Els independentistes es divideixen en una votació que demanava celebrar un referèndum
BARCELONA, 10 oct. (EUROPA PRESS) -
El Parlament ha expressat aquest dijous el seu suport a la Llei d'Amnistia aprovada en el Congrés i ha reclamat als jutges la seva aplicació "sense més dilacions ni arbitrarietats per respectar la voluntat del legislador".
En la tercera i última sessió del Debat de Política General, ha tirat endavant aquesta proposta de resolució dels Comuns sobre l'amnistia, que ha rebut el suport de tots els grups excepte PP i Vox.
No obstant això, no ha prosperat la proposta de resolució transaccionada per Junts, ERC i la CUP sobre aquesta qüestió, en la qual demanaven constatar la "rebel·lia de la cúpula del poder judicial espanyol al no aplicar, de manera deliberada i arbitrària", la Llei d'Amnistia.
Encara que la transacció dels tres grups ha rebut el suport dels Comuns, no han aconseguit la majoria necessària per aprovar-la perquè la resta de grups han votat en contra.
ALTRES PROPOSTES
Tampoc s'ha aprovat la proposta de Junts en què volia constatar que el Parlament ha votat en 24 ocasions a favor del dret a exercir el dret l'autodeterminació, en la qual es demanava emprendre "les accions legals pertinents davant de totes les instàncies necessàries contra totes les autoritats judicials que es neguin" a aplicar la Llei d'Amnistia.
Sobre el conflicte polític entre Catalunya i la resta d'Espanya, els socialistes van retirar una proposta que instava a "establir un diàleg amb els actors polítics i socials catalans per construir una solució al conflicte polític basada en un consens ampli de la societat catalana, abordant les qüestions de fons".
I els republicans no han aconseguit, després d'un empat inicial, que prosperés el punt d'una proposta que constatava l'existència del citat conflicte polític "provocat per la incapacitat per part de l'Estat de donar una resposta democràtica" a la voluntat dels catalans de decidir el seu futur.
De la CUP, ha caigut la proposta que reclamava que la resolució del conflicte polític a Catalunya "haurà de produir-se en el marc de negociació internacional i com a resultat d'una ruptura democràtica prèvia amb l'Estat, des de les institucions catalanes i mitjançant la mobilització social, continuant el camí iniciat amb el referèndum de l'1-O".
REFERÈNDUM
També ha caigut un altre punt d'una proposta d'ERC, que només ha recaptat el suport de la CUP i l'abstenció de Junts i Comuns, que demanava que el Parlament recolzi la celebració d'un referèndum d'independència com a via per resoldre el "conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol, en relació al futur polític de Catalunya".
Aliança Catalana (AC) s'ha quedat sola, amb l'abstenció de Junts i el vot en contra de la resta de grups, en la votació de la seva proposta que instava a "restituir l'Estat Català com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social, en el marc de la Declaració d'Independència aprovada pel Parlament el 27 d'octubre de 2017".
Tampoc ha prosperat un punt d'una proposta de Vox, que emplaçava al Govern a derogar la Llei d'Amnistia, ni les propostes del PP que asseguraven que els catalans van reclamar la fi del procés sobiranista en les últimes eleccions i les que demanaven el tancament de les delegacions de la Generalitat, a excepció de la delegació davant de la Unió Europea, i acordar el cessament dels delegats.
FELIP VI
No ha tirat endavant tampoc una de les propostes de resolució que havia presentat Junts que se centrava en la figura de Felip VI, del que criticaven el seu discurs del 3 d'octubre de 2017.
També demanaven al president de la Generalitat, Salvador Illa, i a la resta del Govern a "no normalitzar la relació amb la monarquia espanyola fins que Felip VI rectifiqui i demani disculpes", alguna cosa que s'ha rebutjat.
