Publicat 15/11/2024 21:14

Els Comuns tanquen l'etapa Colau i renoven lideratges a la seva Assemblea amb López i Tarafa al capdavant

Archivo - Arxiu - Vista general de la III Assemblea Nacional dels comuns, el 21 de novembre de 2021, a Barcelona, ​​Catalunya (Espanya).
Pau Venteo - Europa Press - Archivo

   Preveuen una Assemblea "plàcida" que serveixi per preparar-se per a les municipals de 2027

   BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -

   Els Comuns tancaran aquest cap de setmana en la seva IV Assemblea Nacional l'etapa amb l'exalcaldesa de Barcelona Ada Colau com a líder de l'espai, i renovaran els lideratges del partit, amb la vicepresienta de la Diputació de Barcelona i diputada en el Congrés, Candela López, --que repetirà en el càrrec-- i la regidora de Barcelona Gemma Tarafa com les noves coordinadores nacionals de Comuns.

   L'Assemblea, que porta per lema 'Construïm futur en comú', servirà per renovar els òrgans del partit i fixar el seu full de ruta per als propers anys i se celebrarà aquest dissabte i diumenge al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a Barcelona.

   Els Comuns arriben a aquesta Assemblea després d'un cicle electoral en el qual van perdre l'alcaldia de Barcelona i més de 60.000 vots a les eleccions municipals en comparació amb les del 2019, van quedar en segona posició a Catalunya a les eleccions generals, tenen un diputat menys al Parlament després de les catalanes i, a Catalunya, van quedar per darrere de Podem a les europees.

   En aquest cicle van reeditar la confluència electoral amb Podem Catalunya per a les municipals i també es van presentar sota les sigles de Sumar a les eleccions generals, però la sortida de Podem del projecte també va provocar tensions amb els Comuns, que ja no es van presentar junts en les catalanes --Podem va renunciar a presentar-se-- i van competir electoralment a les europees.

   Aquest període també ha estat marcat per la dimissió com a líder de Sumar de la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz, després dels resultats de les eleccions europees, i el recent cas de dimissió de qui era portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, després de ser acusat d'agressions sexuals.

   Els Comuns han decidit centrar-se a reforçar la seva pròpia marca en aquesta IV Assemblea, que no comptarà amb la participació de Díaz, que sí que va venir a l'anterior, ni tampoc amb els líders d'altres formacions d'esquerres que també formen part de Sumar, i que també van participar a la clausura del seu últim congrés --sí que estan convidats a assistir com a públic--.

LÓPEZ I TARAFA

   López i Tarafa encapçalen l'única candidatura que s'ha presentat al procés intern de renovació dels òrgans de direcció, que haurà de ser ratificada per les 1.167 persones inscrites a l'Assemblea.

   López repeteix al càrrec pel qual va ser triada al novembre de 2019 i que va revalidar el 2021 juntament amb Colau, que passarà a copresidir la Fundació Sentit Comú, i la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, que se centrarà en la representació institucional, juntament amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

   Sent l'única candidatura inscrita, es proclamarà guanyadora el 17 de novembre després de passar per un procés de ratificació per l'Assemblea, i per tant López i Tarafa lideraran una Executiva conformada per 47 membres, que vol combinar "experiència i renovació", ja que hi haurà un 43% dels seus membres que no formaven part de l'anterior conclave.

   La voluntat és que la nova Executiva tingui un "marcat accent territorial" i tingui una direcció coral, i se centrarà en com fer créixer l'organització de cara a les eleccions municipals de 2027, així com en seguir incidint en la governabilitat de l'Estat i de Catalunya.

DOS PORTAVEUS: VIDAL I PISARELLO

   Els portaveus dels Comuns al Congrés, Aina Vidal i Gerardo Pisarello, passaran a ser també portaveus del partit, mentre que l'actual portaveu i regidor de Sabadell (Barcelona), Joan Mena, es convertirà en Secretari de Coordinació, un càrrec de nova creació, que tractarà de cohesionar les diferents àrees.

   Els tres alcaldes que té el partit, el del Prat de Llobregat (Barcelona), Lluís Mijoler; el de Montornès del Vallès (Barcelona), José Montero, i la de Santa Perpètua de Moguda (Barcelona), Isabel Garcia Ripoll, formaran part de la direcció.

   A l'executiva també hi seran l'eurodiputat Jaume Asens; la líder de la formació a l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, el portaveu al Parlament, David Cid, i el secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí, així com el nou responsable de Programa, el diputat al Congrés Eloi Badia.

FULL DE RUTA

   Els Comuns esperen una Assemblea "plàcida" organitzativament, encara que creuen que es produirà un debat ric sobre la seva estratègia política de cara a aquesta nova etapa, que arriba després d'un procés llarg d'escolta interna.

   El seu objectiu és centrar-se en com enfortir la seva implantació territorial i com preparar-se de cara a les eleccions municipals de 2027 en un context de desafecció política i creixement de l'extrema dreta, i volen enfortir la seva imatge com "el partit del clima i de la igualtat".

   A nivell organitzatiu, l'espai també crearà el Consell Interterritorial, un nou òrgan que es reunirà amb la mateixa periodicitat que l'executiva i que serà consultiu, i debatran sobre l'obligatorietat o no de pagar una quota als militants --actualment es fan aportacions econòmiques voluntàries--.

   A més, després de la celebració de l'Assemblea, els Comuns abordaran una reordenació dels seus equips per evitar la duplicitat de càrrecs, que no permet el seu Codi Ètic.

   IMPOSTOS A la BANCA I ENERGÈTIQUES

   També votaran una resolució per la qual exigiran mantenir i duplicar els impostos a la banca i a les energètiques i que passin de ser tributs temporals a permanents, i triplicar el tribut a les grans fortunes, que també volen que passada a ser permanent.

   En altres resolucions, apostaran per la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores el 2024 i impulsar la reducció a 32 hores de cara al 2030 i també reivindicaran un "europeisme crític i un internacionalisme coherent, que denuncia les dobles vares de mesurar que la UE ha mostrat amb la invasió d'Ucraïna i el genocidi a Palestina".