Actualitzat 20/12/2024 13:21

Illa prioritza l'habitatge, la seguretat i el finançament singular en el Pla de Govern

Archivo - El president de la Generalitat, Salvador Illa
LORENA SOPENA - EUROPA PRESS - Archivo

El document especifica que "la totalitat dels acords d'investidura" també formen part del pla

BARCELONA, 20 des. (EUROPA PRESS) -

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest divendres el Pla de Govern per a aquesta legislatura, que situa l'accés a l'habitatge, la transició energètica, la seguretat, l'autogovern i el finançament singular com les principals prioritats del seu executiu.

El Consell Executiu preveu aprovar dilluns --en l'última reunió de l'any-- el document amb 260 mesures concretes i emmarcades en 5 prioritats: prosperitat compartida basada en el coneixement, millorar la qualitat de vida i l'accés a l'habitatge; transició energètica, ambiental i verda; equitat social, igualtat, feminisme i benestar; bon govern, seguretat i millora dels serveis públics; i autogovern efectiu i finançament singular.

El document especifica que el Govern també assumeix i incorpora al Pla de Govern les mesures pactades en els acords d'investidura entre el PSC i ERC i els Comuns també, i fonts de l'executiu han descartat canvis en aquest full de ruta fins i tot encara que no s'aprovin els pressupostos, escenari que no contemplen.

PROSPERITAT I HABITATGE

Amb l'objectiu de recuperar el lideratge econòmic, impulsar la reindustrialització i la creació d'ocupació, el Govern planteja acordar un nou Pacte Nacional per la Indústria per als anys 2026-2030; un pla per reduir la càrrega administrativa en les empreses, i impulsar la captació de fons europeus i de "projectes estratègics en R+D+I".

Sobre habitatge, el pla contempla la construcció de 50.000 habitatges protegits de lloguer anunciats per Illa i mesures de rehabilitació i compra d'habitatge; aplicar l'índex de preus del lloguer i mesures com un pla de barris, la modernització de les escoles amb 120 noves construccions i grans inversions, a més de millorar el confort climàtic a 2.530 centres educatius.

TRANSICIÓ ENERGÈTICA

En l'àmbit de transició energètica, el Govern es compromet a garantir el 50% de la producció elèctrica amb energies renovables amb la instal·lació de 5.000 MW d'energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica; a més de l'ampliació i la construcció de noves dessalinitzadores i plantes potabilitzadores i d'impulsar un pla per al vehicle elèctric i una nova llei de residus.

També s'incrementarà la connectivitat de l'Aeroport de Barcelona "protegint les seves àrees naturals", es constituirà l'empresa mixta per a la gestió de Rodalies després de la transferència de la xarxa, i s'impulsaran els projectes de Rodalies Lleida i el tram-tren a Tarragona, a més de l'estudi de nous projectes ferroviaris.

BENESTAR I EDUCACIÓ

El Govern es marca com una prioritat revertir els mals resultats en educació amb un pla específic i, també, col·laborant amb l'OCDE, i dibuixa un increment del finançament de les escoles infantils fins a assolir la gratuïtat de l'educació 0-3 anys.

També contempla aconseguir en un 90% dels casos que s'atengui en menys de 48h els pacients de l'atenció primària i comunitària; impulsar el nou Hospital Clínic de Barcelona i el nou Campus de Salut Trueta de Girona, entre altres equipaments de salut; fer efectiu el traspàs de l'ingrés mínim vital (IMV) i reformar la renda garantida de ciutadania (RGC); i crear la Comissaria General de la Dona per prevenir i acompanyar les víctimes de violència masclista.

SEGURETAT I SERVEIS PÚBLICS

Fonts de l'executiu avisen que volen "parlar molt de seguretat", i que així ho reflecteixen en el pla, que recull l'acord de la Junta de Seguretat per augmentar la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030, a més de crear noves unitats judicials per reduir la multireincidència, més enllà dels 5 jutjats nous de Barcelona acordats amb el Govern central.

També formen part d'aquest bloc de mesures les referents a la reforma de l'administració de la Generalitat, amb la voluntat d'estendre l'avaluació de polítiques públiques, un pla de transformació digital i una nova llei d'ocupació pública i un decret per a la direcció pública professional.

AUTOGOVERN I FINANÇAMENT SINGULAR

Negociar el nou sistema de finançament singular és la principal mesura del bloc de prioritats sobre l'autogovern i el finançament, i analitzarà les propostes que es formulin per implementar noves competències que assumeixi la Generalitat.

El Govern també desplegarà la llei de l'Estatut de Municipis Rurals i l'Agenda Rural, i impulsarà la llei de governs locals i la llei de finances locals, i també contempla el desenvolupament d'una fiscalitat verda, el compromís que Catalunya sigui un "actor proactiu" en les institucions europees, i l'elaboració d'un pla estratègic per a l'aprenentatge del català en adults.

ACORDS D'INVESTIDURA

Més enllà de les mesures planificades pel Govern, el pla especifica en una nota final que el Pla de Govern i els plans departamentals que es desenvolupin posteriorment incorporen "la totalitat dels acords d'investidura" als quals el PSC va arribar amb ERC i els Comuns.

Fonts del Govern consideren que l'aprovació de les mesures del pla que requereixin el vistiplau del Parlament podran ser acordades amb els socis d'investidura i que no contemplen majories alternatives, més enllà que buscaran el màxim consens en qüestions "de país".

Altres mesures com el traspàs de les competències en immigració a la Generalitat pactades entre el PSOE i Junts no estan incloses, argumenten aquestes mateixes fonts, perquè no és quelcom que estigui tancat encara.

PRESSUPOSTOS

Descarten que l'aprovació dels pressupostos condicioni l'acció de l'executiu dibuixada en el pla, i no contemplen cap altre escenari que s'aprovin: "No s'entendria que després dels acords d'investidura no tinguéssim pressupostos", valoren fonts de l'executiu.

Per això, auguren acords durant el pròxim semestre en aspectes clau per a ERC com la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) o el finançament singular.

La literalitat del pla expressa que ha de servir per recuperar el lideratge econòmic de Catalunya a Espanya que s'ha vist disminuït recentment, i tot i que el Govern sosté que el punt de partida no els satisfà fruit de la inestabilitat dels últims anys, volen incorporar mirada llarga i estabilitat i demanen "confiar en les potencialitats" de Catalunya, segons expressa Illa en el pròleg del document.