Els experts veuen difícil que hi hagi majoria parlamentària per impulsar un nou model a curt termini
BARCELONA, 25 nov. (EUROPA PRESS) -
Experts en economia creuen que el nou model de finançament autonòmic hauria de donar més competències fiscals a les comunitats autònomes (CA), i veuen difícil que en aquesta legislatura hi hagi prou majoria parlamentària per abordar una reforma en profunditat, si bé són optimistes pel que fa a canvis parcials.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar dijous que ha encarregat a la Conselleria d'Economia "una proposta de finançament singular per a Catalunya" que permeti al Govern recaptar tots els impostos.
Aquesta proposta del Govern parteix de l'acord PSOE-ERC per a la investidura de Pedro Sánchez, segons el qual en el primer trimestre del 2024 es crearà una comissió bilateral Govern central-Generalitat per a "un finançament adequat que garanteixi la suficiència financera dels serveis públics a Catalunya".
Els experts consultats per Europa Press coincideixen a defensar més corresponsabilitat fiscal de les comunitats.
DIFICULTATS
El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Vigo, Santiago Lago-Peñas, veu "molt difícil que es pugui abordar una reforma en profunditat, perquè les demandes que plantegen la Generalitat i Junts exigirien canvis radicals en el funcionament i resultats del model de règim comú".
En la seva opinió, "seria factible aplicar retocs en l'aplicació, és a dir, sense modificar-ne el disseny del model actual, que serien positius i convenients", i considera que el llibre blanc del 2017 i la feina que posteriorment va desenvolupar el Consell de Politica Fiscal i Financera (CPFF) continua sent el camí a seguir.
Lago-Peñas es refereix a la Comissió d'Experts creada el 2017 a instàncies de la Conferència de Presidents Autonòmics per assentar les bases d'un nou model de finançament que, van dictaminar, havia d'estar fonamentat en els principis de solidaritat, suficiència, equitat, transparència i corresponsabilitat fiscal.
Els experts també instaven a garantir l'accés dels ciutadans als serveis públics en funció del cost efectiu que tinguessin, però el procés independentista va deixar en suspens les negociacions entre les CA.
TEMA DIVISIU
Segons la catedràtica en Economia de la UNED, María Antonia Monés, "a ningú se li escapa la dificultat d'abordar la gran reforma pendent del sistema de finançament en aquests moments. El finançament territorial sempre ha estat un punt complicat i divisiu".
Explica que "la falta de cultura i institucions federals fa que des dels territoris es pensi poc en el conjunt del sistema i massa en la defensa d'interessos particulars, de manera que es deixen pocs incentius al Govern central per emprendre una reforma de calat".
Confia que "almenys es faci una reforma parcial" i considera prioritari impulsar institucions federals, la qual cosa no requereix canviar la Constitució, segons precisa, per promoure la coordinació de les comunitats entre si i amb el Govern central.
PRINCIPI D'ORDINALITAT
Monés aposta per recuperar "l'essència del model de finançament 2009", en el qual es respectava l'ordenació dels recursos rebuts per cada autonomia en funció dels aportats (ordinalitat), i es garantia que les CA que contribuïen per sobre de la mitjana es quedessin amb una part d'aquests recursos.
La catedràtica proposa incrementar els recursos totals del sistema necessaris per sostenir les grans polítiques de benestar en mans de les comunitats, "més que apel·lant una aportació més elevada de recursos de la hisenda central, cedint aquesta capacitat tributària més gran".
Segons el parer de l'economista Ángel de la Fuente, director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), "sembla" que en aquesta legislatura es podrà abordar una reforma en la qual considera prioritari intentar millorar l'equitat del repartiment.
En aquest sentit, proposa anar "reduint les disparitats i millorant per la via d'urgència la situació de les regions que s'han tractat pitjor".
MÉS RESPONSABILITAT FISCAL
De la Fuente és partidari d'"obligar les comunitats autònomes a assumir més responsabilitat fiscal: si volen gastar més han d'apujar impostos en comptes de demanar-ho al Govern central", i creu convenient simplificar el sistema perquè la gent ho pugui entendre".
La doctora en Economia per la London School of Economics Montserrat Colldeforns augura que "hi haurà canvis, malgrat que és possible que no hi hagi un 'nou model', almenys a curt termini. Requeriria l'esforç d'una nova llei orgànica, amb la seva majoria absoluta, molt difícil tot i que no impossible".
Considera que solucionar la infrafinanciació d'algunes CA mitjançant els PGE, com es preveu, "no és solució per al mig --una legislatura-- i el llarg termini, com no ho és perpetuar una distribució final dels recursos que no respon cap criteri racional i coherent ni d'equitat ni de qualsevol altre criteri".
Tampoc és la solució, diu, per a "la divergència cada vegada més gran entre el sistema foral i el de règim comú".
Segons Colldeforns, s'ha d'"avançar amb decisió en el desenvolupament de les institucions de 'cogovernança': Conferència de Presidents, conferències sectorials, consells consultius o altres, amb recursos i suport normatiu, jurídic i tècnic. I amb regles per arribar a decisions que incloguin les CA".
Defensa unes relacions intergovernamentals "cada cop més basades en la cooperació i el respecte a les respectives competències --que precisen més delimitació-- i al reconeixement de les interdependències entre CA entre aquestes i el Govern central en relacions bilaterals i multilaterals segons correspongui".
L'economista veu necessari "recompondre" en el marc de la UE el sistema fiscal espanyol, per obtenir més ingressos, de manera més justa i repartir-los millor, "i tot això no es pot fer, o no s'hauria de fer, sense les CA".
I recorda que els estatuts d'algunes CA, inclòs el català, estableixen crear consorcis tributaris de naturalesa paritària per a la gestió i recaptació de tots els tributs: "Res impedeix que es posi en funcionament".
