Els independentistes demanen que la llei de memria s'apliqui íntegrament abans de l'estiu
MADRID, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
Esquerra Republicana intentar aquest dimecres que el Congrés exigeixi al Govern central que apliqui de manera efectiva, a tot tardar abans de l'estiu, tot el previst en la llei de memria democrtica i que, en tan sols un mes, tingui a punt el procediment perqu els partits polítics puguin reclamar la restitució dels béns i drets que els va confiscar Franco durant la Guerra Civil o la compensació corresponent.
Amb aquest objectiu, la formació independentista catalana sotmetr a votació en el ple de la Cambra una moció conseqüncia de la interpellació que, sobre aquest particular, van realitzar en l'última sessió plenria del 2023 al ministre de Memria Democrtica, Ángel Víctor Torres.
La llei de memria democrtica acaba de complir 15 mesos en vigor i molts dels terminis fixats en la norma per posar en funcionament les mesures que contempla ja han venut, tal com critica ERC en la seva iniciativa.
Una de les que s'haurien d'haver activat el passat mes d'abril és l'aprovació d'un reglament de la llei de memria histrica del 2007 per reformar la llei del 1998 per la qual ja es va tornar als partits béns que els va confiscar el franquisme.
La llei de memria democrtica preveu que el reglament fixi "un nou termini per a la presentació de les sollicituds de restitució o compensació" als partits d'aquests béns i drets, i ara ERC demana que tot estigui a punt en un mes.
També volen que a principis de mar el Govern central informi la Cambra baixa de com va la creació del Banc Estatal d'ADN de víctimes de la guerra i la dictadura que es contempla en l'article 23.
VULNERACIÓ DE DRETS HUMANS DESPRÉS DE LA CONSTITUCIÓ
A més, la moció d'ERC, recollida per Europa Press, dona tres mesos a l'Executiu central per presentar al Congrés el catleg de símbols i elements contraris a la memria democrtica, un informe sobre el seu procés de retirada i l'estudi sobre els supsits de vulneració de Drets Humans succets entre el 1978 i el 1983.
Durant aquella interpellació a finals de desembre, Torres va avanar que el Govern central volia tenir a punt, en els primers mesos d'aquest any, el banc d'ADN estatal, va explicar que l'auditoria sobre els béns espoliats ja s'estava "culminant" i es va comprometre a impulsar "el catleg de tots els símbols franquistes i la seva retirada".
Esquerra també vol establir que, com a tard al maig, l'Executiu espanyol remeti a la Cambra un informe sobre els avanos que s'han produt en les actuacions per al reconeixement i reparació a les víctimes que van realitzar treballs forats i en la senyalització dels llocs on van treballar.
