Eufòria a 'Gènova', on subratllen que el PSOE de Sánchez "s'estampa, Sumar no entra i la dreta valenta és extraparlamentària"
Feijóo viatja matí a la Junta Directiva del PP gallec i el dimarts reunirà el seu Comitè Executiu amb presència dels 'barons'
MADRID, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
Les eleccions gallegues d'aquest 18 de febrer s'havien convertit en un examen per a Alberto Núñez Feijóo, i més després d'haver 'nacionalitzat' la campanya amb l'amnistia i els pactes de Pedro Sánchez amb els independentistes. Amb la folgada victòria del seu candidat, Alfonso Rueda, el líder del PP reforça el seu lideratge al mateix temps que assesta el seu primer cop al cap de l'Executiu després del revés que van suposar les generals del 23 de juliol, atès que no va assolir la majoria suficient per arribar al Palau de la Moncloa.
Amb el 99,97% escrutat, el PP d'Alfonso Rueda aconsegueix 40 escons i la seva primera majoria absoluta (47,35% i més de 700.000 vots), que s'uneix a les quatre anteriors de Feijóo. Malgrat que les enquestes havien alimentat un possible canvi, el BNG (que va escalar sis escons, fins als 25) no aconsegueix sumar amb el PSdeG, que cau fins al seu sòl històric en perdre cinc diputats (de 14 a 9) i més de 45.000 vots.
Amb aquest triomf electoral, el PP respira alleujat en mantenir l'hegemonia en el seu gran feu, on ha governat gairebé tot el període constitucional i de manera ininterrompuda en els últims 15 anys, des que Feijóo va aconseguir la majoria absoluta en 2009, desbancant al socialista Emilio Perez Touriño de la Xunta.
Feijóo, que va arribar a la seu nacional del PP amb l'escrutini ja arrencat, ha fet una vídeotrucada a Alfonso Rudeda per felicitar-lo personalment pel resultat, una xerrada que ha acabat amb un aplaudiment del líder del PP i tota la cúpula 'popular' que l'acompanyava a la seu de Gènova. "Guanya Galícia. Guanya l'estabilitat i el 'sentidiño'", ha escrit en el seu compte de la xarxa social 'X', abans Twitter.
Aquest dilluns, el president del PP viatjarà a Galícia per recolzar a Ruda en la Junta Directiva del PP gallec i l'endemà ha convocat una reunió a Madrid del Comitè Executiu Nacional del partit, on els seus 'barons' territorials escenificaran un tancament de files, segons fonts del partit.
CAIGUDA DEL PARTIT SOCIALISTA I SUMAR, LA COALICIÓ DE GOVERN
Després de dies "complicats", a 'Gènova' no han amagat la seva eufòria per aquest triomf, amb el qual agafen impuls per afrontar les properes cites electorals d'aquest any: basques a la primavera i europees a primers de juny, sense descartar que les catalanes puguin avançar-se a finals d'any.
Per contra, la coalició de Govern (PSOE i Sumar) pateix aquesta nit un sever càstig en les urnes. Tampoc Vox assoleix les seves expectatives, ja que no obté representació al Parlament gallec i els seus més de 32.000 vots (2,19%) només suposen una pujada del 0,15 punts pel que fa als comicis de fa quatre anys.
"El PSOE s'estampa, Sumar no entra i la dreta valenta és extraparlamentària", han resumit fonts de l'equip de Feijóo, que també han subratllat que els ciutadans han sortit a votar aquest diumenge per rescabalar-se després del que va passar el 23J.
El desastre més gran de la nit l'ha patit el PSdeG encapçalat per José Ramón Gómez Besteiro en perdre cinc escons i passar de 14 a 9 diputats, perdent pel camí més de 45.000 vots. Enmig de la tramitació de la Llei d'Amnistia, els 'populars' defensen fer una "lectura nacional" de la patacada electoral del partit de Pedro Sánchez.
De fet, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha aconsellat al PSOE fer una "reflexió profunda" i "aprendre la lliçó" perquè el resultat demostra que la seva política "compta amb el rebuig de la societat espanyola". "Entre murs o ponts, els gallecs han triat ponts; entre l'embolic o estabilitat, han triat estabilitat; entre divisió o unió, han triat unió", ha defensat.
