Sosté que la vida sexual de Peral és "necessària per contextualitzar" els fets
BARCELONA, 10 gen. (EUROPA PRESS) -
Netflix ha presentat una contestació a la demanda interposada per Rosa Peral, la condemnada pel conegut com a 'crim de la Guàrdia Urbana', en la qual assegura que l'aparició de la filla de la processada en la sèrie 'El cuerpo en llamas' és "incidental".
Peral considera que la producció --inspirada en el seu cas-- vulnera el dret a l'honor, a la pròpia imatge i a la intimitat personal d'ella i de la seva filla, menor d'edat, que també apareix representada en la ficció.
La condemnada a 25 anys de presó com a coautora de l'assassinat el maig del 2017 de la seva parella i company a la Guàrdia Urbana de Barcelona, Pedro Rodríguez, va presentar a l'octubre una demanda per la via civil contra la productora de la sèrie, Arcàdia Motion Pictures, i la plataforma Netflix, a les quals reclama gairebé 30 milions d'euros.
Tenint en compte que fins al maig del 2024 la sèrie s'havia vist 26,6 milions d'hores a tot el món --una mirjana de 3,32 milions d'hores al mes--, la seva advocada, Núria González, va explicar a Europa Press que van decidir reclamar 1 euro per cada hora reproduïda per a la nena pels danys morals causats i 10 cèntims per a Peral "per la imatge que es dona d'ella com a mare".
La defensa va argumentar que el personatge que representa a la menor realitza accions "completament falses" perquè l'espectador percebi que la seva declaració en el judici --en el qual en realitat no va participar-- va suposar la principal prova de càrrec per condemnar a la seva mare i que es retrata a Peral com una mare "negligent" i violenta.
Ara, en la contestació de Netflix que ha avançat 'El Periódico i a la qual ha tingut accés Europa Press, la plataforma respon que no es mostra que el seu testimoni servís com a prova de càrrec contra la seva mare en la ficció, com al·lega la defensa de Peral, ni com "un personatge maltractat o ignorat per la seva progenitora".
La plataforma insisteix que aquest personatge no és protagonista, "ni tan sols secundari", sinó que es tracta d'un personatge menor sense major rellevància en la trama per contextualitzar la situació vital del personatge de la Rosa com a mare, en paraules textuals.
De les 6 hores i 35 minuts que dura la sèrie, la nena apareix en pantalla, segons Netflix, 23 minuts i 37 segons, és a dir, un 5,97% del total, "de forma minoritària, pràcticament de manera incidental o accessòria, acompanyant a la Rosa", però que la seva presència és necessària per entendre la figura de la protagonista.
També es defensa afegint que, "amb la finalitat d'evitar qualsevol tipus de conseqüència adversa" per a les filles de Peral, els guionistes van representar a una nena amb un nom fictici i que les característiques físiques i l'edat de l'actriu no es corresponen amb les reals.
Tot això, subratlla, amb la intenció d'evitar que els espectadors poguessin "identificar" en el personatge a les filles reals de la demandant, que sí que apareix amb el seu nom real.
A preguntes d'Europa Press, l'advocada de Rosa Peral, Núria González, subratlla que "no hi ha cap argument jurídic en tot el document, en 344 pàgines, que sostingui el que han fet amb aquesta nena, que l'han utilitzat per facturar" i remarca que mai van demanar permís a la mare per representar-la.
LA SEVA VIDA SEXUAL "NECESSÀRIA PER CONTEXTUALITZAR"
Sobre la vida íntima de Rosa Peral, Netflix respon que la seva vida sentimental i sexual és "necessària per contextualitzar" els fets que apareixen a la sèrie i que ella mateixa s'ha referit públicament a les seves relacions afectives.
Així i tot, afegeix que "la sèrie tampoc s'allunya de la realitat de les diverses relacions sentimentals o sexuals que va mantenir la Sra. Peral" i que els fets que hi apareixen representats han estat profusament documentats en forma de cròniques periodístiques, llibres, sèries i programes de televisió.
A més, postil·la que Rosa Peral "evita deliberadament donar coneixement de la seva molt malmesa reputació, tant per la seva conducta delictiva --com a culpable de l'assassinat de la seva parella-- com per la seva incessant exposició pública en diferents mitjans de comunicació, en els quals ha airejat àmpliament tant la seva vida sexual com la seva labor com a mare".
La defensa de Peral sosté que Netflix ha fet "una defensa misògina i completament masclista i actua com a garant de la moral. Qui és Netflix per valorar la reputació de ningú? Que ens expliqui quina és la seva valoració de la moral, sobretot de les dones".
"Estan seguint l'argument del judici, que com que té una mala reputació és una assassina, i com és una assassina podem fer amb ella el que ens vingui de gust. És el fil conductor d'aquest cas", lamenta González, que afegeix que la prova presentada per Netflix es basa en retalls de premsa, en paraules seves.
"UN PRODUCTE DE PURA FICCIÓ"
La plataforma afegeix que 'El cuerpo en llamas' no es tracta d'un documental que recorri a enregistraments íntims de la demandant, sinó que es tracta d'un producte de "pura ficció, la qual cosa permet descartar tant la intromissió en els drets fonamentals a la intimitat com a la pròpia imatge".
Considera que una sentència estimatòria de la demanda "restringiria les llibertats creatives i d'expressió" dels creadors, que no podrien seguir prenent elements reals per narrar fets d'evident interès social.
En aquest sentit, subratlla que Peral desperta un "notable interès públic derivat de la seva buscada notorietat com a personatge públic", ja que no ha eludit el contacte amb els mitjans de comunicació, sinó que ha ofert multitud d'entrevistes.
