Pallete en surt en un moment convuls per al Consell, que afronta l'entrada de la saudita STC
MADRID, 18 gen. (EUROPA PRESS) -
Marc Murtra, fins ara president d'Indra, ha estat elegit president executiu de Telefónica en substitució de José María Álvarez-Pallete en un moviment afavorit pel Govern espanyol a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), entitat pública adscrita al Ministeri d'Hisenda i que controla un 10% de l'accionariat de la teleco.
El vincle del directiu amb el PSOE es remunta a l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern estatal: Murtra va ser cap de gabinet del ministre d'Indústria de 2006 a 2008, Joan Clos, exalcalde de Barcelona pel PSC.
D'aquesta manera, el desembarcament de Murtra a Telefónica es produirà d'una manera similar al de la seva arribada a la presidència d'Indra el 2021, un moviment que també va ser impulsat per la SEPI i en què va substituir Fernando Abril-Martorell.
De fet, el seu nomenament com a president d'Indra al maig de 2021 va ser criticat per l'oposició, que va observar el moviment com una imposició del Govern espanyol en la companyia, destacada en el sector de la defensa.
En aquest sentit, un dels moments clau del mandat de Murtra es va produir al juny de 2022, poc més d'un any després de la seva arribada a l'empresa, quan, en una junta general d'accionistes, es van cessar quatre membres del consell i la no renovació d'un altre, la qual cosa va motivar la dimissió de Silvia Aranzo, que es va mostrar disconforme amb aquestes decisions.
D'aquesta manera, el 2022 Indra va renovar gairebé la meitat dels 13 vocals que componien aleshores el seu consell d'administració.
Un altre dels principals moviments a Indra durant el mandat de Murtra va ser el nomenament de José Vicente de los Mozos com a conseller delegat al maig de 2023, un lloc en què l'exdirectiu de Renault va substituir Ignacio Mataix, que havia anunciat al març d'aquell mateix any la seva sortida de la companyia degut, segons van assenyalar llavors diverses fonts, a les seves tensions amb Murtra.
Un altre dels moments clau de Murtra va ser la presentació al març de 2024, ja amb De los Mozos com a conseller delegat, del nou pla estratègic de la companyia, el qual va despertar l'interès dels inversors i va portar la cotització de la companyia a fregar màxims històrics a la calor, també, del reforç a Europa de les inversions en defensa davant del complex escenari geopolític obert, entre altres qüestions, per la invasió russa d'Ucraïna.
El fitxatge de Murtra per Telefónica es produeix també en un moment de canvi a Indra, que ha de renovar a la majoria del seu consell, així com en un context en què l'empresa té sobre la taula diverses qüestions, com la possible venda de la seva principal filial, Minsait, o l'adquisició d'Hispasat, una operació que s'està avaluant en el marc de l'aposta de la companyia pel sector espacial i dels satèl·lits.
ALTRES CÀRRECS DE MURTRA
Més enllà d'això, Murtra exerceix com a conseller independent a Ebro Foods i a Industria de Turbo Propulsores (ITP Aero), companyia basca de Indra té un 9,5% des d'agost de 2023.
També és patró de la Fundació Bancària la Caixa, el holding de la qual, CriteriaCaixa, té un 9,9% de Telefónica i preveu elevar la seva participació fins al 10,01%.
Murtra, de 52 anys, és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i té un màster en administració d'empreses (MBA) per la Leonard School of Business de la Universitat de Nova York.
Va començar la seva carrera professional en la indústria nuclear, en concret a la British Nuclear Fuels de Regne Unit, i després va treballar en la consultora d'estratègia DiamondCluster.
També va ser director general de l'empresa pública Red.es abans de convertir-se en el cap del gabinet de Joan Clos durant el seu període com a ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, i després d'això va tornar al sector privat, a la banca d'inversió.
ÁLVAREZ-PALLETE
Murtra rellevarà a Telefònica José María Álvarez-Pallete, que ja el 2012 va ser designat pel seu predecessor, César Alierta, per prendre les regnes de la companyia, fet que va arribar el 8 d'abril de 2016.
Telefónica va dir el 2016 en un comunicat que, després d'assumir a nivell global el dia a dia de les operacions des de la seva posició com a conseller delegat, Alierta va considerar Álvarez-Pallete el directiu millor preparat per afavorir el relleu i posicionar Telefònica en l'avantguarda, aquesta vegada del sector digital.
Durant el seu mandat, uns dels principals focus d'atenció d'Álvarez-Pallete ha estat intentar aixecar la cotització de la companyia, els títols de la qual s'han depreciat més d'un 50% des de la seva arribada a la presidència.
A l'abril de 2016 els títols de la companyia cotitzaven entorn dels 9,6 i els 10 euros, mentre que a dia d'avui s'intercanvien per sota dels 4 euros per acció.
Més recentment, el gran tema què ha hagut d'atendre Telefónica és l'entrada en el seu accionariat de l'operadora saudita STC, que al setembre de 2023 va adquirir de forma sorprenent un 9,9% de la companyia en una operació valorada en uns 2.100 milions d'euros.
Aquest moviment, que també va sorprendre al Govern espanyol, va empènyer l'Executiu a invertir gairebé 2.300 milions d'euros per prendre una posició del 10% a Telefónica a través de la SEPI, la qual cosa va desembocar també en el nomenament de Carlos Ocaña Orbis com a conseller de la teleco.
D'aquesta manera, Álvarez-Pallete surt de Telefónica, on va arribar el 1999, amb gairebé 36 anys (acaba de fer-ne 61), després de celebrar el centenari de la companyia, el qual va estar marcat, entre altres qüestions, per l'apagada de la xarxa de coure de l'empresa i en el marc de la seva aposta per l'avanç de la tecnologia.
D'altra banda, durant el seu mandat Telefónica també va executar al febrer de l'any passat un expedient de regulació d'ocupació (ERE) que es va saldar amb la sortida de 3.420 treballadors de la companyia.
Des de la seva posició, Pallete ha defensat sempre la bona connectivitat d'Espanya gràcies a Telefónica, cosa que es reconeix en tots els informes sectorials, i també s'ha posicionat sempre a favor de desregular el mercat de les telecomunicacions a Europa perquè les grans empreses del sector puguin competir en igualtat de condicions amb les seves homòlogues xineses i nord-americanes.
De fet, aquest rol l'ha exercit des de Telefónica però també com a president de l'GSMA, la patronal mundial de la indústria mòbil i que engloba els grups més grans de telecomunicacions i indústries afins del món, un lloc aquest últim pel qual va ser renovat fins a 2026 l'octubre passat.
