El Govern socialista de Castella-la Manxa, única comunitat socialista que s'hi sumarà
MADRID, 1 set. (EUROPA PRESS) -
El PP i les comunitats autònomes que governa presentaran properament els seus recursos d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia al procés independentista català aprovada el passat mes de maig. Els 'populars' també intentaran apartar de la deliberació tres dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional (TC): el seu president, Cándido Conde-Pumpido, i els dos membres que procedien del Govern de Pedro Sánchez, l'exministre Juan Carlos Campo i l'ex-directora general de Moncloa Laura Díez.
La llei d'amnistia fixa tres mesos per poder-la impugnar des que es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el passat 10 de juny.
El PP interposarà el seu recurs d'inconstitucionalitat en tornar de les vacances d'estiu, segons va anunciar la seva secretària general, Cuca Gamarra, a Europa Press en una entrevista. Al seu parer, la llei d'amnistia és una "mala llei" amb efectes irrevocables perquè ja no es podrà processar als que han estat amnistiats i se salta la igualtat de tots els espanyols.
La dirigent va avançar, a més, que recusaran els magistrats Conde-Pumpido, Campo i Díez, ja que "no donen garanties --considera el PP-- d'imparcialitat ni d'independència en la resolució a l'hora de conèixer i de resoldre un recurs d'aquesta magnitud".
Si aquests tres magistrats fossin apartats la majoria en el tribunal de garanties es capgiraria: es passaria de set a cinc a favor dels progressistes a cinc a quatre amb victòria dels conservadors.
UNA ALTRA RECUSACIÓ VA ACABAR EN EL TEDH
La recusació de magistrats ha estat utilitzada en anteriors ocasions pel PP. En el recurs contra la llei d'avortament del 2010, que es va resoldre l'any passat, el PP va voler apartar Conde Pumpido, l'exministre Campo i dos magistrats més per proximitat amb el Govern central, però el TC ho va rebutjar.
Un dels signants d'aquell recurs era l'exministre Federico Trillo, que va demanar empara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que, en una recent resolució, va avalar la decisió del TC al·legant que no podia recórrer en nom de tots els recurrents i que en cap moment havia plantejat que la llei d'avortament afectés els seus drets i llibertats.
En aquesta legislatura, des del Congrés només el PP pot recórrer aquesta llei davant del Constitucional, atès que Vox va quedar després de les últimes eleccions generals per sota del mínim de diputats que s'exigeix --50-- per poder fer-ho i només podria participar d'aquests recursos als parlaments autonòmics on suma majoria amb els 'populars'.
OBRE LA PORTA A ALTRES PARTITS
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va obrir la porta a la possibilitat que Vox i els partits contraris a la mesura de gràcia al procés es poguéssin sumar als recursos a través del seu grup parlamentari al Congrés i de les seves majories en cambres autonòmiques.
"Si la resta d'organitzacions que no estan legitimades, perquè no tenen capacitat per fer-ho, volen unir-se als recursos d'inconstitucionalitat que presenta el Partit Popular, les portes estan obertes", va plantejar Feijóo en una entrevista amb Europa Press.
El cap l'oposició va indicar que el PP presentarà un recurs "sòlid" que "beurà" de les al·legacions que ha fet el Tribunal Suprem --com el rebuig a amnistiar la malversació del procés i les qüestions d'inconstitucionalitat sobre la desobediència--, "més les altres que considerin oportunes els seus departaments jurídics".
Feijóo va afirmar que el seu partit ha sostingut des del principi que l'amnistia va "contra la igualtat dels ciutadans davant la llei i no cap en la Constitució", per la qual cosa el PP --va afegir-- farà servir "tots els instruments" per revertir-la.
NOU COMUNITATS DEL PP I CASTELLA-LA MANXA
En aquesta línia, gairebé totes les comunitats autònomes governades pel PP han confirmat que presentaran recursos davant el Constitucional contra la llei d'amnistia.
Els governs 'populars' de la Comunitat de Madrid, Andalusia, Regió de Múrcia, Balears, Aragó, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana, Extremadura i Cantàbria han fet pública en els últims mesos la seva intenció de formular recursos d'inconstitucionalitat.
Per la seva banda, la Xunta de Galícia va demanar al seu Consell Consultiu que es pronunciï sobre un recurs contra la llei en considerar que "sobren els motius" per actuar "en defensa de l'Estat de Dret", mentre que l'Executiu de La Rioja no ha donat pistes de si el presentarà.
A les comunitats administrades pel PP s'hi unirà Castella-la Manxa, que presideix Emiliano García-Page, molt crític amb el perdó al procés i les cessions del seu partit, el PSOE, als partits independentistes.
El Consell de Govern de Castella-la Manxa va aprovar interposar un recurs després d'estudiar el dictamen encarregat al seu Consell Consultiu, les conclusions del qual són "contundents" respecte a la inconstitucionalitat de la norma, que --al seu parer-- vulnera el principi d'igualtat. A més, plantejava que l'aprovació de l'amnistia hauria requerit una reforma constitucional.
