Copenhaguen coincideix que l'statu quo no pot continuar per la tensió amb Rússia però veu factibles solucions alternatives a la incorporació
MADRID, 29 març (EUROPA PRESS) -
El Govern de Dinamarca coincideix amb els Estats Units que l'statu quo actual sobre Groenlàndia "no pot continuar així" donada la tensió desencadenada des de l'esclat de la guerra d'Ucraïna però opina que els termes de l'acord pactat el 1951 continuen concedint el marge de maniobra suficient per resoldre la crisi diplomàtica oberta entre Washington i Copenhaguen.
Groenlàndia és un territori autònom de Dinamarca i objectiu recurrent de l'Administració Trump, que en el seu primer mandat ja va jugar amb la idea, com ja van contemplar diverses administracions prèvies --de "comprar" l'illa com a mesura de seguretat nacional. Les ambicions nord-americanes xoquen tant amb el sentiment històric de pertinença que Groenlàndia genera en part de la població danesa i amb els interessos independentistes de part de la població de l'illa.
Totes aquestes qüestions han reaparegut amb la visita a Groenladia efectuada aquest divendres pel vicepresident nord-americà, J. D. Vance, que ha arribat a assegurar que al seu país "no li queda cap altra opció" que "negociar l'adhesió del territori una vegada s'independitzi de Dinamarca a través d'un referèndum d'autodeterminació".
Després d'una primera resposta de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, aquesta matinada ha estat el torn del ministre d'Exteriors, Lars Lokke Rasmussen, que, igual que la cap del govern ha lamentat "el to" de les declaracions de Vance: "Així no es parla amb un pròxim aliat", ha etzibat, abans de suggerir una renegociació segons els termes de l'acord mutu de defensa del 1951, eina que continua considerant vàlida.
"(L'acord) ofereix una àmplia oportunitat perquè els Estats Units tinguin una presència militar molt més forta a Groenlàndia. Si això és el que desitja, parlem-ne", ha indicat el ministre d'Exteriors abans de recordar que "el 1945, els Estats Units van arribar a disposar de disset bases i instal·lacions a Groenlàndia".
"Podem fer molt més, molt més, dins del marc actual. Aprofitem-ho i fem-ho junts", ha afegit el ministre d'Exteriors en un missatge publicat a X en què ha rebatut altres declaracions del vicepresident, que ha acusat Dinamarca d'actuar amb passivitat sobre aquesta qüestió.
"Això és perquè tots coincidim que l'Àrtic", va respondre Rasmussen, "havia de ser una zona de baixa tensió, però és veritat que aquest moment ha acabat: l'statu quo no és una opció". Rasmussen ha recordat recents inversions multimilionarias de seguretat al territori i que Groenlàndia és part de l'OTAN i està coberta per les "garanties de seguretat" que ofereix l'Aliança Atlàntica.
