El contracte de Muface, la baixa laboral flexible, l'habitatge i la migració, també han generat discrepàncies al Govern central
MADRID, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
Els socis del govern de coalició, PSOE i Sumar, segueixen immersos en el conflicte desencadenat per la tributació del salari mínim interprofessional i ara com ara cap de les parts té intenció de cedir. És l'última crisi interna, que se suma als xocs previs per la reducció de la jornada laboral, l'increment de la despesa militar, el nou contracte de Muface o la baixa laboral flexible.
Aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que va aprovar una nova pujada del SMI, la portaveu del Govern central Pilar Alegría i la vice-presidenta segona, Yolanda Díaz, van protagonitzar una topada inèdita en directe i davant de les càmeres.
Sumar s'oposa al fet que el nou salari mínim, que ja ascendeix a 1.184 euros mensuals tributi l'IRPF mentre que el sector socialista, encapçalat per la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va imposar que sí que ho faci, un cop ja ha superat el límit exempt.
Els socialistes repeteixen que cal fer "pedagogia" i insisteixen en la necessitat de pagar impostos de manera progressiva per sostenir els serveis públics, carreguen contra el que anomenen "populisme fiscal" i xifren en 2.000 milions la quantitat que l'Estat deixaria d'ingressar.
Tot i que tots dos sectors han advocat per abaixar el to després de la topada de dimarts a La Moncloa, les fonts del PSOE asseguren que la seva posició és ferma, no pensen rectificar i assumiran les conseqüències si arriba al Congrés, ja que Sumar ha presentat una iniciativa perquè el SMI continuï exempt i a priori compta amb la majoria suficient perquè tiri endavant. No obstant això, diversos càrrecs del partit es mostren partidaris d'aconseguir un pacte i tancar la crisi.
EL PSOE ES RESISTEIX A RECTIFICAR I SUMAR ES VEU GUANYADOR
El soci minoritari, a més, ha reclamat a Hisenda una reunió amb Treball per aconseguir una "sortida negociada" a aquesta pugna i consideren que el PSOE ha perdut el debat, perquè hi ha una majoria al Congrés que rebutja les pretensions d'Hisenda. En aquesta línia, fonts de Sumar apunten que si el PSOE recorre a la via de vetar les iniciatives per treure el SMI de l'IRPF només evidenciarien la seva derrota.
A més, sentencien que la postura del departament que dirigeix María Jesús Montero és un "tir al peu", que ha de rectificar i que enrocar-se en la tributació del SMI només genera erosió al Govern central, doncs aquesta polèmica només dona munició a la dreta.
De fet, el PP ha presentat la seva pròpia llei al Congrés, tot i que Sumar descarta negociar amb els populars fins i tot si no hi ha un acord amb el PSOE i el text arriba a votar-se i asseguren que només negociaran amb els socialistes.
DÍAZ CONTRA CUERPO
Abans d'aquesta última crisi, la reducció de jornada també va provocar un fort xoc entre el departament de Díaz i el Ministeri d'Economia que dirigeix Carlos Cuerpo, que es va resoldre finalment amb l'aprovació de la mesura al Consell de Ministres perquè arribi al Congrés per la via d'urgència.
Sumar es va mobilitzar davant de les sospites que el PSOE era partidari de dilatar el calendari de la mesura fins a comptar amb els suports parlamentaris suficients, amb cims amb els seus ministres i partits aliats per alertar de l'incompliment de l'acord de coalició. Fins i tot Díaz va arribar a apuntar, en al·lusió a Cuerpo, que incomplir la promesa d'aprovar la jornada de 37,5 hores era de "mala persona".
També han sorgit friccions respecte al nou contracte del Muface, atès que el Ministeri de Funció Pública d'Óscar López ha revisat a l'alça la licitació. De fet, López mateix va destacar que l'executiu havia salvat el futur del Muface.
Mentrestant, la titular de Sanitat, Mónica García, va qualificar de "decebedor" que es prioritzessin les asseguradores per davant de la sanitat pública. A més, Sumar va presentar una iniciativa al Congrés per reclamar la integració progressiva dels funcionaris beneficiaris del Muface en la sanitat pública.
A més ha ressorgit recentment un altre element conflictiu entre els socis de coalició, la qüestió de la despesa militar i armamentístic. En el costat del PSOE, el president del Govern central juntament amb altres líders de la UE van constrènyer al Banc Europeu d'Inversions (BEI) que augmenti el finançament a la indústria de defensa europea.
Mentrestant, la ministra de Defensa, Margarita Robles, va defensar l'horitzó de despesa militar d'Espanya per aconseguir el 2% del PIB el 2029, descartant accelerar el pas malgrat la insistència del secretari general de l'OTAN, Mark Rutte.
Per la seva banda, Sumar ha mostrat el seu rebuig a elevar la despesa armamentística, com va expressar Díaz, i el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, va dir que el seu volum tant a Espanya com a Europa estava "disparat".
