Afirma que la seva conselleria no va fer "cap encàrrec" ni pagament relacionat amb l'1-O
BARCELONA, 18 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller Lluís Puig ha recorregut contra l'ordre de processament que va dictar la setmana passada el magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena per presumpta desobediència i malversació l'1-O, i ha reclamat retirar aquest segon delicte.
L'advocat de Puig, Miquel Sàmper, ha presentat el recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, arran de l'ordre de processament que Llarena va dictar després de revisar el cas de Puig i altres líders de l'1-O a l'estranger des del 2017 arran de la reforma del Codi Penal, que va eliminar el delicte de sedició i va modificar el de malversació.
La presumpta malversació fa referència a les despeses en paperetes, el cens electoral i les citacions a integrants de les meses electorals, efectuades per Unipost i que, segons afirma la defensa de Puig, la Generalitat no va pagar.
La defensa de Puig considera que, a partir de la sentència de l'1-O, "tots els fets que portin causa de la contractació d'Unipost per part de la Generalitat han de ser eliminats de l'esmentada ordre de processament --en tant que fets potencialment punibles--, perquè sobre els mateixos recauen efectes de cosa jutjada".
Afegeix que no es pot atribuir a Puig res que no formi part de la sentència de l'1-O, "i segons la mateixa s'ha declarat tan cert que va existir una relació entre la Generalitat de Catalunya i Unipost, S.A., com que no hi va haver ni un cèntim de despesa ni de pagament".
LA "CLAU" SERÀ L'ÀNIM DE LUCRE
Sàmper reafirma que la Conselleria de Cultura, que el 2017 dirigia Puig, no va fer "cap encàrrec, ni cap expedient de despesa o de pagament, ni pressupostari ni extrapressupostari, relacionat amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017" sobre la base d'un certificat emès pel departament el 2018.
L'advocat afegeix que, en el processament de Puig després de la reforma penal, "la clau per dilucidar sobre la tipicitat de la conducta serà, amb la nova legislació, el concepte d'ànim de lucre, que la doctrina defineix com l'ànim d'enriquiment propi o d'un tercer amb un sentit patrimonial o econòmic".
