Defensa l'eficiència energètica per evitar ajornar el problema de l'habitatge a 30 anys
BARCELONA, 2 nov. (EUROPA PRESS) -
L'eurodiputat socialista del grup S&D i ponent de l'informe sobre la Nova Bauhaus Europea (NBE), Marcos Ros, assegura que aquesta iniciativa pretén equilibrar la sostenibilitat dels edificis "amb bellesa i inclusió" amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
"La NBE no és una iniciativa per dir-li al ciutadà com ha de viure des de dalt, és tot el contrari, és per treballar amb el ciutadà en com vol viure, com millorar la seva qualitat de vida i implementar les solucions que conjuntament amb el ciutadà vagin venint", explica l'arquitecte, que ha participat el dimarts passat a Barcelona en les jornades 'Descarbonitzant l'arquitectura' organitzades pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac).
"La Nova Bauhaus equilibra la sostenibilitat amb dues variables més, amb bellesa i inclusió. La bellesa no és una cosa tan simple com a mi m'agrada aquest edifici o no m'agrada, sinó que té a veure amb la qualitat de vida. La bellesa és el confort, l'adequació de l'espai als usos", explica l'arquitecte i diputat europeu.
La idea d'aquesta iniciativa va arrencar al setembre del 2020, quan la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va parlar d'un nou concepte d'arquitectura del segle XXI i, durant aquests quatre anys, "s'ha seguit una línia de 'learning by doing', d'anar aprenent", convocant escoles d'arquitectura, col·legis professionals i ajuntaments a fer fòrums, 'workshops' i debats en els quals es van recollir milers d'idees, segons Ros.
A través del programa Horitzó Europa es va aconseguir un finançament de 50 milions d'euros inicials i ara s'acaben d'aprovar 500 milions més per als anys 2024, 2025, 2026 i 2027: "Va ser una petició de l'informe del qual vaig ser ponent al Parlament Europeu per a la fase en què centres tecnològics, escoles d'arquitectura i centres d'investigació van desenvolupant solucions per aplicar als nostres edificis".
Tot i que no hi ha una dotació pressupostària específica per la NBE, "hi ha multitud de programes de la UE que poden treure convocatòries per a accions que tinguin a veure" amb aquesta iniciativa, que s'uneixen als fons de cada estat i, sobre aquest tema, celebra que el Govern central hagi prioritzat projectes amb més puntuació si es complien els criteris de bellesa, inclusió i sostenibilitat.
Admet que aquesta iniciativa no és la solució al problema de l'habitatge actual, però que sí que aporta una mirada consistent, en les seves paraules, a promoure edificis de qualitat, amb eficiència energètica: "Crec que seria molt curt de mires voler donar solucions molt ràpides perquè, al cap i a la fi, aquest problema el diferirem 30 anys més si fem habitatges de mala qualitat, si fem habitatges que no són energètics.
Una persona que viu en un habitatge energèticament eficient, explica l'arquitecte, "té menys consum de llum i d'energia al final de mes, forma part d'una família on hi ha menys malalties respiratòries, on hi ha més confort, on es pot estar a gust", i rebutja els barracons com a solució ràpida.
Destaca la participació ciutadana com un dels valors que defensa la NBE: "Un dels eixos claus de la investigació és com generar comunitats dins dels barris, com fomentar la participació i com fomentar el compromís ciutadà davant d'aquestes accions. Investigar en sociologia, en arquitectura, en implicació de la ciutadania, crec que és fonamental".
NATURALESA I PERTINENÇA
Dos més dels objectius del projecte que "impacten directament al món rural" són reconectar els entorns urbans amb la naturalesa i recuperar el sentit de pertinença.
"Com generar comunitats, com generar teixits socials que puguin aixecar aquests valors de tornar a recuperar la naturalesa i el sentit de pertinença, la identitat, és una cosa que es treballa molt a la NBE", assegura l'eurodiputat.
Subratlla que la Nova Bauhaus "no pot deixar de costat als que més pateixen la vulnerabilitat social, cosa que està lligada a la pobresa energètica. Cada persona de l'entorn públic o privat que intervingui en alguna acció de rehabilitació energètica ha d'aprofitar que, amb la mateixa inversió, es tingui la possibilitat de, no només millorar l'eficiència energètica, sinó també millorar la qualitat de vida i arribar als que més ho necessiten".
LA SOSTENIBILITAT NO ÉS CARA
Ros discrepa de la idea que la sostenibilitat és cara: "No té per què ser així per res i jo crec que això deriva d'una posició arquitectònica molt dels anys 90 i 2000, del 'hi-tech', de l'anar a la superdomotització i tecnologització".
La NBE, explica, "recupera el sentit de ser eficients des del principi, des del disseny, i moltes vegades el disseny més eficient és el dels materials del territori, els que tenen menys impacte en la petjada de carboni, no només per la manera de produir-los, sinó també pel transport. Si faig un edifici aquí a Espanya, no cal importar marbres de sud-àfrica i coses així".
COL·LABORACIÓ PUBLICOPRIVADA
Des del principi, la NBE ha mirat d'involucrar el sector privat creant la figura del soci: "Hi ha més de 600 socis de la UE, que poden ser empreses privades, fundacions, universitats, organitzacions no governamentals. El Govern central o la Generalitat, el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya o el Col·legi de Catalunya són socis de la NBE. A Espanya hi ha més de 100 socis".
Una de les estratègies per involucrar el sector privat passa per l'etiquetatge, és a dir, per la creació d'un segell de la NBE que atorgui als projectes "un valor afegit i pugui tenir més rendiment econòmic o més rendiment social".
