Alerta Solidària, que exerceix l'acusació particular, presentarà un recurs
BARCELONA, 8 gen. (EUROPA PRESS) -
La titular del jutjat d'instrucció 2 de Sabadell (Barcelona) ha acordat el sobreseïment provisional de la causa en la qual s'investiga 11 guàrdies civils per fets que podrien ser constitutius d'un delicte de detenció il·legal, amenaces, coaccions i tortures a un membre dels CDR després de la seva detenció en l'operació Judes.
En la interlocutòria, consultada per Europa Press, la jutgessa ordena que es procedeixi a arxivar aquestes actuacions "en no apreciar-se indicis racionals ni suficients dels delictes investigats" i al·lega que ha d'evitar que la fase sumarial s'allargui indegudament, en les seves paraules textuals, a més d'evitar el perjudici als investigats en la causa, els qui no ha citat a declarar.
Els fets investigats es van produir entre el 23 i el 25 de setembre del 2019 quan, per ordre de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, es va detenir 9 persones investigades per presumptes delictes de terrorisme, rebel·lió i tinència d'explosius a la província de Barcelona.
Un dels detinguts, el querellant, va denunciar que el seu arrest es va produir sense possibilitat d'assistència d'un advocat, que durant el trajecte amb cotxe fins a Tres Cantos (Madrid) el van tenir enmig de dos agents encaputxats amb el tronc inclinat cap endavant, impedint que s'adormís i fent-li preguntes i que, un cop allà, "va considerar la possibilitat que li subministressin alguna substància de tipus narcòtic".
No obstant això, la jutgessa sosté que de les diligències que s'han practicat no es desprenen indicis racionals ni suficients, en les seves paraules, per apreciar l'existència d'aquests delictes i es basa en que, en la seva declaració en seu judicial, el querellant no va detallar aquests fets "ni va oferir més dades sobre com haurien ocorregut les presumptes amenaces, coaccions i el tracte degradant".
A més a més, afegeix que en la declaració dels pares del querellant, que eren presents en el moment de l'entrada i escorcoll, no es posa de manifest cap fet delictiu i que al lloc hi havia una lletrada d'administració de justícia.
ALERTA SOLIDÀRIA VEU UN "BOICOT"
Alerta Solidària, que exerceix l'acusació particular, assegura que es tracta d'un "boicot" després de més de quatre anys d'una instrucció que consideren pèssima, en les seves paraules.
Sostenen que la magistrada inicialment ja va rebutjar bona part de la querella al·legant que els fets no havien ocorregut en el seu partit judicial i que l'Audiència de Barcelona, en resposta al recurs presentat per l'entitat, va criticar aquesta decisió i la va instar a que acceptés la querella al complet i que es practiquessin "les diligències mínimes com la citació dels agents implicats".
Alerta Solidària també critica que el 18 de juny la jutgessa emplacés les parts a posicionar-se sobre si els guàrdies civils havien de ser amnistiats i que, 15 dies després, la jutgessa va esgrimir que "no es procedeix resoldre l'aplicació de l'amnistia per estar pendent d'una qüestió prejudicial davant el TJUE", una afirmació que l'entitat nega.
RECURS
Assegura que es tracta d'"un subterfugi, un frau de llei, per poder arxivar de nou el procediment aplicant l'amnistia en cas que l'Audiència de Barcelona torni a donar la raó al recurs d'Alerta Solidària com ja va fer amb l'admissió a tràmit de la querella".
"La inacció judicial de l'Estat espanyol en relació amb el maltractament a les comissaries, els trasllats i les presons han comportat la condemna reiterada al Tribunal Europeu de Drets Humans, en què una estrella d'aquesta lamentable condecoració és l'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska", manifesten en un comunicat aquest dimecres en el qual avancen que recorreran contra aquesta decisió.
