Actualitzat 16/10/2024 13:12

El Govern central declara nul·la la sentència que va condemnar Puig Antich a mort

La declaració de reconeixement i reparació
Diego Radamés - Europa Press

MADRID 16 oct. (EUROPA PRESS) -

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha entregat aquest dimecres a la família del militant anarquista Salvador Puig Antich una declaració de reconeixement i reparació com a víctima del franquisme, amb la qual rubrica la nul·litat de la sentència i el tribunal que el va jutjar.

Salvador Puig Antich, militant anarquista i antifeixista, va ser l'últim pres executat mitjançant garrot vil el 2 de març del 1974 a mans del règim franquista.

"La nostra democràcia té entre les seves funcions i obligacions reparar els qui van ser víctimes de la dictadura. La nostra democràcia no és completa si no es reconeix i repara aquest dany", ha proclamat el ministre Torres durant l'acte amb la família de Puig Antich.

Coincidint amb el 50è aniversari de la seva execució, s'han organitzat múltiples actes commemoratius a Catalunya per retre homenatge a la figura de Puig Antich, entre els quals, els organitzats a la mateixa presó on va ser executat, la Model, o a l'Ajuntament de Barcelona.

AMB LA SEVA GERMANA PRESENT

Una de les germanes de Salvador, Immaculada Puig Antich s'ha mostrat "molt emocionada" en l'acte, al qual també han assistit les seves germanes Montserrat, Carme i Merçona. Immaculada ha afirmat que fa 50 anys que lluiten "per la dignitat" del seu germà Salvador.

El ministre, adreçant-se a elles, ha afirmat que la família "també n'és víctima, per haver-lo perdut des de tan jove" i que les sensacions, en recuperar la dignitat del seu germà potser són "agredolces", perquè, "d'una banda, fa massa temps que esperen, però, de l'altra, les coses s'han col·locat a lloc".

Durant l'acte, s'ha llegit la declaració de reconeixement i reparació, que indica que s'entrega el document per la condició de víctima de Puig Antich, "per haver estat condemnat a pena de mort en la causa 106/73 seguida en el Consell de Guerra celebrat el 8 de gener del 1974 a Barcelona, i executat pel règim franquista el 2 de març del 1974".

I continua dient que, amb l'empara de la llei de memòria democràtica, "declara la il·legalitat i il·legitimitat dels tribunals, jurats o qualsevol altre òrgan penal i administratiu, com els Consells de Guerra, constituïts per imposar condemnes o sancions de caràcter personal, a més de la nul·litat de les sentències i resolucions que van dictar, per ser contràries a dret i vulnerar les més elementals exigències a un judici just".

Contador



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés