una interlocutòria que es ferma i contra la qual no es pot presentar recurs.
Alerta Solidària critica que "un cop més s'evidencia que l'amnistia ha estat un parany per pacificar l'independentisme i blanquejar la repressió de l'Estat i les tortures policials".
