Lletrats i exmembres de la Mesa atesten en el judici a Corominas, Simó, Barrufet i Guinó
BARCELONA, 15 març (EUROPA PRESS) -
L'ex-lletrat major del Parlament Antonio Bayona ha declarat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va advertir la Mesa que l'admissió a trmit d'iniciatives parlamentries relatives al procés independentista podien collisionar amb les actuacions del Tribunal Constitucional (TC) i també va advertir els membres de la Mesa de "possibles responsabilitats", tant de manera parlada com per escrit.
Així s'ha pronunciat aquest dimecres durant la seva declaració com a testimoni en el judici repetit als exmembres de la Mesa per presumpta desobedincia, en qu ha indicat que la sentncia del TC que suspenia la resolució del Parlament que donava inici al procés independentista no feia un "advertiment inicial concret" perqu la Mesa no admetés a trmit iniciatives que podien ser contradictries amb les seves decisions, tot i que sí que ho va fer en actuacions posteriors.
Ha explicat que va fer un "primer advertiment preventiu" amb el projecte de llei de pressupostos del 2017, tot i que ha reconegut que no els va donar temps a analitzar tota la documentació i que es van basar en 'inputs' que rebien dels mitjans de comunicació i declaracions dels partits, en les seves paraules.
Bayona ha relatat que, durant els plens del 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van aprovar les lleis de 'desconnexió', ell i l'aleshores secretari general del Parlament Xavier Muro van fer un advertiment a la Mesa que "més que un informe era un recordatori", en qu citaven els precedents i asseguraven que hi podia haver un problema d'incompliment de resolucions del TC.
També ha concretat que abans del 2019 el TC considerava que la Mesa no estava obligada a inadmetre iniciatives contrries a les seves resolucions: "Té la facultat de fer-ho, per no l'obligació", i ha afegit que la jurisprudncia va canviar el 2019, quan l'alt tribunal sí que va aclarir de manera concreta que la Mesa est obligada a inadmetre aquest tipus d'iniciatives.
MURO VA ORDENAR NO PUBLICAR EN EL BOPC
Per la seva banda, Muro també ha recordat l'escrit que Bayona i ell van elaborar sobre el ple del 6 i 7 de setembre, en el qual van avisar la Mesa que estaven entrant "de manera clara en contradicció amb el manament del TC" en admetre a trmit les lleis de 'desconnexió' i qualsevol acte posterior d'execució d'aquestes proposicions.
Sobre la publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (Bopc) de l'admissió a trmit de les lleis de 'desconnexió', Muro ha afirmat que va donar ordres al departament d'edicions del Parlament perqu "no s'efectués cap actuació material, inclosa la publicació", perqu podien contradir el dictat pel TC.
Ha explicat que en aquell departament ningú no va intervenir en la publicació del document, i ha detallat que la publicació d'aquest text és diferent de les publicacions habituals realitzades pels funcionaris de la cambra: "No és el mateix estil".
L'ex-secretari general del Parlament Pere Sol --que va dimitir el novembre del 2016 i va ser substitut per Muro-- ha sostingut que, durant el temps que va exercir el crrec, la doctrina del TC era que la Mesa "no havia d'entrar a analitzar el contingut de les iniciatives que es presentaven", i ha afegit que aquesta doctrina va evolucionar posteriorment.
NO INDEPENDENTISTES DE LA MESA
Aquest dimecres també han declarat com a testimonis els diputats no independentistes que eren part de la Mesa que va presidir Forcadell i, per la seva banda, l'aleshores vicepresident segon de la Mesa i exdiputat de Cs José Maria Espejo-Saavedra ha atestat que els lletrats de la cambra catalana van advertir els membres de la Mesa de manera "clara i explícita sobre que no s'hauria d'admetre a trmit" la llei del referndum perqu contravenia els mandats del TC, a més d'altres votacions en qu també consideraven que les iniciatives anaven contra el que havia dictat aquest tribunal.
Ha explicat que, com a membre de la Mesa, es va oposar a admetre a trmit iniciatives parlamentries que considerava que contravenien el TC, i ha argumentat que la Mesa "no és poder legislatiu, sinó governatiu" i havia d'inadmetre les propostes afectades per les prohibicions del Constitucional.
Espejo-Saavedra ha indicat que, en el ple del 6 de setembre del 2017, es va fer un canvi de l'ordre del dia per votar la llei de referndum i que no va ser "de manera regular", i també ha criticat que no es permetés al seu grup parlamentari portar aquesta proposició al Consell de Garanties Estatutries (CGE).
En el mateix sentit s'ha pronunciat el diputat del PSC David Pérez, també testimoni en el judici perqu formava part de la Mesa en aquella legislatura, que ha considerat que la votació en el ple de les conclusions de la Comissió d'Estudi del procés constituent va ser "una miqueta irregular" perqu no s'havia aprovat abans a la Mesa.
Pérez ha valorat que la notificació del TC que els instava a impedir qualsevol resolució que suposés eludir la jurisprudncia del tribunal "era bastant clara, era claríssima", a diferncia del que sostenen les defenses, que creuen que va ser un advertiment genric.
"Davant una resolució del TC que et diu 'aquest, aquest i aquest tema no es poden tractar en seu parlamentria', no et planteges si hi ests d'acord o no", ha replicat quan l'advocada de la defensa Judit Gené li ha preguntat si estava d'acord amb els advertiments del tribunal.
