El 33% dels cuidadors són dones de mitjana edat, que pateixen conseqüències econòmiques i de salut
BARCELONA, 3 oct. (EUROPA PRESS) -
Les cures informals a persones dependents de més de 65 anys equivalen al 4,1% del PIB català i al 10,9% de l'ocupació a Catalunya, segons un estudi de la Cambra de Barcelona i Suara presentat aquest dijous a la seu de l'ens cameral.
La directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra, Carme Poveda, ha explicat que el 33% dels cuidadors informals a Catalunya --150.780 persones-- són dones d'entre 45 i 64 anys.
Ha posat l'accent en les 40.000 que pertanyen a la 'generació sandvitx', és a dir, que "han de compatibilitzar les cures dels fills amb la seva professió i les cures dels seus pares".
També hi han intervingut el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu; la presidenta d'honor de l'entitat, Anna Mercadé, i la directora de transformació digital de Suara Àngels Cobo.
5.811 MILIONS D'EUROS
Segons l'informe, titulat 'Valoració econòmica de les cures a les persones grans dependents i impacte en la generació sandvitx', el total d'hores dedicat a cures informals s'enfila a 411,8 milions d'hores, l'equivalent al 6,8% del temps treballat a Catalunya: remunerar-les aplicant el salari del conveni del sector requeriria 5.811 milions d'euros, el 2,2% del PIB català.
En comparació, la despesa pública en dependència a Catalunya va ser de 1.460 milions d'euros el 2023, que Poveda ha estimat que s'haurà de multiplicar per 2,5 el 2050 per respondre als canvis demogràfics, i per 4,3 si s'ampliés la despesa per sol·licitud.
Les dones efectuen 102 de les 148 milions d'hores de cures anuals, de mitjana sis hores setmanals més que els homes: la seva dedicació ronda les 50 hores, respecte a les 43,8 d'ells.
El 32% de les dones han deixat de treballar per cuidar i el 50% ha tingut problemes econòmics, mentre que en el cas dels homes s'ha situat en el 17% i el 18%, respectivament.
Poveda ha subratllat que "hi ha més probabilitats que l'home que cuida no treballi. En canvi, en el cas de les dones s'han de compatibilitzar les dues possibilitats".
Quant a l'impacte sobre la salut, en el 41% de les dones s'ha deteriorat, el 42% diu estar deprimida, el 64% cansada i el 19% estar en tractament a conseqüència de la seva dedicació a les cures.
RECLAMACIONS
Cobo ha advertit que és "prioritari i urgent fer canvis radicals" en l'atenció a les cures que requereixen les persones grans, i ha defensat que, alhora, genera oportunitats econòmiques, socials i polítiques.
Ha reclamat la "socialització i professionalització" de les cures, que creu que a Catalunya estan ressagades a l'àmbit privat i femení, mentre que creu que són una qüestió social i pública.
Cobo ha reclamat un "esforç pressupostari públic" a les administracions, a qui ha advertit que les polítiques europees no avancen en aquest sentit, i a les empreses que --textualment-- facin canvis per ajudar els treballadors que tenen responsabilitat de cures.
Entre d'altres, ha demanat "més recursos" per a l'atenció domiciliària, ampliar l'oferta de cures per adaptar-la a l'heterogeneïtat de la vellesa i reformular la llei de dependència.
