Situa la internacionalització de la causa catalana com un dels eixos del programa electoral
BARCELONA, 23 maig (EUROPA PRESS) -
El cap de llista de Junts i Lliures per Europa a les eleccions del 9 de juny, Toni Comín, ha explicat que promourà el debat sobre la "compatibilitat" d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya i la Constitució espanyola, d'acord amb l'article 92, entre actors polítics i jurídics europeus.
Així ho recullen en el programa electoral que Comín ha presentat aquest dimecres en una roda de premsa acompanyat del número tres de la candidatura, Aleix Sarri, i que es divideix en tres eixos: internacionalització de la causa catalana, defensa dels interessos dels catalans, i posició catalana en els principals debats europeus.
Per Comín, el debat sobre el dret a l'autodeterminació és compatible amb el projecte europeu i els seus tractats i, a més de reivindicar la "legitimitat de l'1-O", ha assegurat que treballaran per construir aliances que permetin un coneixement més gran de Catalunya a l'exterior.
A més de defensar l'aplicació integral de l'amnistia i el seu encaix en el dret europeu i internacional, en el programa recullen que exposaran el "doble estandard" de la UE davant violacions de principis de l'estat de dret en estats membres i que demanaran que siguin d'obligat compliment les resolucions del Consell d'Europa, les sentències del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg o els pronunciaments dels comitès i grups de treball de drets humans de l'ONU.
També ha destacat que volen que la Comissió Europea i el Parlament Europeu assumeixin com a propi el concepte de 'grup objectivament identificable', que recull la sentència del TJUE en el cas de l'exconseller Lluís Puig del 31 de gener del 2023, perquè "obre la porta a una defensa real de les minories en aquells estats on es consideri que, malgrat que l'estat de dret funciona generalment bé, hi ha una persecució sistemàtica contra els membres d'un col·lectiu determinat".
OFICIALITAT DEL CATALÀ
En l'apartat de defensa dels interessos dels catalans, Comín s'ha compromès a continuar treballant per la "plena oficialitat del català" a la UE, qüestió que posaran al centre de la seva acció política: "Som els que més hem treballat i avançat en aquest objectiu, però es tracta d'una batalla més lenta del que ens agradaria i complexa".
Així, volen garantir el "dret a comunicar-se" en català en les institucions i òrgans de la UE, presentaran esmenes a la legislació europea per evitar que s'aparqui el català en qüestions com l'etiquetatge dels aliments o els drets dels consumidors.
En aquest apartat també inclouen els seus compromisos en agricultura i pesca; per al sector econòmic, en el qual es comprometen a lluitar per l'economia catalana, especialment de les petites i mitjanes empreses, i a promoure un sistema financer català, i en altres camps com el dels drets laborals i el dels consumidors, industrialització verda i digital, educació, cultura i transport i mobilitat, en el qual volen potenciar la logística ferroviària i continuar apostant pel corredor mediterrani.
APORTACIONS DES DE CATALUNYA
El tercer dels eixos del programa incideix en la necessitat que des de Catalunya facin aportacions als grans debats europeus que es presenten en els pròxims anys, i en aquest capítol Comín considera que és fonamental presentar una "proposta pròpia" de reforma de la UE.
Així, defensaran la reforma del Tractat de Lisboa per dotar el Parlament Europeu d'iniciativa legislativa, donaran suport a la supressió del requisit d'unanimitat en les decisions de política exterior i seguretat i prioritzaran una reforma que doni "poder real" als ciutadans per elegir el president de la Comissió Europea, entre altres punts.
En el programa també fan aportacions sobre governança econòmica i fiscal, política monetària, medi ambient i transició energètica, migració i asil, política de desenvolupament i comercial, i política exterior, seguretat i defensa, en què reclamen a la UE un paper de lideratge en la resolució de conflictes internacionals i en què, malgrat donar sport a l'aliança euroatlàntica amb els Estats Units, afegeixen la "necessitat" que Europa pugui dur a terme una política exterior amb més autonomia estratègica.
