"Casals no va ser agradable al franquisme", assegura Josep Maria Figueres
BARCELONA, 28 gen. (EUROPA PRESS) -
La biografia 'Pau Casals. Música i compromís' (Grup Enciclopèdia), a càrrec de l'historiador i expert en el músic, Josep Maria Figueres, se submergeix en la vida i obra del violoncel·lista i aporta nova documentació sobre el seguiment que va tenir durant el franquisme i la seva "implicació" amb Catalunya.
Amb una extensa documentació bibliogràfica i una col·lecció d'imatges profusa, part de la qual és inèdita, que procedeixen del fons personal de Pau Casals i d'una cinquantena d'arxius de tot el món, Figueres ha volgut tractar, més enllà del vessant musical, la "perspectiva històrica i social" que envolta el músic, ha explicat en una entrevista d'Europa Press.
Figueres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha mostrat a través de les més de 300 pàgines d'aquest volum de gran format la "implicació amb Catalunya, amb la pau i amb la música" de Casals, a través de les seves pròpies paraules i pensament, per al qual ha estat estudiant la seva figura durant 15 anys en els quals ha pogut accedir a un dietari del 1900 del músic a París, correspondència familiar i documents de l'estreta vigilància del franquisme en la seva activitat.
L'autor ha assegurat que Casals es va convertir en un dels "símbols de la puresa plena", amb valors com l'altruisme o la protecció de la infància, i ha subratllat la vitalitat amb la qual el violoncel·lista sempre va dur a terme les seves activitats.
"EL CATALÀ MÉS UNIVERSAL"
"Casals és el català més universal del segle XX", ha subratllat Figueres, i recorda que ja era conegut a començament de segle a Europa, i que va ser una persona que sempre va veure, a través de la música, la possibilitat de millora per al món.
La biografia recorre els seus inicis com a músic i la projecció de la seva carrera amb moments destacats com l'Orquestra Pau Casals, però també el seu compromís durant els anys de la II República i el posterior exili després del final de la Guerra Civil Espanyola, tant a França com a Puerto Rico: "Els exiliats sabien que podien comptar amb ell", ha dit.
Un dels nous aspectes de la biografia és el seguiment durant anys que el franquisme va fer de la seva activitat: "Casals no va ser agradable al franquisme", ha assegurat, i ha dit que els lligalls sobre la seva vigilància de les autoritats de l'època són més voluminosos que els d'alguns republicans.
Arran de la, al seu parer, connivència de les democràcies occidentals amb el franquisme després del final de la II Guerra Mundial, Casals es va imposar uns anys de 'silenci' a tall de protesta per aquesta actitud, que va ser "duríssim" per a ell, i als quals va posar fi amb la presentació de l'oratori 'El pessebre', ha remarcat Figueres.
L'autor ha assegurat que Casals, des del seu republicanisme i catalanisme, encarna la "fidelitat al país des d'una plenitud musical", però que no ho va fer d'una manera propagandística i de repetició de consignes, sinó amb una càrrega de profunditat.
Figueres ha remarcat que el violoncel·lista sempre va mantenir lligams estrets amb la cultura i la societat catalana a través de l'impuls de la sardana, la promoció dels Jocs Florals a l'exili, la seva relació amb Montserrat, els festivals musicals que va impulsar i la interpretació de 'El cant dels ocells', que va convertir en un himne.
L'obra apareix en el moment del 50è aniversari del discurs de Pau Casals davant les Nacions Unides, moment icònic en la trajectòria del músic, i tindrà una tirada de 2.000 exemplars.
