Actualitzat 15/10/2018 16:53

Un estudi pioner de la UAB demostra que la precarietat s'ha accentuat en els últims 30 anys

Gràfic d'anys de vida laboral en precari
UAB

L'afectació és major entre les dones

CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 15 (EUROPA PRESS)

Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha demostrat que la precarietat no ha parat de créixer entre els joves des del 1987, sent el primer treball que mesura els anys d'aquest fenomen.

La investigació, elaborada per Mariona Lozano i Elisenda Renteria, porta per títol 'L'imparable augment dels anys en precarietat laboral dels adults joves a Espanya 1987-2017' i ha comparat 22 generacions entre 1987 i 2017, analitzant les taxes d'atur i la precarietat, amb contractes temporals, hores de treball i tipus d'ocupacions insatisfactòries i s'ha estimat els anys de vida activa, segons ha informat la UAB aquest dilluns en un comunicat.

El treball ha apuntat que així com l'atur ha fluctuat segons els cicles econòmics, les taxes de precarietat han seguit a l'alça, doblant-se la inseguretat i temporalitat en els últims 30 anys.

Una altra de les dades que ha mostrat l'observació és la durada de la precarietat, els homes nascuts el 1957 van passar un any en aquestes condicions entre els 30 i 39 anys, mentre que els nascuts el 1978 en van passar dos.

MÉS AFECTACIÓ A LES DONES

Les dades del temps creixen encara més entre les dones, passant d'1,5 anys a 2,6, les nascudes el 1978 han passat la meitat de la seva vida activa entre els 30 i els 39 anys en inseguretat contractual i les generacions posteriors, nascudes després del 1972, s'han vist més afectades.

En aquest sentit, les dues investigadores han revelat que entre els 30 i 39 anys, elles viuen dos anys més que ells en condicions laborals precàries.

L'estudi, que ha treballat amb dades extretes de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i de l'Enquesta de Població Activa (EPA) ha conclòs que s'ha de reduir aquest fenomen entre els adults joves, especialment entre el gènere femení, com a mesura contra l'impacte negatiu del progressiu envelliment de la població.