MADRID 15 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Constitucional (TC) admetrà a tràmit en el ple que celebrarà des del dimarts vinent els recursos presentats per les comunitats autònomes governades pel PP i el govern socialista d'Emiliano García-Page a Castella-la Manxa, així com les tres qüestions formulades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), contra la llei d'amnistia, segons les fonts de la cort de garanties consultades per Europa Press.
Segons consta en l'ordre del dia, el ple examinarà l'admissibilitat dels recursos d'inconstitucionalitat presentats pels governs d'Aragó, Madrid, Galícia, Andalusia, València, Extremadura, Rioja, Illes Balears, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, i pels governs i parlaments de Cantàbria i Murcia.
Les fonts esmentades avancen que el ple actuarà com ja va fer amb el primer recurs promogut per una comunitat autònoma, el de les Corts d'Aragó, admetent-los a tràmit. Els magistrats van obrir les portes del TC a la impugnació aragonesa després que els lletrats del Constitucional van resoldre per unanimitat que les regions estan legitimades per recórrer contra la llei d'amnistia.
Cal recordar que el primer recurs d'inconstitucionalitat contra la norma jurídica destinada a amnistiar el procés que es va admetre a tràmit va ser el que van signar els diputats del PP.
A més, el ple estudiarà l'admissibilitat de les tres qüestions d'inconstitucionalitat llançades pel TSJC. El TC ja va donar tràmit a la pregunta del Tribunal Suprem (TS).
Així, després d'aquest ple --l'últim de l'any--, quedaran admesos a tràmit tots els assumptes relacionats amb l'amnistia, la qual cosa deixarà la decisió de fons sobre la constitucionalitat de la llei per al 2025, d'acord amb les fonts esmentades.
DELGADO I UN ALTRE FISCAL
D'altra banda, els magistrats acordaran que sigui el ple qui resolgui sobre l'admissió a tràmit dels recursos presentats per l'exfiscal general de l'Estat Dolores Delgado i el fiscal Eduardo Esteban Rincón que contra les sentències del Suprem que en van anul·lar l'ascens a la màxima categoria de la carrera fiscal i el nomenament com a fiscal de sala coordinador de menors.
L'admissió a tràmit d'aquests assumptes s'hauria d'haver resolt a les sales primera i segona que es van convocar a principis de desembre, però tres magistrats de la minoria conservadora del TC van sol·licitar que es veiés en ple, de manera que es va propiciar que s'elevessin. Les fonts consultades indiquen que, previsiblement, el conclave assumirà l'estudi de l'admissibilitat per decidir sobre aquest extrem més endavant.
Des de la seu de Domenico Scarlatti anticipen que el veritable debat es donarà llavors, quan els magistrats decideixin si els admeten. I això perquè els informes emesos pels lletrats del TC s'oposen en entendre que no es donen les circumstàncies que permetrien donar-los entrada al Constitucional, és a dir, que les sentències recorregudes siguin arbitràries. En aquest cas, els informes defensen que les decisions sobre Delgado i Esteban Rincón estaven prou argumentades.
En les sentències successives, el Suprem va anul·lar la promoció de Delgado a fiscal de sala, concretament de la Sala Militar del TS, en apreciar una "desviació de poder" per part del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per encimbellar la seva antecessora; així com el posterior nomenament com a fiscal de Sala de Memòria Democràtica i Drets Humans. No obstant això, finalment va ser ratificada per a l'últim, ja que ostenta a l'actualitat.
Quant a Esteban Rincón, el TS va anul·lar per primera vegada la seva designació com a fiscal coordinador de menors a l'abril del 2022 en considerar que Delgado no ho havia justificat suficientment. Després d'això, l'altra cap del Ministeri Públic va aportar un escrit explicant els seus motius i va tornar a nomenar-lo, però l'Associació de Fiscals (AF) i un altre candidat, José Miguel de la Rosa, van tornar a impugnar i el TS els va donar una altra vegada la raó el juliol d'aquest any.
El Suprem va recordar que el primer nomenament es va anul·lar per "manca de motivació de l'acte administratiu en l'específicament atinente a la molt notable diferència d'experiència i mèrits en matèria de dret de menors" i va criticar que sobre aquest mateix extrem la nova motivació de Delgado "només" deia que, "en el fons, no és rellevant". "No s'ha satisfet en absolut el que s'exigeix", va recriminar la Sala Contenciosa Administrativa.
