BARCELONA, 25 Oct. (EUROPA PRESS) -
La consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, ha cridat els professionals, magistrats i advocats a, més enllà d'utilitzar el català, empoderar la ciutadania en el seu ús davant la presència entre "residual i simbòlica" d'aquesta llengua en les sentències.
Ho ha dit en la inauguració de la desena jornada sobre l'ús del català en la justícia, que sota el títol 'Drets lingüístics en els jutjats: incompliment o desconeixement', pretén debatre i analitzar l'ús del català en l'àmbit judicial.
La inauguració de la jornada, que se celebra al Palau de Pedralbes de Barcelona, ha comptat amb la participació del degà del Col·legi d'Advocats de Vic, Joan Riera, i amb la directora general de Política Lingüística, Esther Franquesa.
Capella ha dit que no poden permetre que la ciutadania tingui la percepció que "l'ús de la llengua que li és pròpia, l'ús del català, l'ús de la llengua oficial de Catalunya, els pot afectar de manera negativa si la utilitzen davant dels tribunals".
Ha defensat que qualsevol restricció a l'hora d'utilitzar el català és una "limitació indeguda" als drets fonamentals i a la llibertat d'expressió, i ha dit que als jutjats i l'administració de justícia és on s'ha de donar més exemple de respecte als drets i llibertats de la ciutadania.
La consellera ha sostingut que no acaben de tirar endavant en la lluita per mantenir la presència del català en el sistema judicial, i ha alertat que la situació pot empitjorar: "El coneixement del català continua sent un simple mèrit i no un requisit per al personal de justícia".
En finalitzar la seva intervenció ha citat el lingüístic austríac Ludwig Wittgenstein: "Els límits del nostre llenguatge són els límits del nostre món", ha dit Capella, que també ha alertat que, quan mor una llengua, mor una manera de descriure el món.
"UNA ANOMALIA"
Franquesa ha sostingut que cal asseure's i dialogar com fan les societats normals, i que per això ho fan en aquesta jornada per parlar sobre la presència "i absència" de la llengua catalana en la justícia.
Per a Franquesa, és una paradoxa que el personal de la judicatura, que ha de complir els drets de la ciutadania, no estigui obligat a conèixer una de les llengües oficials, i ha criticat que actualment l'administració de justícia és una reducte impermeable a les llengües oficials que no són el castellà: "L'administració de justícia és per tant una anomalia".
Ha sostingut que el fet que el català no sigui necessari per impartir justícia a Catalunya és una declaració d'adversitat, i ha afegit que és difícil que puguin sentir l'Estat com a propi si no és favorable a revertir-ho: "Necessitem, tan aviat com sigui possible, un país normal perquè també ho és la posició de la llengua en la justícia del país".
7,7% DE SENTÈNCIES EN CATALÀ
Segons dades de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, que es van publicar aquest estiu, el percentatge de sentències en català l'any 2018 va ser del 7,7%, cosa que suposa gairebé deu punts percentuals menys que l'any 2007, quan n'hi havia un 16,7%, i mig punt menys que el 2017, que va ser del 8,2%.
Girona és el territori que més utilitza el català per elaborar les sentències, perquè el 2018 van representar un 14,4% del total, per davant de Lleida, amb un 11%, i de Barcelona, Ciutat de la Justícia i l'Hospitalet, amb un 7,4%.
Les dades d'ús del català als jutjats de Barcelona comarques són d'un 6,8%, mentre que a Tarragona i Terres de l'Ebre és on hi ha un ús més baix del català, amb un 4% i un 1,9%, respectivament.
"MARGINALITAT"
Riera ha lamentat la disminució de l'ús del català en la justícia dels últims anys i ha sostingut que estan preocupats pel seu poc ús: "És un nivell que ens situa ja en la marginalitat".
"Des de la comissió i el Consell oferim moltes possibilitats per utilitzar la nostra llengua. Aquesta jornada vol aconseguir complicitat de tots els operadors jurídics. Qui demani justícia que ho pugui fer amb la llengua en què s'expressa normalment", ha demanat.
