El cens familiar "no té una limitació geogràfica ni de bàndol"
BARCELONA, 8 febr. (EUROPA PRESS) -
El programa d'identificació genètica de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, impulsat per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Conselleria de Justícia en col·laboració amb la Conselleria de Salut a través de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ja acumula 4.223 mostres d'ADN de familiars, segons les dades de desembre del 2024 a les quals ha tingut accés Europa Press.
Així ho ha confirmat també el director general de Memòria Democràtica, Francesc Xavier Menéndez que, en una entrevista amb Europa Press, ha explicat que compten amb un llistat d'aproximadament més de 8.000 familiars de desapareguts a Catalunya i que, des que el 2016 es va iniciar el programa d'identificació genètica s'han recollit 4.223 mostres d'ADN.
"Pel camí moltes persones, moltes famílies, no han estat a temps i no han pogut contactar amb nosaltres, però aquests 4.200 han contactat amb nosaltres, s'han fet entrevistes personals, se'ls han pres mostres genètiques directament o mitjançant enviament postal i tot això consta en una base de dades", ha explicat.
Les dades de la base genètica dels familiars s'acaren "amb una altra base de dades, la de genètica de les restes esquelètiques que nosaltres recuperem de les fosses" comunes i de l'encreuament d'informació entre les dues és possibles establir relacions de parentiu i, per tant, determinar la identitat de l'individu trobat.
D'aquesta manera s'ha identificat 26 persones, les restes mortals de les quals van ser trobades a fosses comunes de Catalunya intervingudes pel Pla de Fosses, encara que Menéndez reconeix que "després de 80 o 90 anys, les restes esquelètiques pateixen molts danys, sobretot pel Ph negatiu, l'acidesa de la terra o mil raons més", factors que dificulten l'obtenció d'un resultat clar.
No obstant això, destaca que 26 identificacions no deixen de ser un èxit: "Després de tants anys, de tenir un nombre limitat de familiars, és un percentatge que ens dona moltes esperances, perquè cada vegada avancem més, tenim més anàlisi, més familiars i el cercle es va tancant i, per tant, creiem que en el futur obtindrem més identificacions".
SENSE LÍMIT GEOGRÀFIC NI DE BÀNDOL
El cens familiar "no té una limitació geogràfica ni tampoc de bàndol", de manera que qualsevol persona que resideixi en un altre lloc d'Espanya i sàpiga que el seu familiar va morir durant la Guerra Civil a Catalunya s'hi pot inscriure i aleshores s'inicia un procés de documentació per conèixer dades sobre el possible lloc de la desaparició, mort, o la unitat militar a la qual pertanyia la persona desapareguda.
Això permetrà fitar, en alguns casos, les possibles fosses en les quals estaria inhumat el cos, d'acord amb la informació que conté el mapa de fosses de la Generalitat de Catalunya.
A partir d'aquí, als familiars inscrits se'ls oferirà --prioritzant els d'edat més avançada-- una prova genètica que és gratuïta, indolora i ràpida, ja que consisteix en un frotis bucal al Laboratori Genètic de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron o mitjançant un kit que se'ls envia per correu postal.
"El que sí que és cert és que el que respecta als encreuaments de l'ADN de les restes esquelètiques, només es fa amb els que s'han trobat a Catalunya, tot i que tenim convenis amb altres comunitats autònomes per poder creuar i aportar les dades. De fet, una de les víctimes que identifiquem era de Navarra", subratlla Menéndez.
L'últim cas d'identificació es va produir l'octubre del 2024, quan la Conselleria de Justícia va retornar el cos d'un soldat republicà nascut a Bellcaire d'Urgell, Josep Bellet, a la seva neboda, Laura Niubó, després de localitzar les seves restes mortals a la fossa comuna del cementiri de Salomó, on es van trobar els cadàvers de 21 combatents més que no han estat identificats.
"Va ser un acte absolutament emotiu, un acte que no oblidaré mai perquè la seva neboda, Laura Niubó, estava molt agraïda", ha manifestat Menéndez, que ha subratllat que la finalitat última del programa és precisament aquest: poder identificar i lliurar als familiars les restes dels seus parents desapareguts perquè puguin enterrar-los on desitgin, en el cas de Bellet, al seu poble natal.
Menéndez també ha explicat que Memòria Democràtica treballa amb institucions internacionals al programa Alvah Bessie, que té l'objectiu de localitzar els familiars de brigadistes internacionals caiguts a Catalunya "que poden ser d'Hongria, d'Anglaterra, de França i que no saben que hi ha aquesta possibilitat d'inscriure's en aquest cens".
MÉS DE 1.000 FOSSES
El director ha subratllat que cada vegada es localitzen més fosses a Catalunya: si fa cinc o deu anys se n'havien documentat entre 300 i 400, avui se sap que n'hi ha aproximadament un miler, perquè es fan estudis territorials a partir d'arxius i testimonis i es van registrant, tot i que no totes són "practicables".
"Sabem que hi ha algunes que van existir i que han desaparegut, per exemple les que es van buidar durant el franquisme i es van portar al Valle de los Caídos, d'altres que han desaparegut per raons físiques i les dels cementiris, que són massives i molt difícils d'intervenir perquè tenen moltes dificultats tècniques".
Calendaritzar el treball a les fosses tampoc és senzill, afegeix, tot i que en els primers mesos del 2025 preveuen fer intervencions a prop de trenta fosses: "De vegades pensem que hi ha cinc individus i són centenars, com va passar fa uns anys, o de vegades es triga més per raons tan peregrines com que el propietari no ens dona permís i no hi podem entrar".
Hi treballen els estudiosos que fan els estudis previs de cada fossa i, sobre el terreny, a més dels arqueòlegs, operen els antropòlegs físics, encarregats d'avaluar l'estat dels cossos i la seva posició per determinar què va passar i, finalment, els genetistes.
S'identifiquin o no les restes, s'engega l'última fase, la de la "dignificació", que consisteix en la seva inhumació en un cementiri o, en cas que hi hagi un resultat positiu, es retornen a la família.
REVISIONISME I NEGACIONISME HISTÒRIC
Menéndez afegeix que un dels objectius que tenen les polítiques de memòria és conscienciar les noves generacions del que va passar en la Guerra Civil i el franquisme: "El fet que no sàpiguen el que va passar és un dels motius principals perquè abracin o siguin poc crítics amb totes aquestes ínfules que estem patint de l'extrema dreta, d'aquesta onada que ens està copant de descrèdit, de negacionisme, de revisionisme històric".
Reconeix que els preocupa moltíssim, en les seves paraules, el desconeixement dels joves quan se'ls pregunta sobre aquest tema i que la solució és complicada: com a primera via, aposten per l'educació formal, però també valoren intervencions a les xarxes socials, en format podcast o com a píndoles audiovisuals: "Hi ha mil idees però no tenim la fórmula màgica per resoldre aquest descrèdit i aquest desconeixement entre els joves".
