Descendia del músic i cofundador de l'Orfeó Català Lluís Millet
BARCELONA, 16 març (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet (Barcelona, 1935), mort dimecres als 87 anys, va ser un empresari català que va presidir la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana del 1990 al 2009, any en el qual va dimitir després de confessar el desviament de 2,29 milions d'euros de fons de la institució.
Descendent del músic i cofundador de l'Orfeó Lluís Millet (1867-1941) i fill de l'empresari Fèlix Millet i Maristany (1903-1967), el 1978 va ser elegit president de l'Orfeó, des d'on va emprendre la restauració del Palau, aleshores en un estat de deterioració considerable.
El 1983 va impulsar amb aquest objectiu el Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, al qual s'hi va adherir el 2001 el Ministeri de Cultura, i el 1990 es va crear la Fundació Orfeó Català i es va impulsar una ampliació del Palau del 1999 al 2004.
Va ocupar càrrecs en una trentena d'institucions i entitats, de les quals va ser president d'Agrupació Mútua i de la seva fundació, de la immobiliària AMCI Habitat, de Bankpime, vicepresident de la Societat del Gran Teatre del Liceu, membre del patronat de la Fundació Conservatori del Palau, vicepresident de la Fundació FC Barcelona o patró de l'Asociación Española de Fundaciones, i va rebre nombrosos premis, però li van retirar molts càrrecs i guardons després del cas.
CAS MILLET
El judici pel desviament de fons de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, el conegut com 'cas Millet' o 'cas Palau', va començar l'1 de març del 2017 després d'acumular un sumari de més de 60.000 folis.
Després d'un judici de quatre mesos i mig pel desfalc del Palau, el 2017 va ser condemnat a nou anys i vuit mesos de presó per quatre delictes diferents de malversació i apropiació indeguda, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda Pública.
La sentència també incloïa una multa de 4,1 milions d'euros i l'obligació de retornar de manera conjunta amb la resta de condemnats 23 milions d'euros a les estructures del Palau: fins el novembre del 2022, l'Audiència de Barcelona ha recuperat 12 d'aquests 23 milions.
La sentència, que el Suprem va confirmar el 2020 fent-la ferma, li va suposar l'entrada a presó a Brians 1 (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona) el juny del 2020, on va ingressar voluntàriament l'últim dia del termini que tenia per fer-ho.
Ja abans d'entrar a presó va demanar l'indult al·legant la seva edat i malalties com un impediment per entrar-hi, però el Govern central va descartar indultar-lo a ell i el seu ex-número dos Jordi Montull.
TERCER GRAU PER MALALTIA
Un cop a la presó, va demanar el tercer grau apel·lant a la seva edat i estat de salut, però la jutgessa de vigilància penitenciària ho va rebutjar fins a finals d'octubre del 2022, i després l'hi va concedir per "malaltia incurable", una opció que preveu el Reglament Penitenciari per a presos amb malalties molt greus independentment d'altres variables.
Millet va aconseguir així la semillibertat però va continuar ingressat a l'Hospital Penitenciari de Terrassa (Barcelona) fins el gener del 2023, quan va ser traslladat a una residència amb assistència mèdica triada per la seva família.
