Esperen un "judici just" a Estrasburg i lamenten que el cas no hagi tingut conseqüències polítiques
BARCELONA, 6 febr. (EUROPA PRESS) -
L'ex-president de la Generalitat Quim Torra i el jurista i ex-vicepresident primer del Parlament Josep Costa han anunciat que tenen presentada una demanda contra Espanya davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per suposades escoltes de les seves comunicacions amb el 'programari' espia Pegasus, després que el Tribunal Constitucional (TC) hagi inadmès els seus recursos d'empara.
"Volem comunicar-los que tant el vice-president Josep Costa com jo mateix presentem la primera demanda contra Espanya davant del Tribunal d'Estrasburg per l'espionatge polític amb Pegasus", ha explicat Torra aquest dijous en una roda de premsa en el Col·legi de Periodistes de Catalunya junt amb Costa i amb l'investigador de Citizen Lab Elies Campo.
"Som conscients que dins de l'Estat espanyol les nostres possibilitats són, si no limitades, pràcticament nul·les, perquè coneixem perfectament que, sent membres d'un grup objectivament identificable com són els independentistes catalans, les nostres demandes difícilment no seran mai ateses", ha dit Torra, i ha celebrat que el cas hagi arribat al tribunal europeu.
Costa ha dit que van presentar "fa uns dies" les demandes, ha destacat que és la primera que arriba al TEDH per aquesta causa, i s'ha congratulat textualment per haver demostrat que els tribunals espanyols no ofereixen res.
VULNERACIÓ DE DRETS HUMANS
Costa ha afegit que la demanda argumenta "diferents tipus de drets humans" que veuen vulnerats, entre els quals el dret a tenir un procediment judicial just, cosa que creuen que no han tingut a Espanya per negligències, irregularitats i formes de procedir absolutament impròpies d'una justícia democràtica, en les seves paraules.
També es refereix a les vulneracions directes per haver-se'ls punxat els seus telèfons, fet que consideren acreditat: "Encara que el Govern espanyol ho negui i encara que els jutges no vulguin investigar-ho, està acreditat que hem estat espiats i, per tant, existeix una vulneració directa dels nostres drets".
La denúncia, han dit, també es basa a poder acreditar que la legislació espanyola que regula l'espionatge i el funcionament del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) no s'ajusta al Conveni Europeu de Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, i que s'han vulnerat els drets polítics de llibertat d'expressió, opinió, reunió i representació política, ja que s'hauria espiat a representants electes.
"CAP RESPONSABILITAT POLÍTICA"
Torra s'ha mostrat satisfet que el cas hagi arribat al tribunal europeu, però ha lamentat que després de saber-se el cas "no hagi passat res, no hi hagi hagut cap responsabilitat política i no hi hagi hagut cap dimissió".
"Haig de remarcar que jo era el president en exercici quan vaig ser espiat. El president de la Generalitat en exercici va ser espiat pel programa Pegasus. Això em sembla un fet gravíssim i un fet que no ha tingut a més cap tipus de contestació ni gravetat, ni ha tingut cap tipus de repercussió política", ha criticat.
Ha qualificat de terriblement greu que l'espiessin per la seva activitat política com a president, però també que l'espiessin en el context de la pandèmia, i ha dit que les denúncies fan referència a les investigacions de Citizen Lab de 2022, però veu "més que probable" que es detectin més infeccions posteriors, que no ha volgut detallar.
Costa ha explicat que la denúncia no és només per l'ús del 'programari', sinó per "tota l'estructura", i ho ha exemplificat amb un intent d'infiltració a través d'un SMS referent al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), precisament quan estava a Estrasburg pendent d'aquest mateix tribunal.
Torra ha posat dos exemples d'infiltració amb SMS: "Quan estem parlant de vulneració de drets, pensin que estem en un Estat on es pot utilitzar amb total impunitat el nom d'Europa Press, o de la Tresoreria de la Seguretat Social, per exemple, per veure si així es pot, d'alguna manera, infectar i espiar a un opositor polític", per la qual cosa no considera que el mitjà de comunicació ni l'organisme públic siguin culpables, sinó que també van ser utilitzats.
"JUDICI JUST"
Preguntats per si confien que el TEDH els doni la raó, Costa ha respost que creuen que pot prosperar i que almenys tindran un "judici just", i sobre terminis, ha dit que saben que la del TEDH no és una jurisdicció exprés, però que altres casos en un any o any i mig s'han enjudiciat casos que estan pendents de sentència.
Ha afegit que esperen una reparació moral per aquest cas i que pot ser una "victòria política" perquè es considera que la legislació espanyola és contrària a la llei europea i Espanya es vegi obligada a canviar les lleis.
"L'altra part que pot ser bastant rellevant és que una declaració del Tribunal d'Estrasburg que consideri contrària a la llei europea la legislació espanyola en matèria d'espionatge hauria d'empènyer als polítics que governen l'Estat espanyol a complir l'eterna promesa de canviar les lleis", ha dit Costa.
ELIES CAMPO
L'investigador de Citizen Lab Elies Campo ha explicat que, segons les seves investigacions, Torra va rebre 8 SMS amb enllaços que li van poder instal·lar Pegasus entre el 3 d'abril de 2020 i el 15 de juliol de 2020, i que es van detectar 7 infeccions.
Ha dit que el 'programari' té accés a tot el contingut del terminal com a fotografies, missatges, correus, contrasenyes o aplicacions.
"Per introduir Pegasus en el dispositiu han de saltar-se les mesures de seguretat que tenen tots els fabricants i desenvolupadors de sistemes operatius, com Apple, Google i altres dispositius. Els fabricants de 'programari' d'espies s'aprofiten de forats de seguretat que ells troben i aprofiten per introduir a Pegasus", ha dit.
