Coincideix amb la declaració de l'exdirectora del CNI Paz Esteban davant el jutge pel cas Pegasus
BARCELONA, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
L'exvicepresident del Govern central i exlíder de Podem, Pablo Iglesias, compareixer telemticament aquest divendres en la Comissió d'investigació sobre l'espionatge a polítics independentistes amb els programes Pegasus i Candiru al Parlament, han informat fonts parlamentries.
En l'ordre del dia de la comissió també apareix citat el que va ser director del Gabinet de la Presidncia del Govern central entre 2018 i 2021, Iván Redondo, així com del sotsdirector general del Centre Criptolgic Nacional, Luis Jiménez, i el secretari general d'Administració Digital del Ministeri d'Assumptes Econmics, Jesús Torres.
Iglesias va rebutjar comparixer al Parlament el 2020, on va ser citat en la comissió que investigava la gestió de les residncies durant la pandmia, ja que es va acollir a un dictamen del Consell d'Estat, que recull que els parlaments autonmics no tenen "potestat per requerir la compareixena d'autoritats, funcionaris o agents, actuals o pretrits de l'Estat".
Els últims anys és habitual que membres de l'actual Govern central i d'anteriors Executius s'absentin de les seves citacions a comparixer al Parlament esgrimint els mateixos dictmens del Consell d'Estat.
De fet, el president del Govern central, Pedro Sánchez; l'expresident Mariano Rajoy i altres exmembres del Govern central ja van rebutjar comparixer en comissions d'investigació del Parlament com la de l'anomenada 'Operació Catalunya' o la de l'aplicació del 155.
ESPIONATGE AMB PEGASUS
Aquest mateix divendres també declarar per videoconferncia l'exdirectora del CNI Paz Esteban davant el jutge que la investiga arran de la querella del president de la Generalitat, Pere Aragons, per l'espionatge telefnic que va sofrir amb el programari Pegasus.
Aquesta declaració arriba després que el Govern central hagués dut a terme la setmana passada la desclassificació "parcial" de documents sobre l'espionatge a Aragons amb el programa Pegasus, després de la petició en aquest sentit del jutge que porta el cas.
Al desembre, el president de la Generalitat ja va comparixer davant el jutge per ratificar la querella que va iniciar aquesta causa, i a la seva declaració va atribuir al CNI l'espionatge telefnic que va patir.
Aragons va explicar al jutge que va detectar l'espionatge al juliol de 2020 arran de l'informe de Citizen Lab que el va alertar que hi havia "diversos indicadors de compromís" en el seu telfon.
Arran d'aquest avís, va encarregar un informe pericial que va detectar infeccions des de 2018 fins al mar del 2020 i que havien arribat al seu mbil a través de missatges SMS que ell no va detectar al moment, quan era vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia.
Les infeccions que Aragons ha denunciat coincideixen amb moments de la política catalana en els quals va participar, com la formació del Govern que va encapalar Quim Torra en aixecar-se l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, les negociacions dels Pressupostos catalans i per a la investidura de Pedro Sánchez després de la moció de censura a Mariano Rajoy i la taula de dileg.