També Sumar, el partit de la vicepresidenta Yolanda Díaz, pateix un revés en quedar-se fora del Parlament gallec, ja que els poc més de 28.000 vots que ha assolit la candidatura de Marta Lois no es tradueixen en escó. Al final, una de les sorpreses de la nit ha estat Democràcia Ourensana, que ha irromput en la Càmera gallega amb un escó.
UNA RELLISCADA DEL PP QUE VA POSAR EL FOCUS EN EL LIDERATGE DE FEIJÓO
La relliscada de la cúpula del PP amb l'amnistia i l'indult a Carles Puigdemont en ple equador va amenaçar amb posar en joc el lideratge i el crèdit polític de Feijóo, qui havia convertit aquesta cita amb les urnes en un plebiscit contra Pedro Sánchez i una segona volta de les generals de juliol.
Les informacions publicades citant una font del PP nacional sobre que Feijóo va estudiar l'amnistia durant 24 hores i que s'obria a un indult condicionat a Carles Puigdemont va fer que s'expandís el desconcert i el decepció entre molts càrrecs del PP, que no entenien com des de 'Gènova' es tiraven "pedres contra la seva pròpia teulada" quan havien convocat a milions d'espanyols al carrer per protestar contra la mesura de gràcia.
De fet, aquesta ensopegada va provocar un gir total a la campanya gallega. Si el PP havia avançat les eleccions per aprofitar la feblesa de Sánchez per la Llei d'Amnistia i els pactes amb els seus socis --van ser l'eix d'atac de Feijóo en la primera setmana de campanya-- , arran de la polèmica sobre l'amnistia i l'indult a Puigdemont, Gènova va canviar d'estratègia i va focalitzar la campanya en l'àmbit gallec, presumint dels assoliments del PP durant els seus anys de govern.
Feijóo ha centrat la recta final de campanya a apel·lar al votant socialista moderat que no comparteix el projecte independentista del BNG, posant l'accent en tots els seus mítings que "votar al PSOE és votar al BNG", máxime quan, segons els 'populars', Moncloa ha "treballat" per a la candidata del Bloc, Ana Pontón.
GALÍCIA, FEU DEL PP EN ELS ÚLTIMS 15 ANYS
Feijóo s'ha bolcat de ple en aquesta campanya gallega amb la seva pròpia agenda paral·lela. Així en quinze dies ha recorregut més de 40 municipis de Galícia --amb parades a més en bars i gasolineres, com ha recordat ell mateix en els seus mítings-- per amarrar vots en favor d'Alfonso Rueda.
En aquesta comunitat --de les considerades històriques al costat de Catalunya i País Basc-- els 'populars' han obtingut victòries aclaparadores, com la qual va aconseguir en 1993 Manuel Fraga com 43 diputats i el 52,19% dels vots.
Feijóó va aconseguir la seva primera majoria absoluta l'any 2009, aconseguint desallotjar de la Xunta al socialista Pérez Touriño. El vot exterior va ser decisiu per aconseguir l'escó 38 en aquests comicis, on va aconseguir el 46,68% dels vots (789.427 vots) davant dels 25 diputats (31,02%) que va obtenir llavors el PsdeG i els 12 del BNG (16,01%).
Des de llavors, s'han repetit els èxits de Feijóo. L'any 2012, va pujar fins als 41 escons (45,72% i 653.000 vots) enfront d'un Partit Socialista que va començar a baixar (18 escons i 20,53%). Quatre any després, el PP mantenia els 41 escons però augmentava el nombre de vots, 676,676 (47,53%), en uns comicis en els quals En Marea i el PsdeG empataven en nombre d'escons, 4 cadascun, mentre que el BNG-Nós aconseguia tres actes.
En 2020, en plena pandèmia del Covid-19, Feijóo aconseguia el seu millor resultat en escons en arribar als 42 (47,96% i 627.762 vots), amb el BNG com a segona força política amb 19 diputats (23,79% i 311.340 vots). Els socialistes passaven llavors a convertir-se en tercera força i collien 14 escons (19,39% i 253.750 vots).
Amb un BNG disparat a la recta final, Feijóo va tancar campanya electoral apel·lant al 80% dels gallecs que no van votar nacionalisme en les generals del 23 juliol, on els 'populars' van obtenir 13 diputats al Congrés, el 44,31% dels vots i 712.881 sufragis. Sembla que els gallecs han atès a la seva petició, donat que Rueda n'ha aconseguit ara 700.000 vots (47,35%).
