MADRID, 25 set. (EUROPA PRESS) -
La condició de Junts perquè les comunitats autònomes puguin disposar d'un terç del límit total del dèficit, si el Govern central vol el seu 'sí' als objectius d'estabilitat, comportaria uns 12.000 milions d'euros en capacitat de despesa a l'administració general de l'Estat que passaria a mans de les autonomies, segons la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).
En unes declaracions a Europa Press, el director de Fedea, Ángel de la Fuente, ha explicat que la "contraproposta" de Junts augmenta al 0,8% el marge de despesa de les comunitats. En conseqüència, l'administració central i la Seguretat Social s'haurien de repartir l'1,7% restant.
Pel Govern central, la proposta de Junts va massa lluny, però s'ha mostrat disposat a moure's per arribar a un acord amb la formació independentista que permeti tirar endavant els objectius d'estabilitat, la tramitació dels quals ha retirat al Congrés per la falta de suports.
L'executiu va portar al Congrés un sostre de despesa de 199.171 milions per al 2025 i una previsió de dèficit del 2,5%, amb l'administració central assumint-ne la major part, el 2,2%, per sobre del 0,2% de la Seguretat Social i el 0,1% concedit a les comunitats autònomes.
Junts sosté que dels 40.000 milions d'euros de despesa, el Govern central es quedarà gairebé el 90%, més de 35.000 milions d'euros. "I què li toca a Catalunya?", es va preguntar a principis de mes la seva portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, per qui l'executiu "menteix" quan diu que la seva proposta beneficia totes les comunitats.
De la Fuente ha xifrat en "entre 12.000 i 13.000 milions d'euros més" el que les autonomies podrien gastar via dèficit si el Govern central accepta el plantejament del partit de l'expresident Carles Puigdemont.
Les diferents federacions territorials del PSOE han evitat pronunciar-se ara com ara i es remeten a la posició del Govern central i a les negociacions que continuen obertes amb Junts per aprovar els objectius d'estabilitat, el pas previ a negociar els pressupostos generals de l'Estat.
