PNB i PSE ressalten la col·laboració públicoprivada, EH Bildu demana un escut anti-OPA a Euskadi, i PP i Vox, més esforç per atreure empreses
BILBAO, 15 febr. (EUROPA PRESS) -
PNB, EH Bildu, PSE-EE, PP i Vox han celebrat aquest dissabte l'acord al qual es va arribar ahir entre el consorci basc liderat per Sidenor, i en què també participen el Govern basc, BBK i Vital, amb Trilantic per a la compra de la seva participació del 29,77% a Talgo.
En una tertúlia de parlamentaris bascos a Radio Euskadi, recollida per Europa Press, tant PNB com EH-Bildu, PSE-EE, PP i Vox han celebrat la participació de les institucions basques a l'empresa Talgo en vista de la possible compra d'aquest percentatge per part d'altres empreses estrangeres.
El portaveu de PNV al Parlament, Joseba Díez Antxustegi, ha manifestat la seva satisfacció per la notícia i n'ha destacat la importància tant "des del punt de vista de les ocupacions" com "des del punt de vista de l'arrelament". "Hem aconseguit que es mantingui la seu social i el punt de decisió pròpia de l'empresa a Euskadi", ha aplaudit.
Sobre el procés, ha apuntat que ha estat el "model propi de treball, que passa per la col·laboració públicoprivada, un lideratge de les administracions de la mà del sector industrial i empresarial basc" el que ha portat "aquesta bona notícia", "aquest treballar de la mà amb l'empresa privada i les institucions".
No obstant això, ha expressat que la notícia arriba "sense triomfalismes" i s'ha mostrat conscient que "les amenaces continuen aquí", en relació amb les mesures aranzelàries recentment anunciades pel president dels Estats Units, Donald Trump, així com "les dificultats de la Unió Europea" que afecten "de manera especial" Àlaba pel seu "caràcter exportador" i la seva relació amb el sector de l'automoció.
"SALT QUALITATIU" EN L'ESTATUS POLÍTIC
En representació d'EH-Bildu, el parlamentari Ander Goikoetxea ha compartit l'elogi a la notícia i celebra que des del Govern basc "s'hagin abandonat els discursos neoliberals".
En aquesta línia, malgrat admetre que "aquesta vegada el Govern central ha exercit un paper rellevant", ha manifestat que "s'ha evidenciat la necessitat de donar un salt qualitatiu" en l'estatus polític del govern autonòmic, amb més "eines polítiques com l'escut anti-OPA" per no dependre "de les decisions de Madrid" a l'hora de desenvolupar una política industrial pròpia.
"Ara esperem que aquesta participació pública estableixi certs requisits, que asseguri un pes real del Govern basc en les decisions estratègiques, que estableixi mecanismes per poder protegir l'ocupació de qualitat i que els centres de decisió de Talgo vengen a Euskal Herria", ha demandat. Ha demanat, a més, que "no tornin a vendre aquestes participacions a fons estrangers com ha succeït en el passat".
PAPER DEL GOVERN CENTRAL
Per al PSE-EE, en paraules de la parlamentària Maider Laínez, va ser "la millor de les notícies" i ha expressat que "era fonamental que l'actiu financer i, sobretot, el projecte industrial, tingués com a eixos a industrials bascos que coneixen perfectament la terra, l'entorn i el sector".
Ha destacat el "determinant" paper del Govern central en el procés per "l'intens treball" dels socialistes en què "això sigui una realitat" i per "l'estreta relació" que s'ha tingut en el procés amb el president del Govern central, Pedro Sánchez.
Ha volgut, a més, posar en valor "que quan les institucions col·laboren, treballen amb agents socials, amb les empreses" les notícies "sempre són bones".
"MANCA D'ATRACTIU PER A EMPRESES"
La parlamentària del PP, Ana Morales, també s'ha congratulat de l'acord però ha lamentat que s'hagi donat en un context per "no perdre" i no per "atreure", per la qual cosa ha considerat que és necessària "una reflexió". Ha expressat que a Euskadi cal crear un "ecosistema en què les empreses estiguin còmodes" i que "caldrà posar-se les piles" perquè "aquestes coses no tornin a passar" i que "l'esforç" sigui per "atreure nous projectes que siguin rendibles aquí".
En la mateixa línia, Amaia Martínez (Vox) ha criticat que s'estan posant "grans traves burocràtiques", que amb "la conflictivitat laboral tan alta, atiada per certs sindicats de classe, per l'alt preu impositiu al qual es veuen sotmeses les empreses, per les exigències lingüístiques amb les quals s'enfronten en aquesta comunitat els empresaris" fan "difícil implantar empreses noves a Euskadi".
